dimarts, 30 d’abril de 2013

ANEM... a una exposició virtual


S'han acabat les excuses! Ni la mandra, ni la falta de temps, ni tan sols la pluja us privaran de veure i disfrutar de les obres d'art de la Galeria Safia. Sota el nom "Artpresent", aquesta galeria de Barcelona presenta un servei d'exposició virtual d'obres d'art per tal d'apropar aquestes peces a tothom i aconseguir que l'art formi part del nostre día a día i també el tinguem en compte a l'hora de fer regals. Especialment ara que s'acosta el dia de la mare. 

Sempre he tingut molt clar que quan tingui casa pròpia hi haurà quadres i art a les parets, així que personalment m'ha agradat la iniciativa. A més a més, les obres que formen part d'"Arpresent" són una selecció feta per els mateixos artistes; peces exclusives i originals i per totes les butxques, ja que hi ha tot tipus de preus.

Us deixo ara una selecció feta per mi de les obres que he vist i que m'han cridat més l'atenció: 

Please. FRANCISCO MORENO
53 X 51 cm. 500€
La fuerza del desafio. GABRIEL SCHMITZ
28 x 19 cm. 350€
Sense Títol. TOM  CARR
100 x 70. 2.400€
Fade 4. MICHELLE CONCEPCIÓN
40 x 30 cm. 1.100€
Stings 1. MICHELLE CONCEPCIÓN
40 x 40 cm. 1.350€
Multitud. MONTESOL
112 x 76 cm. 900€

A part de pintures, també hi ha la possibilitat de comprar fotografies:

Rituel. ANGÈLE ETOUNDI ESSAMBA
70 x 100 cm. 2.000€
Trigresses. ANGÈLE ETOUNDI ESSAMBA
150 x 100€. 3.000€

I altres peces d'art:

Sense títol. ROSA AMORÓS
48,6 cm d'altura. 
Gerro Atuell. XAVIER GRAU
40 cm d'altura

De tota manera això és només una petita selecció i està feta segons els meus gustos. Per veure l'exposició completa feu clic aquí.

Text: Vanesa Hereu
Foto portada: Angèle Etoundi

dilluns, 29 d’abril de 2013

ANEM... a banyar a Cala Blava


Encara que aquests dies el temps no acompanyi gaire, segueixo endavant amb el meu propòsit estiuenc de presentar-vos les millors platges. Després de parlar de Cala Ratjada i el Caló d'en Sureda, avui anem cap a la costa est de Mallorca i ens submergim en les aigües de Cala Blava o Cala Mosques.



Cala Blava és la platja d'una urbanització de cases unifamiliars homònima situada a pocs quilòmetres de Palma de Mallorca i pertanyent al terme municipal de Llucmajor. Està clar que va ser la urbanització qui va agafar el nom de la platja i no a la inversa. 
Aquesta cala està envoltada de penyasegats d'altura mitja (uns 25m), fet que proporciona una sensació d'intimitat, tranquilitat i aïllament molt agradables. També relaxa molt mirar a l'horitzó i veure aigua fins a l'infinit, sobretot perquè el color de l'aigua, com ja he dit en alguna altra ocasió, és especial, diferent del que es veu a les platges de la Costa Brava per exemple. Segurament aquest color és degut a la poca profunditat de les platges i el color clar de la sorra. Dic poca profunditat perquè a Cala Blava has de caminar una mica per començar a nedar bé i en condicions; tot i així, quan ho aconsegueixes, la profunditat no és més de 3 o 4 metres. 


Ara bé, una cosa que no em va agradar gens és que la meitat de la platja i part de l'aigua estaven plenes d'algues. No sé si de cara a l'estiu es netejarà la platja, suposo que si, però aquesta acumulació d'algues dona una sensació de brut que no fa justícia a la claredat de l'aigua, perquè quan vas a la zona sense algues, l'aigua és cristalina. 
També val la pena destacar que per poder arribar fins a Cala Blava cal cotxe particular o de lloguer, ja que no em va semblar veure cap parada d'autobús i pel que he estat llegit no sembla que n'hi hagi cap que arribi fins aquí.



