ANEM... a berenar a la pastisseria Escribà

Per anar a Plaça Catalunya puc triar entre el C/Sepúlveda o Gran Via de les Corts Catalanes. Normalment trio la segona opció, entre d'altres coses per el passeig peatonal que hi ha i que em permet anar caminant tot xino xano envoltada d'arbres. Però una de les coses que més m'agrada de caminar per Gran Via és passar per davant de l'aparador de la pastisseria Escribà. Hi ha cada obra d'art!! Que no em puc estar de fer-hi fotos. 

Una de les figures que més m'ha impactat, de totes les que he vist fins ara, és la que encapçala aquesta entrada. Aquest drac és una mona de Pasqua!! Us imagineu que apareix el vostre padrí amb una mona d'aquest tamany? No sé a vosaltres, però a mi em faria la nena més feliç del món amb tanta xocolata. I és precisament la pastisseria Escribà és coneguda, entre d'altres coses, per les seves mones. N'ha fet de totes mides, formes i colors. 

L'última vegada que hi vaig passar per davant, em vaig trobar amb una rèplica de la Torre Eiffel feta amb macarons i acompanyada per una col·lecció de sabates de xocolata. Unes sabates que em van recordar a un altre aparador que ja havia vist l'any passat. 

Però a part d'aquest local a Gran Via, la pastisseria Escribà també té un altre establiment a les rambles. Un molt bon lloc per anar a berenar i veure passar la gent que puja i baixa la Rambla de les Flors carregada de bosses o amb la càmara de fotos a les mans.

Pastisseria Escribà

Gran Via de les Corts Catalanes, 546

T. 93.454.75.35

Rambla de les Flors, 83

T. 93.301.60.27

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... a viatjar amb el "Titànic"

Viatjar amb el "Titanic" serà possible gràcies a un milionari australià. Clive Palmer ha confirmat aquest dimarts que sufragarà la construcció d'una rèplica exacta del vaixell que el 15 d'abril de 1912 es va enfonsar a les aigües de l'Atlàntic després de xocar amb un iceberg. L'objectiu d'aquest magnat és que l'any 2016 el "Titànic II" surti a navegar i completi el viatge entre Southampton i Nova York.

Per poder dur a terme el seu somni, Palmer ha creat la Blue Star Line, l'empresa a través de la qual finançarà el projecte de construcció del transatlàntic. Els més observadors haureu advertit que el nom és un homenatge a la White Star Line, la companyia naviera a la que va pertànyer el "Titànic". I parlant d'empreses, quina serà l'encarregada de convertir aquest somni en una realitat? Doncs l'escollida ha estat CSJ Jinling, una naviliera de Taiwan. 

El "Titànic II", igual que el seu germà gran, tindrà nou cobertes; espai suficient per acollir a 3.300 persones, dels quals 2.400 seran passatgers i 900, membres de la tripulació. El seu interior reproduirà fidelment els espais i la decoració del "Titanic" de 1912 i la seva silueta i presència al mar seran exactament iguals que les del transatlàntic que es va enfonsar. 

El que també ha sonat exactament igual que l'any 1912 és la promesa dels seus promotors que han assegurat que "el 'Titànic II' serà el vaixell més segur de la història". Esperem que aquesta vegada sigui veritat. De moment tot el que podem fer és sumar-nos a les 40.000 persones que ja s'han inscrit per pujar abord del viatge inaugural, un viatge que encara no té data.  

El centenari

L'any passat es va complir el primer centenari de la tragèdia del "Titànic", l'excusa perfecte perquè una exposició itinerant recorregués diverses ciutats del país. En el seu pas per Barcelona no vaig poder evitar visitar-la i veure en primera persona objectes que s'havien rescatat del vaixell, conèixer històries de passatgers que fins llavors no coneixía i passejar per una rèplica dels passadissos de primera classe.

