ANEM... a visitar un museu despullats?

Us imagineu entrar despullats a un museu? Doncs si voleu ho podeu fer però només al Leopold Museum de Viena. En concret serà el 18 de febrer a partir de les 18h quan aquest centre obrirà les seves portes a tots aquelles persones que vulguin veure l'exposició "Homes despullats" sense cap peça de roba. 

Aquesta decisió s'ha pres després de rebre varies peticions de les associacions nudistes i segur que  farà que els segments més conservadors de la població es posin les mans al cap; però el Leopold Museum ja hi està acostumat. Quan es va inaugurar l'exposició "Homes despullats". la població vienesa es va alterar moltíssim en veure que el cartell promocional, com era d'esperar, contenia un home despullat. El museu va rebre tantes trucades protestant que es va veure obligat a cobrir les parts nobles del protagonista del cartell amb una franja roja. 

No és la primera vegada que el Leopold presenta una alternativa nudista. L'any 2005 el museu va oferir entrades gratuïtes per tots els que visitessin despullats l'exposició "La veritat nua: Klimt, Schiele, Kokoschka i altres escàndols". La iniciativa va ser un èxit i més d'un centenar de persones van anar al museu en banyador o completament nus.

Tot i que normalment les exposicions sobre nuesa tenen com a protagonistes les formes femenines, en aquesta ocasió el Museu Leopold ha aconseguit reunir més de 300 pintures, fotografies i escultures que mostren homes parcial o totalment nus. Les obres provenen de tot Europa i expliquen l'evolució d'aquestes representacions desde 1800 fins als nostres dies. Entre els artistes exposats destaca el pintro austríac Egon Schiele, conegut per escandalitzar als vienesos amb les seves obres fa prop d'un segle. "Homes despullats" es pot visitar fins el 4 de març, això sí, excepte el dia 18 de febrer, s'ha d'anar vestit.

Text: Vanesa Hereu

ANEM... al cinema a veure Django

En molts cinemes el dimecres és el dia de l'espectador i crec que una bona manera d'aprofitar-ho és anar a veure "Django desencadenado". He de confessar que aquesta ha sigut la meva primera pel·lícula de Quentin Tarantino, però després de veure-la m'han entrat ganes de descobrir tota la seva filmografia. Fins ara, el que m'havia tirat enrere a l'hora de mirar un film d'aquest director és la mania que té de fer pel·lícules violentes perquè no sóc gaire amiga de les escenes de "sang i fetge"; però ara que m'he estrenat, haig de reconèixer que presenta la violència i la sang d'una forma tan exagerada que resulta curiós de veure.

Com ja he dit, "Django" ha sigut la meva primera pel·lícula de Tarantino, per tant no us puc dir si segueix la línia de les seves pel·lícules anteriors o si ha innovat. El que si que us puc dir és que té unes localitzacions espectaculars i una fotografia espléndida que des del meu punt de vista es mereix al 100% la nominació als Òscars que té. Un dels altres motius pels quals aquesta pel·lícula és molt recomanable és pel guió, m'ha agradat molt la història però sobretot l'ús de l'humor que fa el director. No és l'humor "tonto" o fàcil típic de comèdia, és un humor que no sabria descriure, entre intel·ligent, irònic i sutil.

En definitiva, tan si sou seguidors de Quentin Tarantino, com si no heu vist mai cap de les seves pel·lícules, "Django" es mereix una visita al cinema. I aquesta afirmació no és només cosa meva, està avalada per 5 nominacions als Òscar: Millor pel·lícula, Millor guió original, Millor fotografia, Millor muntatge de so i Millor actor secundari per Christoph Waltz; i 5 nominacions als Globus d'Or: Millor pel·lícula de drama, Millor director, Millor guió original i Millor actor de repartiment per Leonardo Di Caprio i Christoph Waltz; dels que es va emportar 2 guardons: el Millor guió original i el Millor actor secundari per Christoph Waltz.