Text: Vanesa Hereu
Fotografía: Vanesa Hereu i Verònica Caro

divendres, 26 d’abril de 2013

ANEM... de tapes a "Lolita Taperia"


Els plans improvitzats sempre resulten ser els millors plans i, a vegades, quan menys t'ho esperes acabes descobrint un petit tresor. Això és el que em va passar ahir, vaig descobrir un petit tresor al barri de Sant Antoni, la "Lolita Taperia". La veritat és que el barri està ple de locals per descobrir, cada día que surto a passejar en trobo quatre o cinc que penso: "Un dia has de venir!", però després quan els necessito ja no recordo on els he vist. Hauré de sortir a passejar amb una llibreta a la butxaca! Però tornem a "Lolita Taperia"...




"Lolita Taperia", com expliquen a la seva pàgina web, és un bar, una vermuteria (els dissabtes al migdia), un restaurant i un bistró. Ah!! I a partir de les 12h de la nit es converteix en un bar de copes. Tot en un! Jo de moment l'he descobert com a restaurant de tapes i haig de dir que tornaré segur! No només m'ha agradat la decoració, el menjar i l'ambient, sinó que els cambrers, l'equip que treballa perquè el local tiri endavant, ens han tractat molt bé i en el registre apropiat. Una cosa que, per extrany que sembli, costa de trobar, ja que o bé et trobes cambrers massa estirats i forçats, o bé que no et fan cas i també hi ha el cas del que fa la sensació que és allà per obligació i cada vegada que li demanes alguna cosa sembla que t'estigui perdonant la vida. Aquí no, al "Lolita Taperia" són tots molt amables i alegres, vaja, que dona gust!




Pel que fa al menjar... insuperable! Les braves, jo que sóc molt fan de les braves, m'han agradat moltíssim perquè tot i ser la tapa més típica i tòpica de totes les tapes, li han sabut donar un toc diferent sense que perdi l'essència de la patata brava.  Ara, el que m'ha robat el cor han sigut  les "rabas" de pollastre. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua! I què són? Dóncs no és res més que pollastre arrebossat, però, i aquí és on hi ha la màgia, no és un arrebossat qualsevol, sinó que està arrebossat amb trossets de patata fregida que li dona un gust molt especial. Potser descrit amb paraules no sona tan bé, però de veritat que si mai hi aneu les heu de tastar.
La nostra visita ha sigut, com he comentat al principi, improvitzada i no anàvem amb la idea de sopar gaire, però he vist a la carta moltes coses que m'han cridat l'atenció i que m'han fet decidir que hi tornaré aviat per poder-les probar.





Ja només em queda parlar de la decoració i la veritat no sé per on començar. Al local hi conviuen una barreja d'estils que el converteixen en un espai únic i amb personalitat pròpia. A primer cop d'ull es veu que és un local modern amb colors forts. De cop descobreixes que també té un toc que recorda als patis cordobesos o andalusos en general i quan ja ho has assimilat et trobes amb uns llavis gegants, pintats de color vermell i que de fet són el logo de l'establiment, que no poden fer res més que traslladar-nos als anys 50, en concret a la novela de Nabokov o a la pel·lícula d'Stanley Kubric (als més cinèfils) i el seu personatge principal "Lolita". Però això no és tot, el local està farcit de detalls. Un exemple és la paret que envolta els llavis perquè està plena de noms de grups musicals de tots els temps, però també d'altres dibuixos o expressions que no tenen res a veure amb tot plegat; un altre, és la televisió que hi ha en un raconet i en la que s'hi poden veure pel·lícules en blanc i negre. Un moment que vaig aixecar el cap vaig veure els germans Marx... També vaig trobar un monopatí recolzat en una paret plena de frases escrites a mà... En fi, molts i molts detallets que en conjunt creen un ambient molt agradable i recomanable sigui l'hora que sigui.



