ANEM... a veure la posta de sol a "La Creu"

Després de passar aquest cap de setmana llarg al costat del mar i gaudint de les meravelloses vistes que té el poble de l'Escala, he volgut allargar una mica més la sensació de pau i relax començant la setmana parlant d'una altra de les seves cales. Si fa un parell de setmanes vam parlar de la "plaja de les barques", la platja que està just al centre del poble, avui anem una mica més cap al nord, ens acostem a la zona d'Empúries, i fem parada a "La Creu", una cala que a diferència d'altres cales de la zona no només disposa de pedres en les que prendre el sol, sinó que amplia les opcions a les roques o el ciment.

Llegit així, pot semblar una mica estrany, però tot té una explicació. "La Creu" està habilitada per a "aparcar" les barques dels pescadors. De fet, és la única platja/cala de l'Escala que encara s'utiliza com a "parquing" de barques i manté l'essència de poble pesquer. Fins i tot hi ha, encara, alguna barraca per a guardar els estris de pesca.

Aquesta característica fa que "La Creu" sigui una cala poc freqüentada i per tant la converteix en el lloc perfecte per prendre el sol tranquil·lament. A més, la seva forma i el fet d'estar envoltada per roques, fa que quedi arrecerada i no es noti tant si bufa un xic de vent. I si encara no esteu convençuts heu de saber que és un bon lloc per anar a nedar, ja que, tot i que per entrar a l'aigua cal passar per sobre d'alguna roca, de seguida agafa profunditat. Tot i així, convé vigilar amb els esculls. 

Ara bé, el que a mi em té enamorada d'aquesta cala són les vistes, especialment l'espectacle visual que ofereix quan es pon el sol. No en va s'hi ha construít un mirador amb bancs. 

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a banyar a Cala Blava

Encara que aquests dies el temps no acompanyi gaire, segueixo endavant amb el meu propòsit estiuenc de presentar-vos les millors platges. Després de parlar de Cala Ratjada i el Caló d'en Sureda, avui anem cap a la costa est de Mallorca i ens submergim en les aigües de Cala Blava o Cala Mosques.

Cala Blava és la platja d'una urbanització de cases unifamiliars homònima situada a pocs quilòmetres de Palma de Mallorca i pertanyent al terme municipal de Llucmajor. Està clar que va ser la urbanització qui va agafar el nom de la platja i no a la inversa. 

Aquesta cala està envoltada de penyasegats d'altura mitja (uns 25m), fet que proporciona una sensació d'intimitat, tranquilitat i aïllament molt agradables. També relaxa molt mirar a l'horitzó i veure aigua fins a l'infinit, sobretot perquè el color de l'aigua, com ja he dit en alguna altra ocasió, és especial, diferent del que es veu a les platges de la Costa Brava per exemple. Segurament aquest color és degut a la poca profunditat de les platges i el color clar de la sorra. Dic poca profunditat perquè a Cala Blava has de caminar una mica per començar a nedar bé i en condicions; tot i així, quan ho aconsegueixes, la profunditat no és més de 3 o 4 metres. 

Ara bé, una cosa que no em va agradar gens és que la meitat de la platja i part de l'aigua estaven plenes d'algues. No sé si de cara a l'estiu es netejarà la platja, suposo que si, però aquesta acumulació d'algues dona una sensació de brut que no fa justícia a la claredat de l'aigua, perquè quan vas a la zona sense algues, l'aigua és cristalina. 

També val la pena destacar que per poder arribar fins a Cala Blava cal cotxe particular o de lloguer, ja que no em va semblar veure cap parada d'autobús i pel que he estat llegit no sembla que n'hi hagi cap que arribi fins aquí.

Text: Vanesa Hereu

Fotografía: Vanesa Hereu i Verònica Caro

ANEM... a banyar al Caló d'en Sureda

Seguint amb la idea de proposar platges en les que gaudir d'aquest estiu, continuem repassant la costa est de Mallorca. Si la setmana passada us vaig parlar de Cala Ratjada, avui anem fins al Caló d'en Sureda, situat just a l'altra banda del Parc Natural de Llevant i al final de la Badia d'Alcúdia.

