ANEM... a veure "Prison Break"

En general, en el meu dia a dia, no em queda gaire estona per mirar la televisió, així que el tema d'aficionar-me i seguir una serie se'm complica bastant, ja que és difícil estar lliure just en el moment que emeten els capítols. Tampoc no he sigut mai de seguir les series per Internet. Fins ara em pensava que era per falta de temps, però els últims dies he començat a pensar que en realitat el que passava és que no havía trobat cap serie que m'enganxés prou com reservar-li un espai cada dia o cada dos. Ara això ha canviat.

Des de fa un parell de setmanes que estic mirant "Prison break" i sembla que la cosa va per bon camí. Tot va començar perquè una amiga em va posar el primer capítol en un trajecte de tren en el que vam coincidir i des de llavors, mica en mica i sense adonar-me'n ja casi he acabat la primera temporada (i té 22 capítols!!). 

No és una serie nova, es va emetre del 2005 al 2009, així que potser molts ja la coneixeu, però segur que n'hi ha d'altres que, com jo, no l'heu vista. Per a aquest segon grup us faré cinc cèntims de la trama:  

Michael Scofield (Wentworth Miller) és un jove i brillant arquitecte que comet un robatori a un banc perquè el tanquin a la presó, la mateixa en la que el seu germà ha estat condemnat a mort injustament per un crim que no ha comès. L'objectiu d'Scolfield és salvar al seu germà ajundant-lo a escapar abans que el facin seure a la cadira elèctrica. Mentrestant, des de fora de la penitenciaria, l'advocada dels dos germans inicia una nova investigació per trobar les proves definitives, les que puguin demostrar que tot plegat no és més que una conspiració contra el germà d'en Michael. 

Ara mateix, no sabria dir que és el que més m'agrada de la serie però és una sèrie que té de tot: acció, intriga, amor, comèdia, drama... tot en les dosis justes perquè ni et sobri ni et falti res. I com no podia ser d'una altra manera, plena d'anècdotes i curiositats que encara la fan més interessant:

• La primera temporada es va grabar a Joliet Prison, Illinois, una presó que va deixar de funcionar l'any 2002. Un dels presos més coneguts que va passar per aquesta penitenciaria va ser John Wayne Gacy, conegut com "El pallasso assassí", un assassí en serie que va matar 33 joves entre 1972 i 1978. Precisament la seva cel·la és la que en la ficció pertany a Lincoln Burrows. 
• Els dos protagonistes de la serie, Wentworth Miller i Dominic Purcell, Michael Scofield i Lincoln Burrows respectivament, van ser escollits pocs dies abans de començar a rodar el primer capítol. En concret a en Wentworth el van triar 6 dies abans i a en Dominic 3. 
• L'octubre de 2006 els germans Donald i Roberth Hughes van denunciar a la cadena Fox i al creador i productor executiu de la serie, Paul Scheuring, acusant-los de plagi. Segons els germans Hughes "Prison break" relatava una historia similar a la viscuda per ells mateixos als anys 60, quan en Robert va ser empresonat injustament i en Donald el va ajudar a escapar. Suposadament, l'any 2001 els Hughes havien enviat un guió a la productora explicant les seves vivències i aquesta l'havia desestimat.
• La productora, FOX, també va desestimar el primer guió que va presentar Paul Scheuring l'any 2003. No va ser fins un any més tard, després que Steven Spielberg i Bruce Willis mostressin interés per la història, que la cadena FOX va accedir a comprar la serie. 

No puc explicar gaire res més, per una banda no he acabat encara la primera temporada i per tant els meus coneixements i opinions de la serie són limitats, i per l'altra, no vull investigar gaire més perquè no vull topar-me amb spòilers que em destrossin la serie. 

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a veure 'Polseres Vermelles'

Han passat dos anys i en Lleó, la Cristina, en Toni, en Jordi i en Roc han seguit amb les seves vides. Alguns no han deixat l'hospital, d'altres fa molt que no el trepitgen, però tots han tornat per emocionar-nos una temporada més. Ahir a la nit es va estrenar la segona temporada de Polseres Vermelles i no sé vosaltres, però jo, em vaig fer uns farts de plorar. Però això només és el començament, ja que, en diverses ocasions, els actors han reconegut que aquesta nova temporada serà molt més dura que la primera. 

El primer capitol ha servit per situar-nos, per explicar-nos què han estat fent 'els polseres' durant aquests dos anys i per presentar-nos alguns dels nous fitxatges. Hem conegut a la Rym, la nova companya d'habitació d'en Lleó i en Dani, un nen que té problemes per crèixer i que és molt fan dels 'polseres'. No vull explicar gaire res d'aquest començament de temporada per si encara algú no ha vist el capítol, però si que vull animar a tots aquells que encara no segueixin aquesta série d'Albert Espinosa i Pau Freixa a que cada dilluns encenguin la televisió i es deixin emocionar per aquest grup de joves.

No és una serie trista, encara que en un hospital amb nens malalts les males noticies van i venen; no és una série només per a joves, encara que els protagonistes siguin adolescents; no és una série més. Polseres Vermelles parla de l'amistat, de la valentía, de la força, el coratge i les ganes de viure. Si, és veritat que com he dit més amunt aquesta segona temporada serà més dura que la primera, però tot i així s'ha de veure. Cada capítol és una nova història de superació.

Clar que la segona temporada, de moment, només la podreu veure aquells que residiu a Catalunya i/o entengueu el català; la resta haureu d'esperar a l'estiu, ja que després de l'èxit obtingut per la primera temporada, suposo que Antena 3 comprará els drets de la segona també.

Text: Vanesa Hereu