ANEM... a la "Plaza de la Corredera"

Quan vam anar a Còrdova aquest Nadal el meu pare només va posar una condició: ell volia anar a la "Plaza de la Corredera" perquè l'havia vist al programa "Lo sabe, no lo sabe" i la volia conèixer en persona. Així que durant un matí de passeig ens hi vam deixar caure i ens va encantar a tots. 

Resulta que la "Plaza de la Corredera" és l'única plaça major quadrada d'Andalusia i una de les més emblemàtiques juntament amb la de Madrid i la de Salamanca. Al llarg de la seva història s'ha utilitzat com a seu de múltiples activitats lúdiques o festives, fins i tot "corrides" de braus, d'aquí el seu nom. El seu disseny i  estructura també ha anat variant amb els anys. La plaça que veiem avui data del 1683 i va ser un projecte d'un arquitecte de Salamanca, Antoni Ramos Valdés, que va visualitzar una plaça rectangular de 113 m de llarg per 55 d'ample i envoltada d'arcs. 

  

Una de les coses per la que s'ha caracteritzat aquesta plaça és per ser una zona de negocis i des de mitjans del s.XIX fins als anys 80 del s.XX es va convertir en el lloc més comú per a les negociacios de qualsevol tracte, venda o compra. Amb aquest entorn tan comercial, no és d'extranyar que a la "Plaza de la Corredera" s'hi poguéssin trobar tot tipus de personatges relacionats amb la picaresca, sobre tot a les tabernes. Més legals eren els venedors ambulants que es situaven sota els porxos per a vendre tot tipus d'utensilis, des de sabates, rellotges o llibres vells i d'ocasió, fins a gàbies i ocells. Avui en dia encara podem trobar algún rastre de tot aquest moviment mercantil i sota els arcs trobem venedors ambulants de cistells, roba o fins i tot una botiga d'antiguitats. Pel que fa a les tabernes, avui s'han convertit en bars amb unes terrasses molt aptes per a parar descansar i prendre algo. 

Però no només la plaça té història, els edificis que l'envolten també. El que ara es coneix com a "Mercado de Sánchez Peña" no sempre s'ha utilitzat per comprar i vendre aliments, sinó que aquest edifici ha albergat la seu consistorial, una presó i, fins i tot, una fàbrica de barrets. A la part sudoest de la plaça s'hi troben les Casas de Doña Ana Jacinta, un bon reflexe de l'arquitectura dels s. XVI i XVII. Per acabar, i ja fora de la plaça, trobem "La cazuela de la Espartería", un restaurant molt bufó en el que, segons m'han dit, en Sergio Ramos i en Pepe Reina queden de tant en tant per posar-se al dia mentre degusten els seus plats preferits. 

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per "La Judería" de Còrdova

Bon any nou a tots i totes!! Després de gaudir del dia de ressaca general, també conegut com dia d'Any Nou, comencem aquest 2013 amb les piles carregades i molts plans per disfrutar cada dia al màxim. 

Per començar l'any proposem un passeig per la zona de "La Judería" de Córdoba. Tot i que està plena d'edificis històrics, no cal seguir cap ruta concreta, la millor manera de gaudir el passeig és perdre's pels seus carrers i carrerons, però amb els ulls ben oberts per no perdre's cap detall. Aquest va ser el mètode que vam seguir i ens va portar a descobrir alguns racons veritablement encantadors. 

Detall del C/Carlos Rubio

Carrer Vinagreros

El primer que crida l'atenció és que totes les cases estan pintades de blanc i groc mostassa. De totes maneres sempre hi ha alguna excepció. 

Un exemple és aquesta casa, situada al número 39 del carrer Lineros. Ja fa uns anys que el seu propietari engalana la façana amb imatges i frases que escriur amb una tipografia que vol simular l'escriptura aràbiga.  Aquest mateix senyor és l'autor de diversos cartells penjats per el barri que contenen expressions típiques a l'hora de donar indicacions. Nosaltres vam trobar el "To' pa' lante".

Un altre tret a destacar d'aquesta zona és la quantitat de places que hi ha. Fa la impressió que n'hi ha una a cada cantonada. En general no són places gaire grans però totes mereixen una visita. Algunes tenen església, d'altres fonts, però totes tenen tarongers. En realitat, tota la zona està plena de tarongers. 

Una de las places més conegudes és la Plaza del Potro, i just al seu davant hi trobem un carreró ple de bars, restaurants i, com no, tarongers que ens porta fins al riu Gualdalquivir, frontera natural del barri i un bon lloc per a fer una pausa i descansar una estona. 

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a visitar els patis cordovesos

No es pot estar a Còrdova i no visitar els patis cordovesos, sobretot aquest any que els han declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El moment ideal per visitar-los i quan solen estar oberts és durant la primavera. És quan tots els arbres i flors es mostren en el seu màxim esplendor i quan es pot apreciar millor la seva bellesa. Per això és tradició celebrar el concurs de patis durant el mes de maig, perquè és quan poden oferir un pasiatge més florit i alegre. De totes maneres, durant l'any, els patis van obrint les portes en èpoques senyalades.

ANEM... de bar en bar per Córdova

La nit del 24 de desembre és una nit per passar en familia i en la que a Catalunya, una part d'Aragó i a les illes Balears fan cagar el tió, al país basc arriba l'Olentzero, a Galícia baixa de la muntanya O Apalpador i a la resta d'Espanya fa una visita el Pare Noel. Però i durant el dia? Què podem fer durant el dia? Les possibilitats són moltes però si esteu a Córdova la millor opció és deixar-se caure per la zona de bars més propera i gaudir de la festa.

ANEM... en cotxe de Barcelona a Córdova

Una de les coses bones de viatjar en cotxe és que pots anar al teu ritme, gaudint del paisatge i fent una pausa quan convingui per estirar les cames, fer un cafetó o admirar l'entorn. En aquesta ocasió el punt de sortida ha estat Barcelona i el destí Córdova. En total uns 900 km, 6 comunitats autònomes i 11 provincies de paisatges, colors i caràcters diferents.