Envoltat d'un paisatge fabulós que mescla mar i muntanya, el Caló d'en Sureda és un conjunt de petites caletes de roca o pedres, majoritàriament d'accés complicat. Algunes, com la que es troba just davant de la urbanització Betlem, tenen unes escales per baixar fins la vora del mar; d'altres t'obliguen a fer ús de l'enginy, l'equilibri i l'esperit aventurer per trobar la millor manera de baixar (i després tornar a pujar) amb èxit per les roques. Però són precisament aquestes dificultats naturals les que aporten bellesa a aquest tram de costa. És d'agraïr que encara existeixin zones costaneres salvatges que no hagin estat modificades, treballades i/o urbanitzades per l'home.

Arribar fins al Caló d'en Sureda no és cosa fàcil tampoc. De fet si ara em féssin repetir el camí a mi sola no sé si seria capaç d'arribar-hi perquè vam haver de travessar un bosc. I ja se sap què passa als boscos, si no te'ls coneixes et pots passar el dia fent voltes i més voltes sobre el mateix punt. La gran sort és que a nosaltres ens guiava una amiga mallorquina de tota la vida que coneixia la zona de dalt a baix. Els que no tingueu la sort de tenir un guia local podeu arribar al Caló d'en Sureda armats amb un mapa i un bon sentit de l'orientació. En total és un passeig de 15-20 minuts, una mica més si voleu arribar fins a Betlem, però l'excursió val la pena.

Abans he dit que aquesta zona no ha estat modificada per l'home però en canvi us he parlat d'una urbanització. Betlem és la única construcció humana que es pot trobar en aquest tram de costa i és un conjunt de cases d'arquitectura inspirada en les construccions aràbigues, el nom no està posat en va. És com un oasi en mig del desert que recorda als edificis que sempre hem vist als contes de les Mil i una nits tant en la forma com en la varietat de colors.

Així que, si busqueu un lloc tranquil on prendre el sol i refrescar-vos amb un bany, no deixeu de visitar el Caló d'en Sureda quan viatgeu a Mallorca.

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... passejar per Cala Ratjada

Una de les coses bones d'estar en una illa com Mallorca és que hi ha moltíssimes cales, caletes, platges... mar! en general! El més curiós de tot és que, tot i estar dins el mediterrani, el blau del mar de Mallorca és diferent del blau que veiem a les platges del mediterrani peninsular, tenen un color propi, com més turquesa. Aquest cap de setmana l'he passat passejant per algunes d'aquestes cales i són excursions que recomano a tothom. Comencem per Cala Ratjada.

Cala Lliteres

Cala Ratjada pertany al municipi de Capdepera i és un dels centres turístics més importants de la illa. Malauradament aquest atractiu turístic es redueix a les platges i cales, que són espectaculars, ja que deixant a part els camins vora el mar, no hi ha res més per vistar. Està edificada pensant en els grups de turístes, principalment alemanys, que a la temporada d'estiu augmenten considerablement el nombre d'habitant. És a dir, està ple de botigues, ja siguin de souvenirs, d'estris de platja, de roba o regals; bars, restaurants, pubs i locals on sortir a fer una copa; hotels, apartaments i supermercats. 

Tram entre Cala Lliteres i Cala Agulla (al fons)

Per sort, quan et poses d'esquenes als edificis i mires cap al mar les vistes canvien completament. A mi sempre m'ha relaxat molt mirar el mar i puc dir que em passaría hores i hores contemplant el mar que es veu desde qualsevol punt de Cala Ratjada. També és fascinant les formes naturals que prenen les roques que limiten amb l'aigua i és d'admirar que tot i el moviment turístic que hi ha a la zona, s'hagi pogut mantenir aquesta imatge neta, natural i salvatge d'algunes cales.

Tram entre Son Moll i Cala Pedrusca

Cala Ratjada és el punt més proper a l'illa de Menorca i pertany al conjunt de punts turístics agrupats dins el nom First Sun Mallorca, és a dir, la zona més oriental de l'illa. Prop del nucli hi ha diverses cales i platges a les que es pot arribar caminant seguint el passeig, aquestes són en sentit contrari a les agulles del rellotge: La Pedruscada, Son Moll, Cala Ratjada, Cala Gat, l'Olla, Cala Lliteres, Cala Agulla i Cala Moltó.

