ANEM... a fer un còctel a les terrasses dels hotels

Ara que el bon temps per fi ha arribat un dels millors plans que se m'acudeixen per al vespre és anar a fer una copeta amb els amics. El Gremi d'Hotelers sembla que pensen com jo i per tercer any han organitzat la setmana de les terrasses. Això vol dir que durant tota aquesta setmana, fins dissabte, les terrasses de 51 hotels de Barcelona estaran obertes al públic i oferiran tot tipus d'activitats que ompliran els vespres de música, gastronomia i diversió. 

A la pàgina web www.avistadhotel.cat podeu consultar totes les activitats que s'han programat per aquesta setmana, segur que us ajuda a escollir quina terrassa visitar. Com veureu les propostes són molt variades i s'hi poden trobar desde tasts de gintònics fins a actuacions de màgia, passant per massatges, visites a museus i sobretot música, música de tot tipus. 

Per començar la setmana amb bon peu ahir a la nit vaig voler participar en aquesta iniciativa. La terrassa escollida va ser la de l'Hotel Mercer de Barcelona, una de les que tenien activitats programades per ahir al vespre. L'experiència va ser bona, no cada dia veig com cau la nit a la ciutat des d'una terrassa al mig del barri Gòtic mentre saborejo un mojito. De totes maneres vull destacar que, encara que les terrasses dels hotels estiguin obertes a tothom, els preus de les begudes no són aptes per tots el públics. Així que escolliu bé on fareu la copeta! 

Text: Vanesa Hereu

Fotografia: Hotel Mercer Barcelona

ANEM... a la clausura del Festival DocsBarcelona

La 16a edició del Festival DocsBarcelona ja ha acabat. Han sigut cinc dies intensos de projeccions i col·loquis i haig de dir que ha sigut una experiència inmillorable. En total he vist 8 documentals, dels que aniré parlant en els propers dies, que m'han descobert coses que no sabia, m'han emocionat, m'han fet nèixer noves inquietuds i dubtes, m'han fet viatjar, en resum, m'han omplert molt. 

Ahir a la tarda es va celebrar la cerimònia de clausura, amb entrega de premis inclosa, al cinema Aribau Club. En total es van entregar 4 premis, 2 provinents del jurat i 2 otorgats per el públic; però abans es va projectar el documental "North of the sun". En aquest film es relata la història de l'Inge Wegge i en Jorn Ranum, dos estudiants de cinema i amants del surf que busquen la onada perfecta i la troben a l'Àrtic. Durant uns mesos, aquests joves noruecs, viuen en una cabana de fusta que han construit ells mateixos amb els materials a la deriva que arriben a la cala. El documental és el diari de viatge d'aquesta aventura. En cap moment diuen el nom de la cala, ni tan sols indiquen vagament on està situada, d'aquesta manera donen la oportunitat a tothom de descobrir-la per ells mateixos. I deixeu-me dir que val la pena buscar-la, té un entorn i uns pasisatges espectaculars, sense oblidar l'aurora boreal. Això si, la temperatura és tirant a fresqueta. 

Fotograma de "North of the sun"

Després de la projecció es va fer l'entrega de premis a les pel·lícules millor valorades pel públic i el jurat d'aquesta edició. Una edició que com va revelar el director del Festival ha aconseguit augmentar el nombre d'espectadors en un 40%  respecte l'any passat. 

L'entrega de premis va començar amb una menció especial per part del jurat a "Bajarí" d'Eva Vila per reivindicar la Barcelona mestissa, per la bellesa de la imatge i per descobrir a Karime Amaya, la neboda-néta de Carmen Amaya. El premi Teens&Docs, otorgat per els estudiants dels instituts de Barcelona i rodalies que durant aquests dies han participat a les projeccions matinals que formaven part de la secció Kids&Teens, va ser per "En un xip multicolor. La historia de Neil Harbisson" de Roger Soldevila, Isaac Martinez i Josep Parés.  Pel que fa al premi del públic, la vencedora va ser "Con mi corazón en Yambo" de de Maria Fernanda Restrepo. 

Fotograma de "Con mi corazón en Yambo"

Per acabar es van entregar els dos guardons entregats per el jurat que aquesta edició estava format per: Judith Colell, vicepresidenta de l'Académia del Cine Espanyol; Quim Casas, crític de cine; Oriol Porta, productor de documentals, i Alfred Vernís, Director de la Social Entreprise Knowledge Network -SEKN- de ESADE. El premi al Nou Talent per l'aproximació tan minimalista i realista que s'ha fet de l'entorn i els protagonistes del documental va ser per "Salvavidas" de Maite Alberdi i, per últim, el Premi al Millor Documental va ser per "The Act of Killing" de Joshua Openhaimer. En la seva ressolució el jurat va destacar la força colpidora de les imatges i la denúncia d'un fet com els milers assasinats comesos a Indonèsia per Anwar i el seu grup d'amics. 