C/Tamarit, 104
T. 93.424.52.31

Text: Vanesa Hereu
Fotografia: Vanesa Hereu & Lolita Taperia

dijous, 25 d’abril de 2013

ANEM... al Bloemencorso 2013


La setmana passada, concretament dijous, vam parlar d'una festa molt primaveral que es celebra a diversos pobles d'Holanda i Bèlgica, el Bloemencorso. Si necessiteu refrescar la memòria aquí teniu l'enllaç. Doncs bé resulta que una amiga va estar el cap de setmana passat a Holanda i va poder gaudir en primera persona dels colors, les olors i l'art que us comentava al blog. Com que a mi personalment em va agradar molt descobrir que aquesta festa existia, li vaig demanar si podia fer alguna foto perquè així tots poguéssim gaudir de l'edició d'aquest 2013 que recordem que tenía com a tema principal per a la decoració de les carrosses l'expressió: "Bon appetit!".

Així doncs l'entrada d'avui és més fotogràfica que escrita, que de tant en tant ja va bé. Us deixo amb la selecció de fotos que m'ha enviat. Espero que us agradin tant com a mi!







Text: Vanesa Hereu
Fotografia: Yolanda Alamillo

dimecres, 24 d’abril de 2013

ANEM... a valorar com ha anat la jornada de Sant Jordi


Avui és el dia després de Sant Jordi, avui toca fer repàs i valorar com ha anat la jornada, si les vendes han anat millor o pitjor que l'any passat, descobrir quins han sigut els autors o llibres més venuts, si s'han venut moltes roses... en fi, tot el que comporta Sant Jordi. 
Si parlem dels llibres, la primera valoració és positiva. Tot i que encara no es coneixen les xifres definitives que s'aniran revelant durant la jornada d'avui, podem dir que en general i segons les dades aportades per el Gremi de Llibreters de Catalunya les xifres de vendes en llibres són similars a les de l'any passat. S'estima que aquest 2013 s'han venut 1'4 milions de llibres durant el dia de Sant Jordi, el que representa entre el 5% i el 8% de les vendes anuals. Segurament el fet que durant la jornada d'ahir fes un dia de primavera perfecte va ajudar a que la gent sortís al carrer al celebrar la diada.

Des del meu punt de vista és una bona notícia que, tot i la crisi, la gent continui comprant llibres i que les vendes no baixin d'un any per l'altre, ja que el més important per poder seguir endavant i aixecar el país és tenir una població formada i informada i per aconseguir aquest objectiu els llibres ajuden molt. La situació econòmica i social, en canvi, si que s'ha notat a l'hora d'escollir els llibres. Els títols més venuts aquest any estan gairebé tots relacionats amb la Independència o amb la situació de crisi i malestar econòmic que es viu a Espanya. De fet, la setmana passada i com a pròleg de la Jornada de Sant Jordi, el programa "Valor Afegit" de TV3 ja va fer un reportatge sobre el "boom" que s'ha produït en els darrers mesos en la venda de llibres d'economía.



Tornant a la jornada d'ahir i basant-nos en les xifres facilitades pel Gremi de Llibreters podem dir que els llibres més venuts de Ficció en Català han sigut:




1. Victus d'Albert Sáncez Piñol. Ed. La Campana

2. L'estiu que comença de Silvia Soler. Planeta

3. Plans de futur de Màrius Serra. Proa



En llengua castellana el líder en ficció també ha sigut Sánchez Piñol. En conjunt el pòdium ha quedat:



1. Victus d'Albert Sánchez Piñol Ed. La Campana

2. La reina descalza d'Ildefonso Falcones. Grijalbo

3. El maestro del Prado de Javier Sierra. Planeta




Pel que fa als llibres de No Ficció en català els més venuts han sigut:



1. S'ha acabat el bròquil de Jaume Barberà. Ediciones B

2. Estimat Miquel de Lluis Llach. Ed. Empúries

3. Desmuntant la caverna de Jofre Llombart. Angle Editorial




Molt diferents han sigut els títols més venuts en castellà en l'àmbit de la No Ficció:



