Fa poc he descobert que, al contrari del que molts pensem, els croissants no venen de França. Segons el que va publicar la revista Muy Interesante i el que he pogut investigar després, els croissants venen de Viena però están inspirats en la bandera turca. Aquesta revel·lació m'ha despertat la curiositat sobre l'origen dels dolços que mengem per esmorzar o berenar i avui us presento el resultat de la meva investigació.
Comencem amb els croissants. Diu la llegenda que aquesta pasta amb forma de mitja lluna data del s.XVII, durant la Gran Guerra Turca, quan la ciutat de Viena estava amenaçada per les tropes otomanes. Resulta que un grup de flequers, mentre treballaven a la nit, van sentir com els enemics estaven fent un forat per entrar a la ciutat i van donar la veu d'alarma. Aquest avís va permetre als vienesos preparar-se per l'atac i vèncer a les tropes turques. Per immortalitzar la victòria, el rei de Polònia i Lituània, Joan III Sobiesky, va demanar als flequers que elaboressin una pasta amb forma mitja lluna, l'emblema dels turcs. De totes maneres aquesta història és només una llegenda, ja que l'únic que s'ha pogut comprovar és que els croissants van aparèixer per primer cop a Viena.
També situada a la Viena de la Gran Guerra Turca trobem una altra llegenda sobre l'aparició del croissant. En aquest cas es diu que va ser Franz Georg Kolschitzky, un home de negocis, qui va encoratjar a les tropes vieneses per mantenir-se fermes perquè va aconseguir esbrinar que els reforços estaven de camí. Kolschitzky també és conegut per introduïr el café a Europa després de rescatar-lo d'entre les bosses que els otomans havien deixat tirades durant la retirada. Per celebrar la victòria, aquest home de negocis polonès instal·lat a Viena, va començar a servir les tasses de cafè acompanyades d'una pasta en forma de mitja lluna, el Kipferl.
Tot i així, existeix un motiu pel qual tothom creu que el croissant prové de França, el nom. El Kipferl es va introduïr a França a mitjans del s.XIX de la mà d'un flequer vienès que va obrir una fleca a París i els seus productes van tenir tant d'èxit que ben aviat van començar a sortir-ne imitacions. Una d'aquestes va ser la que es va anomenar croissant (creixent).
Un altre dolç que tothom relaciona amb una zona geogràfica i que pot ser que tingui un altre origen és l'ensaïmada. Per tots és sabut que aquesta pasta és típica de Mallorca i ningú pot tornar de Ses Illes sense una ensaïmada sota el braç. De totes maneres és molt pobable que l'ensaïmada que tots coneixem avui tingui els seus origens en un dolç jueu, la bulema, al que se li va afegir el saïm de porc per desjudaïtzar-lo, d'aquí surt el nom. També hi ha la possibilitat que fóssin els àrabs els qui introduïssin l'ensaïmada, d'aquí en podría provenir la forma, ja que recorda en certa manera els turbants que porten els àrabs. Sigui com sigui l'ensaïmada es fabrica de forma artesanal a Mallorca des del s.XVII.
Per acabar, m'agradaria parlar dels donuts, rosquilles o berlines. Tots aquests noms fan referència al mateix dolç rodó amb un forat al mig i segurament popularitzat per la més que famosa serie televisiva "The Simpsons". Qui no té la imatge d'en Homer a punt de mossegar una rosquilla rosa? Doncs, encara que tothom conegui els donuts, els seus orígens, com passa amb moltes coses, són incerts. Per una banda hi ha la possibilitat que el primer en crear un dolç similar al donut actual fos Hanson Gregory, un mariner holandès que l'any 1847 cansat que la pasta que estava cuinant no s'acabés de coure mai per dins, va agafar un pot de pebre del vaixell i li va fer un forat al mig per facilitar l'entrada de l'escalfor. Per l'altra també s'adjudica l'origen del donut a un pasta nadalenca típica d'Holanda, l'olliebollen. Hi ha la possibilitat que durant el s.XVI els holandesos l'exportessin a Nova Amsterdam, ciutat que avui és Nova York. Així doncs, una vegada més, encara que tothom pensa que els donuts venen d'Amèrica el seu orígen ens porta a un altre país.
Segurament si hagués seguit investigant hagués pogut trobar molts altres casos. De moment, però, ho he deixat aquí. No descarto una nova entrega més endavant.