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a veure les millors pel·lícules

La matinada de diumenge a dilluns es va celebrar la gala dels Oscar i després de conèixer a les guanyadores, crec que és un bon moment per analitzar els resultats dels premis més importants del cinema i així conèixer quines són les pel·lícules de visionat obligatori. A nivell internacional ens basarem amb les nominacions i resultats dels Òscar, els BAFTA i els Globos d'Or; però també repassarem els Goya i els Gaudí per saber quines són les millors produccions de casa. 

A nivell internacional les tres produccions més destacades són:

1. Argo

Director: Ben Affleck

Repartiment: Ben Affleck, John Goodman, Alan Arkin, Bryan Cranston, Taylor Schilling, Kyle Chandler, Victor Garber, Michael Cassidy

Durada: 120 min

Gènere: Thriller, intriga, drama

Sinopsi: Iran, 1979. Quan l'embaixada dels EUA a Teheran és ocupada per seguidors de l'Ayatolà Jomeini per demanar l'extradició del Sha de Persia, la CIA i el govern de Canaà van organitzar una operació per rescatar a sis diplomàtics americans que s'havien refugiat a la casa del ambaixador de Canadà. Per aconseguir-ho es va comptar amb l'ajuda d'un expert en rescatar rehens i es va preparar l'escenari per al rodatge d'una pel·lícula de ciència-ficció titulada "Argo". La missió: anar a Teherán i fer passar als diplomàtics per un equip de filmació per tornar-los a casa. 

Li donem la primera posició perquè potser no és la que ha obtingut més premis, però en els tres certàmens s'ha emportat l'estatueta a la Millor pel·lícula i als Globus d'Or i als BAFTA també el reconeixement al millor director.

2. Les Miserables

Director: Tom Hooper

Repartiment: Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway, Amanda Seyfried, Sacha Baron Cohen, Helena Bonham Carter

Durada: 158 min

Gènere: Drama, musical, romàntica

Sinopsi: Basada en la novela homónima escrita per Víctor Hugo. En la França del s.XIX, Jean Valjean, buscat desde fa dècades per el policia Javert després haver faltat a la seva paraula, accedeix a tenir cura de  la filla de la Fantine, una de les treballadores de la fàbrica. Aquesta decisió cambiarà la seva vida i la de la Cossette per sempre.

L'adaptació cinematogràfica d'aquest musical s'ha guanyat la segona després d'aconseguir 10 de les 20 estatuetes a les que optava., entre les que destaquem el Globus d'or a la Millor pel·lícula musical o comèdia i el Globus d'or, el BAFTA i l'Òscar a la millor actriu de repartiment per Anne Hathaway. 

3. Lincoln

Director: Steven Spielberg

Repartiment: Daniel Day-Lewis, Sally Field, Tommy Lee Jones, David Strathairn, Joseph Gordon-Levitt, James Spader, Lee Pace

Durada: 149 min

Gènere: Drama, historica

Sinopsi: L'any 1865, mentre la Guerra Civil Americana s'acosta al final, el president Abraham Lincoln proposa la instauració d'una esmena que prohibeixi l'esclavitud als Estats Units. Però es presenta un problema: si la pau arriba abans de que s'accepti l'esmena, el Sud tindrà poder per rebutjar-la i mantenir l'esclavitud; si la pau arriba després, centenars de persones seguiran morint a la guerra. En una cursa contra el temps per aconseguir els vots necessaris, Lincoln s'enfronta a la major crisi de consciència de la seva vida. 

Encara que la última producció de Steven Spielberg ha sigut la gran oblidada a l'hora de recollir premis, ha sigut la pel·lícula que ha conseguit sumar més nominacions, 29 en total. Li volem donar un vot de confiança amb la medalla de bronze del nostre podium particular. 