1. La enzima prodigiosa d'Hiromi Shinya. Aguilar

2. Nadie es más que nadie de Miguel Angel Revilla. Espasa

3. España se escribe con E de Endeudamiento de Jose María Gay de Liébana. Deusto



Per acabar, aquest any, el Gremi de Llibreters ha afegit una nova categoría a la classificació de llibres. Es tracta de tots aquells escrits per autors "mediàtics", personatges molt coneguts que també s'han embarcat en l'aventura d'escriure un llibre. Dins aquest  nou grup han destacat:


1. Brúixoles que busquen somriures perduts d'Albert Espinosa.
Rosa dels Vents

2. El carrer de l'embut de Pilar Rahola. La Magrana

3. No t'aturis mai d'Isidre Esteve. La Columna




Malauradament les xifres de la venda de roses no són tan positives i les floristeries han tancat la jornada de Sant Jordi amb una caiguda d'un 25% en les ventes respecte l'any passat. S'ha acabat el romanticisme? No, res a veure, segons ha explicat Jordi Prats, tresorer del Gremi de Floristes de Catalunya, el principal motiu d'aquesta davallada pot ser l'augment de venedors no regulats i a les comandes de les grans empreses. Tot i així el Gremi fa una valoració positiva de la jornada ja que es calcula que s'han venut uns sis milions de roses

Text: Vanesa Hereu

dimarts, 23 d’abril de 2013

ANEM... a celebrar el dia Sant Jordi


Avui és Sant Jordi i el día del Llibre, tot el mateix día. Quan pensava quin plan proposar avui, el primer que em va venir al cap va ser "Recomanar llibres" però després ho vaig descartar principalment per tres motius: hi ha milers i milers de llibres, és impossible conèixer-los tots i fer-ne una tria de 10 o 20 títols tan general que pugui encaixar més o menys amb tots els perfils; si parlo només de les novetats o els més venuts és absurd, no me'ls he llegit tots així que pot ser que estigui recomanant un llibre que realment no és tan bon com sembla o s'espera i del que no tinc una opinió formada; i en tercer lloc, qualsevol dia es bo per recomanar llibres, no només el 23 d'abril, així que queda pendent una entrada amb propostes literàries.

Un cop descartat el tema de les recomanacions vaig pensar que el millor plan per avui no pot ser cap altre que gaudir del dia. Sortir al carrer a passejar entre les paradetes, remenar llibres i descobrir títols nous, olorar les roses i meravellar-nos dels nous dissenys que han fet, perquè cada any surten roses de més colors i més originals, i si tenim sort rebre o regalar algun llibre o rosa. Si a més a més teniu la sort de passar el dia a Barcelona pot ser que l'autor del llibre que us han regalat o us heu comprat estigui signant exemplars, així que per què no posar-se a la cua i aconseguir un llibre únic i dedicat?

És difícil saber tots els autors que hi ha firmant i controlar tots els horaris, per sort el diari La Vanguardia ha pensat en això i ha recollit en un document els noms de tots aquells que signaran exemplars durant la jornada d'avui a la ciutat de Barcelona. Els autors estan ordenats alfabèticament per cognom, així es més fàcil trobar la persona que busqueu. 
Per altra banda, si ja teniu el títol d'un llibre al cap però no és novetat, ni best seller i no sabeu on el podeu comprar, us deixo l'enllaç a una pàgina web en la que podreu trobar on vénen el vostre llibre. Només cal que poseu el títol al cercador i la pàgina t'ofereix el llistat de llibreries en les que està disponible. Una bona eina per els que volgueu donar una sopresa algú i regalar-li el llibre que fa tant temps que busca. Això si, no inclou les grans superfícies com FNAC, la Casa del Llibre o El Corte Inglés. 

