Els plans improvitzats sempre resulten ser els millors plans i, a vegades, quan menys t'ho esperes acabes descobrint un petit tresor. Això és el que em va passar ahir, vaig descobrir un petit tresor al barri de Sant Antoni, la "Lolita Taperia". La veritat és que el barri està ple de locals per descobrir, cada día que surto a passejar en trobo quatre o cinc que penso: "Un dia has de venir!", però després quan els necessito ja no recordo on els he vist. Hauré de sortir a passejar amb una llibreta a la butxaca! Però tornem a "Lolita Taperia"...
"Lolita Taperia", com expliquen a la seva pàgina web, és un bar, una vermuteria (els dissabtes al migdia), un restaurant i un bistró. Ah!! I a partir de les 12h de la nit es converteix en un bar de copes. Tot en un! Jo de moment l'he descobert com a restaurant de tapes i haig de dir que tornaré segur! No només m'ha agradat la decoració, el menjar i l'ambient, sinó que els cambrers, l'equip que treballa perquè el local tiri endavant, ens han tractat molt bé i en el registre apropiat. Una cosa que, per extrany que sembli, costa de trobar, ja que o bé et trobes cambrers massa estirats i forçats, o bé que no et fan cas i també hi ha el cas del que fa la sensació que és allà per obligació i cada vegada que li demanes alguna cosa sembla que t'estigui perdonant la vida. Aquí no, al "Lolita Taperia" són tots molt amables i alegres, vaja, que dona gust!
Pel que fa al menjar... insuperable! Les braves, jo que sóc molt fan de les braves, m'han agradat moltíssim perquè tot i ser la tapa més típica i tòpica de totes les tapes, li han sabut donar un toc diferent sense que perdi l'essència de la patata brava. Ara, el que m'ha robat el cor han sigut les "rabas" de pollastre. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua! I què són? Dóncs no és res més que pollastre arrebossat, però, i aquí és on hi ha la màgia, no és un arrebossat qualsevol, sinó que està arrebossat amb trossets de patata fregida que li dona un gust molt especial. Potser descrit amb paraules no sona tan bé, però de veritat que si mai hi aneu les heu de tastar.
La nostra visita ha sigut, com he comentat al principi, improvitzada i no anàvem amb la idea de sopar gaire, però he vist a la carta moltes coses que m'han cridat l'atenció i que m'han fet decidir que hi tornaré aviat per poder-les probar.
Ja només em queda parlar de la decoració i la veritat no sé per on començar. Al local hi conviuen una barreja d'estils que el converteixen en un espai únic i amb personalitat pròpia. A primer cop d'ull es veu que és un local modern amb colors forts. De cop descobreixes que també té un toc que recorda als patis cordobesos o andalusos en general i quan ja ho has assimilat et trobes amb uns llavis gegants, pintats de color vermell i que de fet són el logo de l'establiment, que no poden fer res més que traslladar-nos als anys 50, en concret a la novela de Nabokov o a la pel·lícula d'Stanley Kubric (als més cinèfils) i el seu personatge principal "Lolita". Però això no és tot, el local està farcit de detalls. Un exemple és la paret que envolta els llavis perquè està plena de noms de grups musicals de tots els temps, però també d'altres dibuixos o expressions que no tenen res a veure amb tot plegat; un altre, és la televisió que hi ha en un raconet i en la que s'hi poden veure pel·lícules en blanc i negre. Un moment que vaig aixecar el cap vaig veure els germans Marx... També vaig trobar un monopatí recolzat en una paret plena de frases escrites a mà... En fi, molts i molts detallets que en conjunt creen un ambient molt agradable i recomanable sigui l'hora que sigui.
C/Tamarit, 104
T. 93.424.52.31
Text: Vanesa Hereu
Fotografia: Vanesa Hereu & Lolita Taperia