I si mirem ara a casa nostra, el podium el formen:

1. Blancaneu

Director: Pablo Berger

Repartiment: Maribel Verdú, Daniel Giménez Cacho, Angela Molina, Pere Ponce, Macarena Garcia, Josep Maria Pou, Inma Cuesta

Durada: 104 min

Gènere: Drama

Sinopsi: Versió lliure i de caire gòtic del conte dels germans Grimm. Ambientada en la Sevilla dels anys 20, Blancaneu explica la història de la Carmen, una noia jove i guapa que ha viscut una infància atormentada per la seva madrastra Encarna. Fugint del seu passat, la Carmen emprendrà un apassionant viatge acompanyada d'un grup de nans torers. 

Tot i ser una pel·lícula muda, "Blancaneu" s'ha emportat 10 estatuetes als premis Goya i 4 als Gaudí. En els dos casos ha guanyat en la categoria de Millor pel·lícula. En total ha obtingut 30 nominacions. Amb aquestes xifres no ens ha quedat més remei que rendir-nos als peus de Pablo Berger i donar-li la primera posició. 

2. Lo Imposible

Director: J.A. Bayona

Repartiment: Naomi Watts, Ewan McGregor, Tom Holland, Samuel Joslin, Oaklee Pendergast

Durada: 114 min

Gènere: Drama

Sinopsi: Basada en una història real. "Lo imposible" recrea l'experiència d'una familia espanyola en el tsunami que va assolar la costa del Sudest asiàtic l'any 2004 i que va causar la mort a milers de persones.

La impecable execució de la pel·lícula a nivell visual i sonor i la magnífica direcció de J.A Bayona han fet que "Lo Imposible" es converteixi en la nostra medalla de plata particular i que hagi sumat més d'una desena de premis; entre ells el Gaudí i el Goya al Millor director i el Gaudí a la Millor pel·lícula europea. 

3. Les Aventures de Tadeu Jones

Director: Enrique Gato

Repartiment: Animació

Durada: 90 min

Gènere: Animació, comèdia, aventures

Sinopsi: Adaptació del Millor curtmetratge d'animació als Goya del 2004. A causa d'un malentès, a en Tadeu, un paleta somiador, el confonen amb un famós arqueòleg i l'envien a una expedició al Perú. Amb l'ajuda del seu gosset Jeff, una intrèpida professora, un lloro mut i un buscavides, intentarà salvar la mítica ciutat perduda dels Inques d'una malvada empresa de caçatresors. 

Considerada la millor pel·lícula d'animació per l'Acadèmia del Cinema Català i per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanaya, "Les aventures de Tadeu Jones" s'ha emportat gairebé tots els premis als que optava. 

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a sopar a "La Sangiovesa"

Portant per bandera la filosofia de descobrir nous restaurants, dissabte vam anar a sopar amb unes amigues a "La Sangiovesa", un restaurant italià.  En general, l'estil de la decoració, la presentació dels plats, el tipus de plats, etc. em va recordar bastant a la cadena de restaurants "La Tagliatella"; però per altra banda, té alguns detalls que el diferencien d'altres restaurants italians.

El primer que em va cridar l'atenció és la quantitat de fotografies que hi ha penjades a les parets. Totes són antigues i representen situacions i paisatges molt italians. La llum, tirant cap a tènue, crea sensació d'intimitat reforçada per la divisió de l'espai en petits menjadors. El nostre podríem dirque era menjador del temps, ja que tenia un parell de relleus dedicats als mestres rellotgers i una vitrina plena de rellotges de butxaca.

Pel que fa al menjar, tot boníssim i amb racions tirant a grans. Nosaltres, entre quatre, ens vam partir una amanida i dues pizzes. A les fotos potser costa d'apreciar, però les pizzes tenen bon tamany; això sí, són finetes. I per postres... xocolata! Però no un pastís de xocolata qualsevol, sinó un trosset de Semifredo Rocher, fet amb mousse de bombons Rocher. Tot plegat un sopar deliciós i amb bona companyia. 

Ah! També cal destacar que a part de les olivetes d'aperitiu que posen a gairebé tots els restaurants italians, a "La Sangiovesa" serveixen un xupito de gelat de pinya i cava per entretenir l'estòmac mentre esperes el sopar. Tot un detall.