Però avui, com a bon dia dels enamorats, també és tradició regalar roses a les noies. Sense menystenir la presentació tardicional de les roses per Sant Jordi, us deixo una selecció de tres dissenys de roses que he trobat i m'han semblat molt originals.

Que passeu una bona diada de Sant Jordi i un bon dia del llibre!

Text: Vanesa Hereu

dilluns, 22 d’abril de 2013

ANEM... a banyar al Caló d'en Sureda


Seguint amb la idea de proposar platges en les que gaudir d'aquest estiu, continuem repassant la costa est de Mallorca. Si la setmana passada us vaig parlar de Cala Ratjada, avui anem fins al Caló d'en Sureda, situat just a l'altra banda del Parc Natural de Llevant i al final de la Badia d'Alcúdia.


Envoltat d'un paisatge fabulós que mescla mar i muntanya, el Caló d'en Sureda és un conjunt de petites caletes de roca o pedres, majoritàriament d'accés complicat. Algunes, com la que es troba just davant de la urbanització Betlem, tenen unes escales per baixar fins la vora del mar; d'altres t'obliguen a fer ús de l'enginy, l'equilibri i l'esperit aventurer per trobar la millor manera de baixar (i després tornar a pujar) amb èxit per les roques. Però són precisament aquestes dificultats naturals les que aporten bellesa a aquest tram de costa. És d'agraïr que encara existeixin zones costaneres salvatges que no hagin estat modificades, treballades i/o urbanitzades per l'home.


Arribar fins al Caló d'en Sureda no és cosa fàcil tampoc. De fet si ara em féssin repetir el camí a mi sola no sé si seria capaç d'arribar-hi perquè vam haver de travessar un bosc. I ja se sap què passa als boscos, si no te'ls coneixes et pots passar el dia fent voltes i més voltes sobre el mateix punt. La gran sort és que a nosaltres ens guiava una amiga mallorquina de tota la vida que coneixia la zona de dalt a baix. Els que no tingueu la sort de tenir un guia local podeu arribar al Caló d'en Sureda armats amb un mapa i un bon sentit de l'orientació. En total és un passeig de 15-20 minuts, una mica més si voleu arribar fins a Betlem, però l'excursió val la pena.


Abans he dit que aquesta zona no ha estat modificada per l'home però en canvi us he parlat d'una urbanització. Betlem és la única construcció humana que es pot trobar en aquest tram de costa i és un conjunt de cases d'arquitectura inspirada en les construccions aràbigues, el nom no està posat en va. És com un oasi en mig del desert que recorda als edificis que sempre hem vist als contes de les Mil i una nits tant en la forma com en la varietat de colors.


Així que, si busqueu un lloc tranquil on prendre el sol i refrescar-vos amb un bany, no deixeu de visitar el Caló d'en Sureda quan viatgeu a Mallorca.



Text i fotografia: Vanesa Hereu

divendres, 19 d’abril de 2013

ANEM... a un sopar molt especial


"M’agradaria convidar-te a un sopar. És una sorpresa. Serà una festa d’aniversari molt especial. Brindem! Les espelmes cremen …. potser que no s’apaguin mai. Les coses que eren significants, des d’ara perden el sentit. Tres, dos, un… demana un desig!"

Aquest és el missatge que he rebut avui al mòbil. En un primer moment m'ha deixat descolocada, no l'esperava... per sort, acte seguit he rebut una imatge amb el cartell que anunciava que es tractava d'una obra de teatre. He respirat, no m'havia oblidat de felicitar a ningú pel seu aniversari! Acte seguit he somrigut perquè m'ha agradat, m'ha semblat original, la forma de presentar "Tal día com avui", la segona representació que acull l'espai Àtic 22, el nou espai del Teatre Tantarantana per a l'exhibició de noves propostes de creació.