Cala Pedrusca

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... al museu de cera de Londres

Sempre havia volgut anar al museu de cera de Londres així que quan vaig passar uns dies a la ciutat, em vaig reservar una tarda per anar-hi. Això sí, com que havia llegit que sempre hi havia moltes cues, vaig comprar les entrades anticipades a través de la pàgina web. Una gran decisió, perquè a part de gaudir d'un petit descompte, em vaig estalviar una bona cua per comprar l'entrada. Ara bé, no hi va haver forma d'evitar haver d'esperar una estoneta per accedir a l'interior del museu. No es pot tenir tot.

 

La veritat és que vaig quedar satisfeta amb la visita. La única referència que tenia d'un museu similar és la del Museu de Cera de Barcelona, que la veritat és bastant fluixet; així que en el fons, no feia falta gaire per donar la visita per bona. Tot i així, em va sorprendre la precisió amb la que están fetes les escultures de cera,  n'hi ha algunes que són molt i molt realistes. En concret, una que em va agradar molt va ser la rèplica del capità Jack Sparrow de la saga Pirates del Carib.

Ja fa 200 anys que el Museu Madame Tussauds' va obrir les seves portes i continua essent una de les atraccions turístiques més visitades de la ciutat de Londres. Rep el nom en honor a la seva fundadora. Madame Tussauds va començar a estimar i dominar l'art de modelar cera a França, pels volts del 1770 i sota el tutelatge del Dr. Phillip Curtius. A París va ser la professora d'art de la germana del rei Lluís XVI i també l'encarregada de crear les màscares fúnebres dels nobles executats durant la Revolució Francesa. No va ser fins a començaments del s.XIX, quan Madame Tussauds va arribar al Regne Unit acompanyant i presentant una exposició amb els protagonistes de la Revolució Francesa convertits en figures de cera. La mostra va tenir tant d'èxit que es va establir de forma fixa al carrer Baker de Londres. L'any 1884 es va traslladar a la seva ubicació actual. 

Moltes d'aquestes figures i també algunes de les que Madame Tussauds va fer en els seus primers anys, com  les màscares fúnebres, es poden trobar encara al museu, principalment a la "Cambra dels Horrors". De totes maneres el principal atractiu del museu de cera és la possibilitat de veure rèpliques exactes i a tamany real de les persones més destacades i influents de la societat ja siguin del món de l'esport, la música, la política, etc. De fet, la col·lecció també inclou diverses figures creades a partir de personatges ficticis. 

La familia de figures del Madame Tussauds', va creixent i es va modificant a mesura que les tendències de la societat van canviant. Una de les darreres figures incorporades a l'exposició i que no he tingut la oportunitat de veure en persona és la de l'actriu britànica Emma Watson, coneguda per interpretar a l'Hermione Granger a la saga de Harry Potter. Per altra banda, també s'ha confirmat que l'equip del Madame Tussauds' està treballant en les figures de cera dels components del grup One Direction i de la cantant Adele. Sembla doncs que la propera vegada que vagi a Londres hauré de tornar a visitar el museu per poder veure en persona les novetats que s'han incorporat desde l'última vegada que hi vaig entrar, l'any 2007. 

Text i fotografía: Vanesa Hereu

ANEM... a visitar la Torre de Londres

Hi ha diversos punts d'interès turístics que són visita obligada si estás a la capital britànica. Un d'ells és la Torre de Londres, construïda l'any 1078 i considerada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Està formada per una vintena d'edificis i tres zones ajardinades que si parléssin podrien explicarnos alguns dels episodis més destacats de la història del país.  

En un principi s'utilitzava com a residència reial, però quan el rei Enric VIII es va traslladar al Palau de Whitehall, l'any 1529, es va començar a utilitzar com a presó. Entre els empresonats més famosos destaquen Sir Thomas More, lady Jane Grey i la reina Isabel I, quan encara era princesa. I també cal destacar que el darrer empresonat a la Torre de Londres va ser Rudolf Hess, tancat per nazi a la dècada dels quaranta. Altres usos d'aquest edifici han sigut: armeria, casa de feres, tresoreria, Casa de la Moneda, registres públics i Casa de les Joies de la Corona.

Entre les estances que es poden visitar, hi trobem la Bloody Tower, escenari en el que suposadament Eduard V i el seu germà van ser assassinats per el seu oncle, Ricard III; o  la Queen's House, on l'esposa del rei Enric VIII, Anna Bolena, va ser empresonada abans de ser decapitada. De fet, hi una llegenda que diu que es pot veure el fantasma d'Anna Bolena passejant per la Torre amb el seu cap sota el braç.