"La Sangiovesa"

C/Muntaner, 239

(Barcelona)

T. 93.362.05.34

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a redissenyar cartells cinematogràfics

Ara ja fa dies que no parlem de cap exposició i hem decidit que avui tocava. Aprofitat que aquest cap de setmana són els Òscar us proposem una mostra de cartells cinematogràfics que des del passat 19 de febrer acull el Museu del Cinema de Girona. "La mirada indiscreta" vol ser una crítica als cartells cinematogràfics actuals. És una picada d'ullet als orígens, quan es pensaven i creaven els cartells per a ser el reclam que convencés a les persones d'entrar a la sala de cinema a mirar la pel·lícula. Avui aquesta tasca s'encomana als tràilers i a tota la resta de material promocional, deixant els cartells una mica de banda. 

Aquesta reflexió és la que va fer Joan Amat, Graduat en Ensenyament Superior de Disseny Gràfic per l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot, quan va visualitzar el seu treball de final de carrera. Amat, va voler tornar el valor afegit als cartells d'algunes de les pel·lícules cinematogràfiques més conegudes dels últims temps, redissenyant els seus continguts i introduïnt propostes que combinen l'anàlisi i la síntesi de les pel·lícules amb una acurada i intencionada proposta d'imatge gràfica.

 

En total, la sala d'exposicions temporals del Museu del Cinema de Girona, exposa 40 dels treballs de Joan Amat. Entre els cartells redissenyats podem trobar els de pel·lícules tan conegudes com: "Pulp Fiction", "Malditos Bastardos", "El efecto Mariposa", "La Naranja Mecánica", "Shutter Island", "El Codi Da Vinci", "Forest Gump" o "Ocean's 11".

Si us agrada el cinema i us agrada l'art no deixeu escapar la oportunitat de veure aquesta mostra. Teniu temps fins el 28 d'abril i els diners no són una excusa, l'entrada és gratuïta. 

Text: Vanesa Hereu

ANEM... de tapes per Barcelona

Avui comença la 6ª edició de "De tapes per Barcelona", una ruta per 66 bars de la ciutat que et permet disfrutar d'una tapa i un quinto per només 2'40€. Però no et serveixen una tapa qualsevol! Cada bar n'ha pensat i dissenyat una exclusivament per aquesta ocasió i l'ha vestit de gala, així que estem parlant de tapes gourmet.

A la pàgina web de l'esdeveniment hi ha un ellaç per descarregar el mapa on s'indica on están tots els bars i restaurants que participen; per altra banda tots els participants disposen de mapes desplegable que a part de la ubicació dels restaurants també contenen una descripció de les tapes que s'han creat. Nosaltres ja tenim el nostre i ja hem començat a dissenyar la ruta. De moment algunes de les tapes que ens han cridat més l'atenció són:

• Póker de sensacions: Caneló de marisc amb formatge fumat, cruixent de parmesà i cristalls de trufa. Es serveix al Casino de Barcelona.
• Secret nòrdic: Mousse de formatge amb salmó i pinya coronat amb llagostí al vi blanc verdejo i caviar. Es serveix al Cafetarium.
• Melós de vedella: Melòs de vedella amb parmentier de patata trufada i suc de rostit. El serveixen a  9 Granados.
• Les tres meravelles: Full de brie, lacon gallec, patata a la crema i parmesà, trufa, perbre vermell picant i oli d'oliva. Es serveix a El café d'en Víctor. 

La moda de les hamburgueses gourmet també ha arribat a la modalitat tapa, així que en aquesta edició molts locals han apostat per preparar minihamburgueses. A destacar:

• Hamburguesa quadrada de gintònic: gelatina de gintònic amb ceba caramel·litzada i minihamburguesa de bou nacional. Es serveix a Can Xurrades.
• Rock Phone: Minihamburguesa de secret ibèric amb festucs i ceba al Josper. Es serveix a Happy Rock.
• Miniamerican burguer 460: Minihamburguesa de vedella de Kobe marinada amb enciam, tomacó, formatge gruyère, ceba tendra, cogombre cuit, panet de sèsam i acompanyada de patates palla. Es serveix a Avenida 460.
• Minihamburguesa: hamburguesa de vedella amb foie, formatge de cabra i patates palla. Es serveix a Santa Maria.

