ANEM... a veure 'Polseres Vermelles'

Han passat dos anys i en Lleó, la Cristina, en Toni, en Jordi i en Roc han seguit amb les seves vides. Alguns no han deixat l'hospital, d'altres fa molt que no el trepitgen, però tots han tornat per emocionar-nos una temporada més. Ahir a la nit es va estrenar la segona temporada de Polseres Vermelles i no sé vosaltres, però jo, em vaig fer uns farts de plorar. Però això només és el començament, ja que, en diverses ocasions, els actors han reconegut que aquesta nova temporada serà molt més dura que la primera. 

El primer capitol ha servit per situar-nos, per explicar-nos què han estat fent 'els polseres' durant aquests dos anys i per presentar-nos alguns dels nous fitxatges. Hem conegut a la Rym, la nova companya d'habitació d'en Lleó i en Dani, un nen que té problemes per crèixer i que és molt fan dels 'polseres'. No vull explicar gaire res d'aquest començament de temporada per si encara algú no ha vist el capítol, però si que vull animar a tots aquells que encara no segueixin aquesta série d'Albert Espinosa i Pau Freixa a que cada dilluns encenguin la televisió i es deixin emocionar per aquest grup de joves.

No és una serie trista, encara que en un hospital amb nens malalts les males noticies van i venen; no és una série només per a joves, encara que els protagonistes siguin adolescents; no és una série més. Polseres Vermelles parla de l'amistat, de la valentía, de la força, el coratge i les ganes de viure. Si, és veritat que com he dit més amunt aquesta segona temporada serà més dura que la primera, però tot i així s'ha de veure. Cada capítol és una nova història de superació.

Clar que la segona temporada, de moment, només la podreu veure aquells que residiu a Catalunya i/o entengueu el català; la resta haureu d'esperar a l'estiu, ja que després de l'èxit obtingut per la primera temporada, suposo que Antena 3 comprará els drets de la segona també.

Text: Vanesa Hereu