Text: Vanesa Hereu

Fotografia: DocsBarcelona

ANEM... a la inauguració del Festival Docs Barcelona

El Festival Internacional de Documentals de Barcelona ja està en marxa, així que des d'avui i fins diumenge podeu veure fins a 38 pel·lícules diferents programades en els vuit espais que acolliran les projeccions d'aquesta edició. La primera d'aquestes projeccions, l'encarregada de donar el tret de sortida al Festival a la gala d'inauguració, ha estat "Approved for adoption". El documental explica la historia d'en Jung, director i protagonista del film, un il·lustrador coreà que quan tenia 4 anys va ser adoptat per una familia Belga. A través de les imatges, Jung, explica com es va adaptar a la nova familia i com va ser el procés d'aprendre a conviure amb la seva condició d'adoptat en un país tan diferent al seu.

Poc després de les 19:30h començava la gala inaugural al Multicines Aribau. El primer en parlar va ser Toni Puntí. Aquest periodista cultural de TV3 i presentador del programa Ànima 33, va ser l'encarregat de donar la benvinguda a tots els presents a la sala, entre els que podem destacar la nova directora de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; la directora de cinema i presidenta del jurat del Festival, Judith Colell; la resta de membres del jurat: Quim Casas (crític de cinema), Oriol Porta (productor de documentals) i Alfred Vernís (Director de la Social Entreprise Knowledge Network -SEKN- d'ESADE); i el director, protagonista i il·lustrador del documental escollit per inaugurar el Festival, Jun Jung Sik.

Els motius que han portat a l'organització a apostar per aquesta pel·lícula com a film inaugural han sigut el seu caràcter intimista i transgresor, però sobretot el fet de ser una producció amb un alt contingut d'animació. Un recurs que mica en mica ens va introduïnt en el món del documental i que, en paraules del director del festival, Joan González, amb el temps "s'acceptarà com a forma d'escenificar la realitat perquè arriba allà o no arriba la càmera". 

Les il·lustracions que apareixen al documental són obra del director i protagonista del film, Jung, i són l'adaptació dels dibuixos que va utilitzar per explicar per primera vegada la seva història i que es van convertir en el còmic "Piel, color miel". Una història que té com a tema principal la recerca de la pròpia identitat. El procés que es segueix, després de l'abandonament, per trobar-se a un mateix i adaptar-se a una nova cultura. En paraules del seu protagonista, aquesta "és una història de mestissatge, de la integració i acceptació de dues cultures en una mateixa persona". Jung també ha destacat que encara que "Approved for adoption" expliqui el seu cas concret, el documental tracta un tema universal que reflecteix la situació de molta gent.

Els que ahir no vau poder anar a la inauguració del Festival i estigueu interessats en veure aquest documental heu de saber que es farán dos passis més, els dos a la sala 2 dels cinemes Renoir Floridablanca. Un serà aquesta tarda a les 20:30h i l'altre dissabte 1 de juny a les 16h . El preu de l'entrada serà de 6€ per al públic general i 5€ per els aturats, els jubilats, els titulars del Carnet Jove o el Carnet de Biblioteques de Barcelona i els socis del TR3C. Podeu consultar la resta de la programació i els preus dels abonaments a la pàgina web del Festival.

Per acabar us deixo un petit reportatge que va publicar Euronews quan es va estrenar el documental: 

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a un mercat vintage i de segona mà

Aquest cap de setmana es presenta mogudet i ple d'activitats. La setmana passada ja us vaig parlar del récord que l'empresa Nocilla vol batre aquest dissabte a la tarda; també he parlat del Festival DocsBarcelona que comença avui i s'allarga fins diumenge; i si encara no teniu l'agenda prou plena o no us acaben de fer el fet les dues propostes anteriors, avui parlarem del Garage Maremagnum, un mercat vintage i de segona mà organitzat per el centre comercial Maremagnum. 

Sel·lecció de productes de Micuvi

La plaça Odissea del Maremagnum es convertirà aquest cap de setmana en el paradís de tots aquells que com a mi els agradin els objectes curiosos, reciclats, antics, especials... Un grapat d'stands de compra-venda d'objectes ompliran de 12h a 22h el Moll d'Espanya i permetran als curiosos trobar tot tipus de productes vintage, mobles antics, vinils, bicicletes reciclades, llibres de segona mà... Segur que tots els que hi aneu tornareu a casa amb alguna ganga sota el braç.

Després d'investigar (xafardejar) una mica la pàgina de Facebook de l'esdeveniment us puc avançar alguns dels participants al Garage Maremagnum. 

• Micuvi Complements portarà roba i complements a preus molt assequibles.
• Pendientes Dulces aprofitarà el mercat per presentar nous dissenys de joies i complements.
• Makhoul Barcelona exposarà la seva col·lecció més estiuenca i desenfadada
• Con las manitas de Pilar y Mercedes sorprendran als assistents amb les seves manualitats
• Nacnic i les seves làmines il·lustrades,  tampoc faltaran a la cita
• Eduardo Acuña regentarà un stand amb roba, complements i mobles de segona mà
• Etc.