Comencem amb els croissants. Diu la llegenda que aquesta pasta amb forma de mitja lluna data del s.XVII, durant la Gran Guerra Turca, quan la ciutat de Viena estava amenaçada per les tropes otomanes. Resulta que un grup de flequers, mentre treballaven a la nit, van sentir com els enemics estaven fent un forat per entrar a la ciutat i van donar la veu d'alarma. Aquest avís va permetre als vienesos preparar-se per l'atac i vèncer a les tropes turques. Per immortalitzar la victòria, el rei de Polònia i Lituània, Joan III Sobiesky, va demanar als flequers que elaboressin una pasta amb forma mitja lluna, l'emblema dels turcs. De totes maneres aquesta història és només una llegenda, ja que l'únic que s'ha pogut comprovar és que els croissants van aparèixer per primer cop a Viena.
També situada a la Viena de la Gran Guerra Turca trobem una altra llegenda sobre l'aparició del croissant. En aquest cas es diu que va ser Franz Georg Kolschitzky, un home de negocis, qui va encoratjar a les tropes vieneses per mantenir-se fermes perquè va aconseguir esbrinar que els reforços estaven de camí. Kolschitzky també és conegut per introduïr el café a Europa després de rescatar-lo d'entre les bosses que els otomans havien deixat tirades durant la retirada. Per celebrar la victòria, aquest home de negocis polonès instal·lat a Viena, va començar a servir les tasses de cafè acompanyades d'una pasta en forma de mitja lluna, el Kipferl.
Tot i així, existeix un motiu pel qual tothom creu que el croissant prové de França, el nom. El Kipferl es va introduïr a França a mitjans del s.XIX de la mà d'un flequer vienès que va obrir una fleca a París i els seus productes van tenir tant d'èxit que ben aviat van començar a sortir-ne imitacions. Una d'aquestes va ser la que es va anomenar croissant (creixent).
Un altre dolç que tothom relaciona amb una zona geogràfica i que pot ser que tingui un altre origen és l'ensaïmada. Per tots és sabut que aquesta pasta és típica de Mallorca i ningú pot tornar de Ses Illes sense una ensaïmada sota el braç. De totes maneres és molt pobable que l'ensaïmada que tots coneixem avui tingui els seus origens en un dolç jueu, la bulema, al que se li va afegir el saïm de porc per desjudaïtzar-lo, d'aquí surt el nom. També hi ha la possibilitat que fóssin els àrabs els qui introduïssin l'ensaïmada, d'aquí en podría provenir la forma, ja que recorda en certa manera els turbants que porten els àrabs. Sigui com sigui l'ensaïmada es fabrica de forma artesanal a Mallorca des del s.XVII.
Per acabar, m'agradaria parlar dels donuts, rosquilles o berlines. Tots aquests noms fan referència al mateix dolç rodó amb un forat al mig i segurament popularitzat per la més que famosa serie televisiva "The Simpsons". Qui no té la imatge d'en Homer a punt de mossegar una rosquilla rosa? Doncs, encara que tothom conegui els donuts, els seus orígens, com passa amb moltes coses, són incerts. Per una banda hi ha la possibilitat que el primer en crear un dolç similar al donut actual fos Hanson Gregory, un mariner holandès que l'any 1847 cansat que la pasta que estava cuinant no s'acabés de coure mai per dins, va agafar un pot de pebre del vaixell i li va fer un forat al mig per facilitar l'entrada de l'escalfor. Per l'altra també s'adjudica l'origen del donut a un pasta nadalenca típica d'Holanda, l'olliebollen. Hi ha la possibilitat que durant el s.XVI els holandesos l'exportessin a Nova Amsterdam, ciutat que avui és Nova York. Així doncs, una vegada més, encara que tothom pensa que els donuts venen d'Amèrica el seu orígen ens porta a un altre país.
Segurament si hagués seguit investigant hagués pogut trobar molts altres casos. De moment, però, ho he deixat aquí. No descarto una nova entrega més endavant.
Text: Vanesa Hereu
I els francesos ho saben, això de que el croissant és en realitat vienès? Quina decepció que es duran!
ResponElimina;-)
jajaja! Doncs no ho sé! Però sino ho saben no vull ser jo qui els hi digui!! :D
Elimina