Si us agrada descobrir nous sabors, anar de tapes i fer una cerveseta amb els amics, la ruta "De tapes per Barcelona" es presenta com una bona opció per gaudir del cap de setmana o per desconnectar després de la feina. Teniu temps de tastar totes les tapes fins el 6 de març.

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a intercanviar fotografies

Quan era petita aprofitava moltes hores del pati per canviar amb els companys els "cromos" repetits per els que em faltaven per acabar la col·lecció; també recordo que, sobretot les noies, fèiem intercanvis de "papers de canviar", uns fulls amb dibuixos i alguns, fins i tot, perfumats, de diversos tamanys que anàvem arxivant en carpetes. Per això, quan he vist que un dels meus contactes de Facebook penjava al seu mur el cartell d'un intercanvi fotogràfic m'ha cridat l'atenció.

El PicSharing va començar a Barcelona el mes d'octubre de l'any passat i torna aquest dijous al Centre Cultural Valentía, a Ciutat Vella. La idea és que tothom porti aquelles fotografies que vulgui intercanviar i se'n emporti les que més li agradin de les que han portat la resta de participants. Una foto per una foto. Totes les fotografíes es penjaran en un mur immens perquè quedin a la vista de tothom. 

Com que per problemes amb l'horari no hi podré assisistir he pensat en penjar aquí les fotografies que jo portaría a l'intercanvi. Si algú més s'anima i ens vol fer arribar alguna fotografia anirem actualitzant el post peqruè tothom les vegi.

 

  

 

PicSharing
Dia: Dijous 21 de Febrer
Hora: 20h
Lloc: Centre Cultural Valentia (Ciutat Vella)

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a reviure els premis GOYA

Aquest diumenge s'ha celebrat la gala d'entrega de la 27ena edició dels Premis Goya. Una gala que tot i tenir una presentadora coneguda per fer programes d'humor, Eva Hache, no ha acabat de tenir gaire gràcia. Des del meu punt de vista l'acte ha deixat bastant a desitjar a nivell de monòlegs, bromes i també a nivell de números musicals, ho he vist tot massa forçat.

El que si que m'ha agradat és el nivell de crítica a la societat i al sistema que s'ha fet per part tant del President de l'Acadèmia, com per alguns dels premiats o presentadors de la Gala. Enrique González Macho, president de l'Acadèmia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas s'ha mostrat orgullós per el nivell altíssim de les pel·lícules d'aquesta 27ena edició, però s'ha mostrat preocupat per el futur del cinema. Ha recordat al ministre de Cultura, present a la sala, que la pujada de l'IVA cultural fins al 21% ja es va aplicar a altres països i va resultar ser un fracàs absolut i que a sobre fomenta la piratería, que d'un temps ençà ha augmentat a Espanya. 

Per la seva banda els premiats han aprofitat els seus discursos d'agraïment no només per ser crítics amb les polítiques culturals, sinó amb el sistema en general. Maribel Verdú ha criticat un sistema que permet "robar als pobres per donar-ho als rics"; Candela Peña ha explicat que ha vist morir al seu pare "en un hospital públic sense mantes ni aigua" i Javier Bardem ha recordat al poble saharauí quan ha recollit el premi a la Millor Pel·lícula Documental per "Hijos de las nubes".