"Tal dia com avui", escrita i dirigida per Marta Guasch, trenca la única barrera existent al teatre entre el públic i els actors, de manera que l'espectador passa a formar part de l'acció; l'espectador no ha de mirar endavant per veure el que passa, sinó que els esdeveniments passen al seu voltant, al davant, al darrera i al costat. El públic deixa de ser públic per convertirse en un grup de convidats a una festa d'aniversari sorpresa que la familia Clos ha organitzat al seu fill. Asseguts al voltant d'una taula, els assistents viuran en primera persona tot un conjunt de situacions còmiques, inesperades i sorprenents que segur recordaran durant molt temps.

Així doncs, què? Us animeu a anar al sopar? Si! Hi ha sopar! Ajustadet al pressupost perquè la familia Clos no està passant per un bon moment econòmic degut a la crisi, però un sopar al cap i a la fi. Les celebracions es faran del 18 al 27 d'abril els dijous, divendres i dissabtes. Per reservar cadira només cal entrar al blog d'Àtic 22 i seguir les instruccions. Són 10€ per persona.

.

Direcció i dramatúrgia: Marta Guasch
Intèrprets: Dolos Sans, Ildefons Vilanova, Mònica Portillo, Sergi Princep i Laura Tamayo
Disseny d'espai i so: Laura Clos
Vestuari: Carlota Ricart
Vídeo: Albert Lozano i Pau Masaló


Text: Vanesa Hereu





dijous, 18 d’abril de 2013

ANEM... a omplir els carrers de flors


L'arribada de la primavera és també l'arribada de les flors, els colors i les olors. Els camps canvien el seu verd monòton per un galimatíes de tonalitats que donen vida i alegría als nostres paisatges. 
Aprofitant aquesta explosió de color moltes ciutats organitzen festes i celebracions que tenen com a principals protagonistes les flors. A Catalunya per exemple tenim els Corpus de La Garriga o de Sitges  i el Girona temps de flors; al Japó el Hana Matsuri o Festival de les Flors; a Ventimiglia, Itàlia, cada dos anys celebren la Bataglia di Fiori; i així podría estar donant exemples tot el post. De totes aquestes festivitats de la que us vull parlar avui és del Bloemencorso.



La paraula Bloemencorso es podria traduïr com 'desfilada o processó de flors' i és una festivitat que es celebra en diversos punts de Bèlgica i Holanda en la que carrosses, cotxes i/o vaixells decorats amb flors passegen pels carrers del poble o ciutat. Cada participant decora el seu vehicle com vol, però tots es centren en un mateix tema general que escullen els organitzadors. Totes les carrosses son avaluades per un jurat que, un cop acabada la desfilada, decideix quina colla, barriada o poble és la guanyadora.


Tot i que el Bloemencorso més gran del món i més famós, el Blomencorso Zundert, es celebra el primer cap de setmana de setembre; avui us vull parlar del Bloemencorso Bollenstreek que es celebra a Holanda aquest cap de setmana. El dissabte serà el dia fort, el dia que es farà la 66a desfilada del Blomencorso que començarà a les 9:30h del matí a Noordwijk i acabarà sobre les 21h a Harlem. En total uns 40 quilòmetres de recorregut per els que hi circularan 20 carrosses i més de 30 cotxes de luxe decorats seguint el tema d'enguany: Bon apettit!


La resta del cap de setmana estarà amenitzat amb diverses activitats i festivitats, entre les que destaca la petita rua nocturna i encesa de llums de les carrosses que divendres es farà a Noordwijk i a Harlem dissabte. Aquests vehicles quedarán exposats a Harlem fins diumenge a les 19h. 
Els dies previs a la gran desfilada, també es podran visitar els tallers on es decoren les carroses i veure en primera persona com els milers i milers de voluntaris treballen sense parar per aconseguir que la seva sigui la millor carrossa. Com podeu comprovar a les imatges, els resultats són espectaculars!


Els que us hagueu quedat amb ganes d'anar-hi i ja no sigueu a temps de comprar els bitllets per aquest cap de setmana heu de saber que ja hi ha la data posada per al Bloemencorso Bollenstreek de l'any que ve. Serà el primer cap de setmana de maig de 2014. 





Text: Vanesa Hereu