Any: 2013

Durada: 165 min.

Gènere: Western. Acció. Drama

Director: Quentin Tarantino

Repartiment: Jamie Foxx, Christoph Waltz, Leonardo DiCaprio, Kerry Washington, Samuel L. Jackson

Productora: Sony Entertainment 

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a viatjar en el temps a través de les guies turístiques

El primer que faig quan haig d'anar de viatge, i crec que no sóc la única, és buscar una bona guia que em pugui indicar quins són els llocs que no m'haig de perdre i m'ajudi a conèixer una mica més la cultura, les tradicions i la història del meu destí. Mai m'havia preguntat quan s'havien començat a editar aquest tipus de guia ni tampoc qui va tenir la idea, i resulta que la cosa ve de llarg. Tot i que la guía turística com la concebem ara no va aparèixer fins els anys 1835-36, el concepte inicial data dels voltants del s.IX, quan al món àrab medieval va començar la fal·lera per la cerca de tresors. Aquestes primeres guies turístiques eren escrites per els caçadors de tresors o pels alquimistes.

Però nosaltres no hem anat tan lluny. Ens hem quedat a Barcelona i hem anat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona perquè fins al mes d'abril s'hi exposa una petita part de la gran col·lecció de guies urbanes de la ciutat que conserva a la seva biblioteca. Una guia que segurament mai ens hem plantejat comprar però que en canvi fa gràcia saber com ha anat evolucionant. A la mostra hi podem trobar desde exemplars que daten de 1776 i que són manuals estrictament funcionals que només contenen dades sobre institucions públiques i agents públics; fins a guíes editades especialment per a la celebració del Fòrum de les cultures, l'any 2004.

Pel camí podem veure com van evolucionant el disseny, els colors i els formats de les guies i també els seus continguts. Us deixo amb imatges d'alguns dels exemplars que es troben a l'exposició. 

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

C/ Santa Llúcia, 1

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per la Roya Mile

Comencem la setmana passejant per una de les zones més emblemàtiques i turístiques d'Edimburg. La Royal Mile és sens dubte un dels putns imprescindibles si esteu a la capital escocessa, bàsicament perquè alberga molts edificis històrics i perquè és l'eix principal del casc antic. El més màgic de la Royal Mile és que està formada tant per edifics d'una gran bellesa arquitectónica com per d'altres més decrèpits i apagats. Una barreja eclèctica que sense que te'n adonis et farà caminar mirant a tot arreu, amb els ulls ben oberts i la boca en forma de O.

  

Però la Royal Mile no és un carrer, sinò que és el conjunt de sis carrers, una a continuació de l'altra. Així doncs la "milla reial" la formen Castle Esplanade, Castlehill, Lawnmarket, Highstreet, Canongate i Abbey Strand, una unió que medeix casi una milla escocesa (1'8 km), d'aquí li ve el nom.

La Castle Esplanade és la plaça que trobem just abans d'arribar al castell d'Edimburg, l'edifici històric més popular del país i punt de partida de la Royal Mile.  El Din Eidyn o Fortalesa de Eidyn s'ha utilitzat, al llarg de la seva història, com a palau, cuartel, presó i parlament; i és també la construcció que dóna nom a la ciutat. Encara que al seu interior hi ha moltes coses per veure, tocar i fotografiasr, cal destacar la presència de les joies de la Corona i de la Pedra del destí, la pedra que Jacob va utilitzar com a coixí quan va somiar amb àngels que pujaven al cel (Gènesi 28).

