ANEM... en cotxe de Barcelona a Córdova

Una de les coses bones de viatjar en cotxe és que pots anar al teu ritme, gaudint del paisatge i fent una pausa quan convingui per estirar les cames, fer un cafetó o admirar l'entorn. En aquesta ocasió el punt de sortida ha estat Barcelona i el destí Córdova. En total uns 900 km, 6 comunitats autònomes i 11 provincies de paisatges, colors i caràcters diferents.

Hi ha vàries opcions a l'hora d'escollir el camí, es pot anar per la costa o per l'interior, nosaltres vam escollir la segona. En aquest trajecte s'aprecien molt els canvis paisatgístics d'una zona a una altra d'Espanya. Sortint de Barcelona hi ha tot un tram de polígons industrials i fàbriques, el mateix passa quan arribem a la zona de Guadalajara i Madrid; però un cop passada l'area metropolitana de Barcelona comencen a aparèixer una colla de paisatges verds i de muntanya que dóna gust veure com per exemple Montserrat, l'àrea del Bruc i tota la zona de Lleida.

Quan surts de Catalunya el paisatge canvia totalment, les zones verdes es substitueixen per els paisatges desèrtics dels Monegros i més endavant per les esplanades de les dues castelles. Pel que fa als trams urbans n'hi ha pocs, però si que es van veient poblets a banda i banda de carretera i fins i tot alguna ciutat. Aquest és el cas de Saragossa, que té una carretera que la travessa i desde la qual es pot arribar a veure "La Pilarica". 

Sortir de Catalunya també vol dir començar a trobar el brau d'Osborne per tot arreu. El primer el trobem a Alfajarín (Saragossa) i a partir d'aquí van apareixent durant tot el trajecte. Però no només aquest és un element que es va repetint, els parcs eòlics també són un paisatge habitual en aquestes carreteres. El fet de trobar-nos en terres planeres i sense muntanyes facilita la circulació del vent i, per tant, l'obtenció d'energia.

Pel que fa al tram final, el que correspondria a Andalusia, no puc aportar gaire informació. Quan hi vam arribar ja era fosc i tot el que es podía veure a través de les finestres del cotxe era el negre de la foscor. De totes maneres encara ens queda el camí de tornada i llavors el tram andalús el farem de dia. 

Text i fotografies : Vanesa Hereu