I parlant de premis, un dels moments de la nit ha sigut quan Adriana Ugarte i Carlos Santos s'han equivocat de sobre a l'hora d'entregar el Premi a la Millor Cançó Original i han nombrat com a guanyadora la cançó "Lineas Paralelas" de la pel·lícula "Els nens salvatges". Als pocs segons, i conscients del seu error, han rectificat i han entregat el premi a "No te puedo encontrar", interpretada per Silvia Pérez Cruz a la pel·lícula "Blancaneu", que comptant amb aquest ha sumat 10 dels 18 Goya als que optava i s'ha convertit en la gran triomfadora de la nit. "Lo imposible" de J.A Bayona n'ha alçat només 5, incloent el premi al Millor Director.

Millor pel·lícula

• Blancaneu de Pablo Berguer
• El artista y la modelo de Fernando Trueba
• Grupo 7 d'Alberto Rodriguez
• Lo imposible de J.A Bayona

Millor actriu

• Maribel Verdú per Blancaneu
• Aida Folch per El artista y la modelo
• Naomi Watts per Lo imposible
• Penélope Cruz per Volver a nacer

Millor actor 

• Daniel Giménez Cacho per Blancaneu
• Jean Rochefort per El artista y la modelo
• José Sacristán per El muerto y ser feliz
• Antonio de la Torre per Grupo 7

Millor actor de repartiment

• Josep María Pou per Blancaneu
• Juan Villagrán per Grupo 7
• Antonio de la Torre per Invasor
• Ewan McGregor per Lo imposible

Millor actriu de repartiment

• Angela Molina per Blancanieves
• María León per Carmina o revienta
• Chus Lampreave per El artista y la modelo
• Candela Peña per Una pistola en cada mano

Millor direcció

• Pablo Berger per Blancaneu
• Fernando Trueba per El artista y la modelo
• Alberto Rodríguez per Grupo 7
• Juan Antonio Bayona per Lo imposible

Millor director novell

• Paco León per Carmina o Revienta 
• Oriol Paulo per El Cuerpo
• Isabel Ocampo per Evelyn
• Enrique Gato per Las aventuras de Tadeo Jones

Millor direcció artística

• Alain Bainée per Blancaneu
• Pilar Revuelta per El artista y la modelo 
• Pepe Domínguez del Olmo per Grupo 7 
• Eugenio Caballero per Lo imposible 

Millor direcció de producció

• Josep Amorós per Blancaneu
• Angélica Huete per El artista y la modelo 
• Manuela Ocón per Grupo 7 
• Sandra Hermida Muñiz per Lo imposible 

Millor guió original

• Pablo Berger per Blancaneu
• Fernando Trueba i Jean-Claude Carrière per El artista y la modelo 
• Alberto Rodríguez i Rafael Cobos per Grupo 7 
• Sergio G. Sánchez per Lo imposible 

Millor guió adaptat

• Jorge Guerricaechevarría i Sergio G. Sánchez per Fin
• Javier Gullón i Jorge Arenillas per Invasor 
• Javier Barreira, Gorka Magallón, Ignacio del Moral, Jordi Gasull i Neil Landau per Las aventures de Tadeu Jones 
• Ramón Salazar Hoogers per Tengo ganas de ti 
• Manuel Rivas per Todo es silencio 

Millor música original

• Alfonso de Vilallonga per Blancaneu
• Julio de la Rosa per Grupo 7
• Álex Martínez i Zacarías M, de la Riva Las aventuras de Tadeu Jones 
• Fernándo Velázquez per Lo imposible 

Millor cançó original 

• No te puedo encontrar - Blancaneu
• Lineas paralelas - Els nens salvatges
• Last tv -La banda Picassso 
• Te voy esperar - Las aventures de Tadeu Jones 

Millor actor revelació

• Emilio Gavira per Blancaneu
• Alex Monner per Els nens salvatges
• Joaquin Nuñez per Grupo 7
• Tom Holland per Lo imposible

Millor actriu revelació 

• Macarena García per Blancaneu
• Carmina Barrios per Carmina o revienta
• Kati Solibellas por Els nens salvatges
• Estefanía de los Santos per Grupo 7