Si comencem a baixar, entrarem a Castlehill, un carrer estret però amb edificis tan interessants com la Camera Obscura, el primer edifici que es va construïr a la ciutat amb fins d'entreteniment. Al seu interior hi trobem un mirall giratori que projecta una imatge panoràmica de 360º de la ciutat i una àmplia col·lecció d'imatges trucades que sorprendran al més incrèdul

El tercer tram, Lawnmarket, era antigament el mercat del fil; avui és una botiga de souvenirs al costat de l'altra. I de botiga en botiga arribem a Highstreet, el tram més llarg de la Royal Mile i el més concorregut, sobretot durant el Festival Internacional de Edimburg. Abans de seguir baixant, m'agradaria destacar que quan passegem per la Royal Mile, no només hem de fixar-nos en els edificis que la formen, sinó que val la pena aturar-se a les cantonades per observar els carrers que la creuen i les vistes que ens ofereixen.

 

Quan arribem a la frontera entre Highstreet i Canongate, hem de fixar-nos amb el terra. En ell veurem unes peces de llautò que marquen on estava antigament la porta per accedir al burg. És a dir, que Canongate abans no pertanyia a la ciutat, sinó que estava fora de la muralla fronterera. Finalmente, arribem a Abbey Stran, punt final de la Royal Mile.

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... a recordar els incendis de l'Alt Empordà

 

Aquesta setmana s'han complert 6 mesos dels incendis de l'Alt Empordà. Ja ha passat mig any des d'aquell día en el que tots miràvem les flames sense poder crure el que estàvem veient. El cel no era blau, era d'una barreja de colors en el que hi predominava, per sobre de tot, el taronja. Aquell dia era a l'Escala i encara que, per sort, les flames no van arribar al poble, si que vam tenir unes vistes excepcionals de l'avanç del foc i haig de dir que eren corprenedores i precioses, tot alhora. 

 

 

Durant els sis dies que va estar actiu, l'incendi va cremar quasi 14.000 hectàrees que pertanyien a 19 municipis. Per a que us feu una ida de la magnitud del foc us explicaré el que em va passar: L'incendi va començar un diumenge, aquell día em tocaba agafar el tren perquè dilluns treballava a Barcelona. Dormia amb la finestra oberta perquè feia calor. Quan va sonar el despertador i vaig obrir els ulls, el primer que vaig notar va ser que la meva habitació feia pudor a fum. Al principi pensava que era una paranoia meva, però als pocs minuts em va caure el món a terra quan vaig llegir el titular: "L'olor a fum de l'incendi de l'Alt Empordà arriba a Barcelona".

 

Coincidint amb l'aniversari Miquel Abras i Cesk Freixas han publicat una cançó que recorda els incendis i que intenta plasmar com ens vam sentir durant aquells dies. Per separat són dos artistes qeu m'agraden, però en aquesta col·laboració haig de reconèixer que m'encanten. Us deixo el vídeo perquè pogueu valorar la cançó vosaltres mateixos: 

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... de tapes al "Poble Sec" de Barcelona

Ja ha tornat! Ja és aquí! Avui comença una nova edició de la Ruta del Poble Sec. Segur que més d'un ja sabeu de què estem parlant i l'estàveu esperant amb moltes ganes, però per als que encara no la conegeu us direm que es tracta d'una ruta de pintxos i tapes pels bars del Poble Sec o dit d'una altra manera: un plan perfecte per les nits de dijous. 

Des d'avui i fins el 21 de Març, tots els dijous, els bars participants serviran de 19h a 23h una cervesa o copa de vi + una tapa o un pintxo per només 2€. Si, ho heu llegit bé, només 2€! Cada cop sona millor no? Doncs ja ho sabeu, truqueu als amics, la parella, al veí o a qui vulgueu i sortiu de bars per el Poble Sec.  Nosaltres ho farem aquesta nit i ja us explicarem com ha anat l'experiència. 

De moment us deixem la llista de bars que participen en aquesta edició de "La Ruta del Poble Sec" i algunes imatges d'edicions anteriors que han penjat al seu perfil de Facebook. La veritat és que tot té molt bona pinta! 

