Quan vam anar a Còrdova aquest Nadal el meu pare només va posar una condició: ell volia anar a la "Plaza de la Corredera" perquè l'havia vist al programa "Lo sabe, no lo sabe" i la volia conèixer en persona. Així que durant un matí de passeig ens hi vam deixar caure i ens va encantar a tots.
Resulta que la "Plaza de la Corredera" és l'única plaça major quadrada d'Andalusia i una de les més emblemàtiques juntament amb la de Madrid i la de Salamanca. Al llarg de la seva història s'ha utilitzat com a seu de múltiples activitats lúdiques o festives, fins i tot "corrides" de braus, d'aquí el seu nom. El seu disseny i estructura també ha anat variant amb els anys. La plaça que veiem avui data del 1683 i va ser un projecte d'un arquitecte de Salamanca, Antoni Ramos Valdés, que va visualitzar una plaça rectangular de 113 m de llarg per 55 d'ample i envoltada d'arcs.
Una de les coses per la que s'ha caracteritzat aquesta plaça és per ser una zona de negocis i des de mitjans del s.XIX fins als anys 80 del s.XX es va convertir en el lloc més comú per a les negociacios de qualsevol tracte, venda o compra. Amb aquest entorn tan comercial, no és d'extranyar que a la "Plaza de la Corredera" s'hi poguéssin trobar tot tipus de personatges relacionats amb la picaresca, sobre tot a les tabernes. Més legals eren els venedors ambulants que es situaven sota els porxos per a vendre tot tipus d'utensilis, des de sabates, rellotges o llibres vells i d'ocasió, fins a gàbies i ocells. Avui en dia encara podem trobar algún rastre de tot aquest moviment mercantil i sota els arcs trobem venedors ambulants de cistells, roba o fins i tot una botiga d'antiguitats. Pel que fa a les tabernes, avui s'han convertit en bars amb unes terrasses molt aptes per a parar descansar i prendre algo.
Però no només la plaça té història, els edificis que l'envolten també. El que ara es coneix com a "Mercado de Sánchez Peña" no sempre s'ha utilitzat per comprar i vendre aliments, sinó que aquest edifici ha albergat la seu consistorial, una presó i, fins i tot, una fàbrica de barrets. A la part sudoest de la plaça s'hi troben les Casas de Doña Ana Jacinta, un bon reflexe de l'arquitectura dels s. XVI i XVII. Per acabar, i ja fora de la plaça, trobem "La cazuela de la Espartería", un restaurant molt bufó en el que, segons m'han dit, en Sergio Ramos i en Pepe Reina queden de tant en tant per posar-se al dia mentre degusten els seus plats preferits.
Text i fotografies: Vanesa Hereu