Millor direcció de fotografía

• Kiko de la Rica per Blancaneu 
• Daniel Vilar per El artista y la modelo
• Álex Catalán per Grupo 7 
• Óscar Faura per Lo imposible

Millor pel·lícula d'animació

• El corazón del roble 
• Las aventures de Tadeu Jones 
• O Apóstolo
• Wish Fish 

Millor pel·lícula documental  

• Contra el tiempo 
• Hijos de las nubes 
• La última colonia 
• Los mundos sutiles 
• Mapa 

Millor pel·lícula iberoamericana

• Siete cajas (Paraguay)
• Después de Lucía (México)
• Infancia clandestina (Argentina)
• Juan de los Muertos (Cuba)

Millor curtmetratge de ficció

• Aquel no era yo de Esteban Crespo Garcia
• La boda de Marina Sensequi
• Ojos que no ven de Natalia Mateo
• Voice over de Martin Rusete

Millor curtmetratge documental

• A story for the Modlins de Sergio 
• El violinista de Austwitch de Carlos Hernández
• Las viudas de Ifni de Pachecho Iborra i Pedro
• Un cineasta en la codorniz de Javier Rios

Millor curtmetratge d'animació

• Alfred y Ana 
• El vendedor de humo de Jaime Maestro 
• La mano de Nefertiti 
• ¿Por qué desaparecieron los dinosaurios? 

Millor so

• P. Gamet, N. Royo-Vilanova i E.García Castro per El artista y la modelo 
• D. de Zayas Ramírez, N. Royo-Vilanova i P. Gutiérrez per Grupo 7 
• S. Burmann, N. de Poulpiquet i J. Muñoz per Invasor
• P. Glossop, M. Orts i O. Tarragó per Lo imposible 

Millor disseny de vestuari

• Paco Delgado per Blancaneu
• Lola Huete per El artista y la modelo 
• Fernando García per Grupo 7 
• Vicente Ruiz per La banda Picasso 

Millor pel·lícula europea

• De oxido y hueso 
• En la casa 
• Intocable 
• Shame 

Millor maquillatge i perruqueria

• Blancanieves 
• El artista y la modelo 
• Grupo 7 
• Lo imposible 

Millors efectes especials

• Blancanieves 
• Grupo 7 
• Invasor 
• Lo imposible 

Millor muntatge

• Fernando Franco per Blancaneu 
• Marta Velasco El artista y la modelo 
• José Moyano per Grupo 7 
• Antonio Frutos i David Pinillos per Invasor 
• Bernat Vilaplana i Elena Ruiz per Lo imposible 

Goya d'honor
Concha Velasco

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a fer una pausa

Per motius que s'escapen a la direcció i redacció d'aquest blog avui no hi pot haver entrada. Demà tornarem fent un repàs de la gala dels Premis Goya.

Lamentem les molèsties!

ANEM... a fer un scrapbook

Sempre m'han agradat molt les manualitats, m'encanta regalar coses úniques i personalitzades ja siguin àlbums de fotos, videos o fins i tot jocs de taula he fet. Doncs bé, fa poc he descobert que el que per mi eren àlbums de fotos personalitzats, a seques, resulta que són scrapbooks i que cada vegada que he fet una d'aquestes manualitats he estat practicant l'scrapbooking. I jo sense saber-ho!!

Segons la definició que he pogut trobar a la Wikipedia, l'scrapbook és la "paraula anglesa que s'utilitza per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies" i resulta que està de moda!! Només a Estats Units es calcula que hi ha uns 25 milions d'aficionats a l'scrapbooking. Però no només això, sinó que l'scrapbooking té una llarga història. El primer scrapbook data de 1769 quan l'escriptor William Granger va publicar la historia d'anglaterra amb  pàgines en blanc perquè els lectors hi afegíssin els seus propis comentaris i il·lustracions. Altres scrapbookers famosos són:

• Thomas Jefferson: El que fou president dels Estats Units desdel 1801 al 1809 va omplir uns quants àlbums amb tots els articles dels diaris que es van publicar sobre ell durant el seu mandat a la Casa Blanca.
• Mark Twain: L'escriptor va arribar a vendre algún dels seus scrapbooks per la mòdica quantitat e 50.000 dòlars.
• John Poole: L'any 1826 va publicar el llibre "Manuscript Gleanings and Literary Scrapbook", un manual sobre com exhibir poemes, entrades de diari personal, etc.