• Koska Taverna C/Blai, 8
• Taberna la Bohéme C/Blai, 65
• El trenta36sis C/Margarit, 36
• Tiel·la i Llibertat C/Blai, 35
• Bodega Saltó C/Blesa, 36
• Barramón C/Blai, 28
• La Soleá Plaça del Sortidor, 14
• Bar Domingo C/Blasco de Garay, 15
• Bar Tribal C/Blai, 29
• Es Xibiu C/Blai, 48
• El Rufián C/Nou de la Rambla, 123
• El Patán C/Blai, 33
• El Chicle C/França Xica, 20
• Bar Seco Pg. de Montjuïc, 74
• Bairoletto C/Roser, 82
• Darling C/Blesa, 34
• La Bota C/Fontrodona, 23
• Jon Mai Plaça del Sortidor, 15

Texto: Vanesa Hereu

ANEM... al Museu del Cinema a veure curts

M'agraden molt els curts. Molta gent pot pensar que els curts són només "una cosa que fan els estudiants per fer pràctiques" però trobo que això no és cert. Hi ha curtmetratges que són tan o més bons que algunes pel·lícules i la prova de que no vaig gaire desencaminada és que cada vegada hi ha més festivals o mostres que estan enfocats única i exclusivament als curts. Aquest és el cas de "En curt", un cicle que organitza el Museu del Cinema de Girona i que vol fer un recorregut per els millors Festivals de curtmetratges del país.

Demà dijous a les 20h començarà la primera sessió i per encetar aquesta ruta cinematogràfica s'han escollit els millors curtmetratges participants al FEC, el Festival de Cinema Europeu de Reus i Cambrils. 

   

Ahora no puedo de Roser Aguilar - Catalunya 2011

La Sara és una jove actriu que després de ser mare vol recuperar la seva vida professional. Arriba a ser finalista d'un càsting en el que s'ho juga tot.... "Ahora no puedo" és una història de superació personal i d'amors,

Circus de Pablo Remon - Espanya 2011

Un banc al parc. Dos executius recentment acomiadats per la crisi. Una idea revolucionària per encarar el futur.

París Shangai  de Thomas Calley - França 2011

Mentre inicia un viatge de 20.000 quilòmetres en bicicleta, en Manu es troba amb en Víctor, un adolescent al volant d'un cotxe robat. A en Manu li agrada viatjar, els espais oberts i conèixer gent. A en Victor no.

Csicksa de d'Attila Till - Hongria 2011

István Balogh és un granger hongarès que té el control total sobre la seva dona, la família i l'esclau. Els personatges troben el seu tràgic destí a través d'unes relacions extremes. Aquest curt està basat en els records de les persones que han sobreviscut a aquest tipus de situacions.

Nice Travel / Bon voyage de Fabio Fredli - Suïssa 2011

Desenes de persones pugen a un vell camió per fer un viatge salvatges a través del desert i l'oceà. No tothom arriba a Europa, on , a més, els espera un final de viatge una mica ambigu.

Deus Innconus de Lauren Wolkstein i Christopher Radcliff (França - Estats Units 2011)

Un home i un nen viatgen a una destinació desconegutda. Troben un descans a la piscina d'un motel de carretera. A la superficie tot sembla normal, però res és el que sembla. 

 

De cara als propers mesos s'han programat sessions amb les millors peces presentades a l'Animac, Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya; MECAL, Festival Internacional de curtmetratges de Barcelona; Acocollona't, Setmana del Cinema Fantàstic i de Terror de Catalunya; Curt.doc, Festival Internacional de Curtmetratge Documental de Vidreres; Mas Sorrer, Festival Internacional de Curtmetratges; Filmets, Festival de Cinema de Badalona; L'Alternativa, Festival de Cinema Indenpendent de Barcelona; Short Matters, els millors curtmetratges europeus de 2012 nominats per l'Acadèmia europea de cinema; i Premis Goya al millor curtmetratge 2012, curtmetratges nominats per l'Acadèmia espanyola de cinema.

Així doncs, si us agrada el cinema no teniu excusa per no assistir a alguna d'aquestes sessions: la programació és bona i l'entrada és lliure!

Text: Vanesa Hereu