Una altra de les llegendes que s'expliquen sobre la Torre de Londres té a veure amb les corbs que habiten el jardí de la Torre Blanca. Segons es diu, si mai aquests corbs aixequéssin el vol i marxéssin, seria el final de la monarquía anglesa, la torre s'enderrocaría i Anglaterra patiria un gran desastre. Per això, els Beefeaters, a part de fer de guies als turistes i protegir i vigilar la torre, tenen entre les seves tasques alimentar als corbs per manternir-los contents i evitar que emprenguin el vol. A més a més, també els hi retallen les plomes de les ales per si decideixen sortir a volar, que no es puguin allunyar massa.

Per cert, el nom de Beefeater, conegut per tothom per ser una marca de ginebra, prové del s.XVII perquè als homes que s'encarregaven de vigilar la torre, se'ls premiava cada dia amb un plat de carn i una cervesa. Per això, se'ls va començar a anomenar Beef-eaters, menjadors de carn. 

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per Empúries

He tingut la sort de nèixer en un poble de mar, a la Costa Brava i amb uns paisatges meravellosos. Per això, quan surt una mica el sol i no bufa tramuntana el millor plan és sortir a passejar i gaudir de les vistes. Un dels meus llocs preferits per sortir a estirar les cames és el passeig d'Empúries; és la combinació perfecta de proximitat, tranquilitat i vistes. 

El millor de tot plegat és que pots escollir diversos recorreguts per anar des del començament passeig fins a Sant Martí d'Empúries. Pots anar per la sorra, per la vora del mar amb els peus a l'aigua i anar passant d'una platja a l'altra; pots anar pel camí esfaltat amb bici, patins o a peu; i també pots triar els camins de fusta que et porten a descobrir algunes caletes o miradors perfectes per desconnectar una estona si el que busques és una mica de tranquil·litat.

A més a més quan comença a fer bon temps les platges s'omplen de nens jugant i fent castells de sorra i el passeig de ciclistes, patinadors i families que aprofiten el sol per sortir a fer un vol o per fer un picnic a la zona de bancs i taules que hi ha al final de tot del camí. Els matins és el millor lloc per anar a còrrer, caminar o passejar el gos. Quan fa una mica de vent es poden veure surfistes a la platja del moll grec. I per si tot això no fos suficient, la cirereta final la posen les ruïnes d'Empúries i el poble de Sant Martí d'Empúries, cultura i història en estat pur.

Tota aquesta bellesa i riquesa no ha passat desapercebuda per ningú i la zona d'Empúries ha sigut escenari de diversos rodatges de publicitat i videoclips

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a pujar al London Eye

Una des les coses que més vaig disfrutar quan vaig anar a Londres va ser el viatge a bord d'una de les càpsules del London Eye, la gran sinia que es va construïr l'any 1999 a la vora del riu Tàmesi a Londres. Haig de reconèixer que quan em vaig trobar a sota d'aquella màquina immensa a punt per entrar, vaig dubtar un xic. No acabava de veure clar això d'entrar en una cabina de vidre que puja fins a 135 metres; però un cop vaig ser a dins, no me'n vaig penedir.

Les vistes que es gaudeixen desde l'interior de les càpsules són tan espectaculars que no t'adones que t'estàs movent ni que estàs pujant metres i més metres. La lentitud amb la que es mou el "London Eye" també ajuda a eliminar qualsevol sensació de vèrtig o mareig. 

Com a curiositat, no està de més saber que desde la seva construcció i fins l'any 2006 el "Londo Eye" va ser la sínia més gran del món, però va ser desbancada del Llibre Guinness dels rècords per l'"Estel de Nanchal", una sínia xinesa que arriba als 160 metres d'alçada. 

Aquesta, és una experiència que recomano a tothom que visiti Londres ja que et permet conèixer la ciutat des d'una perspectiva diferent: des de l'aire. De quina altra manera, sinó, podries veure el Palau de Westminster sencer? A més a més, com que està gestionat per The Toussauds Group sempre hi ha promocions que ofereixen descomptes per al London Eye si també compres entrades per el Museu de Cera.

Text i fotografia: Vanesa Hereu