Per crear un scrapbook només es necessita imaginació, paciència, temps i els materials que vulguis utilitzar. No hi ha normes, no hi ha una sola manera de fer-ho; cadascú és lliure de dissenyar el seu scrapbook com vulgui. Tot i així, per aquells que necessitin una mica de guia o alguna idea diferent cada vegada hi ha més tallers presencials o en línia, botigues especialitzades i pàgines web dedicades exclusivament a l'scrapbooking. Us deixo un parell d'enllaços per si voleu estar al dia en tot el que fa referència a aquesta tècnica artística:

• Descrapbooking
• Scrapbook landing

Si no sou gaire amics de les manualitats podeu practicar l'srapbooking digital i crear el vostre collage a través d'algun dels programes que s'han dissenyat per a això. Els més populars segons la Wikipedia són: ArcSoft Collage Creador, Scrapbook Max! i Smile Box. Després de mirar-me els tres potser em decantaria pel tercer, tot i que no hi ha res com fer-ho de forma tradiconal, amb les mans!

 

Text: Vanesa Hereu 

ANEM... a fer una visita "express" a París

Tota la vida havia dit: "M'agradaria anar a París, encara que fos anar a fer un café i tornar"; doncs bé, un dia ho vaig fer amb les amigues de la universitat i avui trobo que és un bon dia per recordar l'aventura. En realitat, no va ser només un café, vaig passar-hi el dia sencer i vaig tenir temps de sobre per veure casi tots els punts clau de la ciutat. El secret està en agafar un avió d'anada que molt aviat pel matí i el de tornada molt tard a la nit. La resta és qüestió d'organització i de no perdre el temps.

El primer que vam fer quan vam baixar del bus que ens va portar de l'aeroport a la ciutat, va ser entrar al metro més proper i dirigir-nos cap al Museu del Louvre. Evidentment no vam entrar-hi, perquè ja només per veure el museu necessitaríem un dia o dos, però si que vam fer una volta per fora i vam veure la famosa pirámide de vidre. 

Un cop fet el tour pels voltants del museu i armades amb un mapa de la ciutat vam començar a caminar en direcció al Centre Pompidour, això si, abans vam parar en una paradeta ambulant per menjar un gofre per agafar forces. Pel camí vam passar prop dels Champs Elysees, vam veure l'arc de triomf de lluny, vam passejar pel costat del Sena i vam poder entrar a l'interior de la catedral de Nôtre Dame. 

Entre una cosa i l'altra se'ns va fer l'hora de dinar i vam decidir calmar la set i la gana al Barrio Latino. Haig de dir que els pocs carrers que vaig veure em van encantar i, quan torni a París, segur que tornaré al barri per acabar de recòrrer tots els seus carrers. En general són carrers no gaire amples i totes les botigues i restaurants que ocupen les plantes baixes tenen un encant especial, difícil de descriure.

Després d'un bon dinar vam tornar a engegar la ruta, aquesta vegada amb un únic destí: la torre Eiffel. No podíem passar per París sense visitar l'emblema de la ciutat, així que vam invertir tota la tarda en pujar a la torre, gaudir de les vistes i fer una volteta per el Trocadero, els jardins que hi ha al costat.

 

En conjunt va ser un dia molt intens, ple d'aventures, que sempre recordaré. Això si, encara em queda pendent una altra visita a la ciutat, aquesta amb més calma, per poder acabar de veure tot el que ens vam deixar i també per poder gaudir d'una nit parisina.

Text i fotografía: Vanesa Hereu