Ah! I per si algú s'anima, heu de saber que el diumenge a les 13h es farà una subhasta. Qui serà el millor postor?

Sel·lecció de productes de Nacnic

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a viure "Mediterràniament"

Ja fa uns anys que quan s'acosta el mes de juny tothom està pendent de la TV per descobrir quin serà l'spot d'Estrella Damm per l'estiu. I és que, igual que l'anunci de Freixenet indica que s'acosta el Nadal i ja s'ha convertit en un "imprescindible" de l'època nadalenca, l'anunci d'Estrella Damm és el primer avís perque ens comencem a preparar per l'època més calurosa de l'any. Aquest primer avis per l'any 2013 ja és aquí, i encara que el sol i la caloreta sembla que no han estat al cas jo ja tinc el bikini i la tovallola a punt, per si de cas.

Avui s'ha presentat a l'antiga fàbrica Damm l'spot que durant aquesta temporada estiuenca promocionarà no només aquesta cervesa de Barcelona, sinó també la costa mediterrània i, en aquesta ocasió, el grup barceloní "Love of Lesbian". De tots els spots d'estiu que ha fet Estrella sota el lema Mediterràniament, el d'aquest any és el que menys platja i costa té. De fet, aquest any l'spot s'ha rodat en una casa rural de l'interior i representa un grup d'amics que queden per fer una paella tots junts. Un dinar amb una llarga sobretaula que s'acaba convertint en una festa nocturna amenitzada per els encarregats de posar la banda sonora de l'spot, Love of Lesbian. 

Abans de la seva presentació en societat, aquest anunci ja ha tingut temps de ser protagonista d'un malentès a les xarxes socials. En concret, tot l'enrenou va passar ahir a Twitter quan des del compte de Protecció Civil (@emergenciescat) es van publicar un parell de piulades a la conversa generada amb el hashtag #Mediterraniament advertint de les multes que contempla la llei per fer foc prop bosc a l'estiu. Encara que des del mateix compte es va aclarir posteriorment amb una altra piulada que Estrella Damm va demanar tots els permisos per a poder dur a terme el rodatge, la polèmica ja està servida.

Des del meu punt de vista trobo que potser la gent n'ha fet un gra massa. Ja molts anys que tenim televisió i coneixem el concepte de "ficció televisiva", per tant tots sabem de sobres que no tot el que surt per la pantalla es pot dur a terme en les mateixes condicions a la vida real. Tot i que també està bé saber que la normativa contempla la possibilitat de demanar uns permisos per poder fer foc en ocasions especials. Amb això vull dir que, si algú aquest estiu té la mala idea de fer una foguera al bosc no serà perquè ha vist aquest spot, sinó perquè és així d'inconscient.

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a celebrar el dia de l'orgull friki

Dissabte va ser el dia de l'orgull friki, una data marcada al calendari des de l'any 2006. Aquesta celebració va ser idea del bloguer Señor Buebo, que va escollir el 25 de maig perquè el 25 de maig de 1977 es va estrenar "La Guerra de les Galàxies" de George Lucas, i va tenir tan bona acollida que la celebració s'ha mantingut i ha anat creixent amb el anys. De fet, si som sincers qui de nosaltres no té cap motiu per celebrar  aquest dia? Des de fa un temps el concepte "friki" ha perdut la seva connotació negativa  per convertir-se en un adjectiu que descriu a tot aquell que porta una afició fins a l'extrem. Així que espero que passéssiu tots un dia fantàstic.

En el meu cas, suposo que podria trobar altres exemples, però sóc una fan/friki declarada de Harry Potter. No em fa vergonya dir-ho. M'he llegit els llibres vàries vegades, no em canso mai de veure les pel·lícules i sempre estic a punt per fer qualsevol cosa que estigui relacionada amb la saga escrita per J.K Rowling. De fet, he visitat moltes de les localitzacions en les que s'han rodat escenes de la pel·lícula i entre les meves futures destinacions turístiques hi ha "The Wizarding World of Harry Potter", el parc d'atraccions basat en aquestes novel·les que recrea escenaris tan mítics com Hogsmeade o Hogwarts i forma part del parc Islands of Advenutre d'Orlando.

I això no és tot. El món de Harry Potter ha anat més enllà dels llibres o les pel·lícules. Arran de l'èxit obtingut per aquesta saga s'han fet videojocs basats en els llibre, portals d'internet especialitzats i, fins i tot, alguns seguidors han escrit noves aventures per als protagonistes. N'hi ha moltes, però si no n'heu llegit cap us recomano "Harry Potter y el Ocaso de los Altos Elfos". Sobre els videojocs no en puc dir gaire res, no he sigut mai de jugar-hi i tot i que me'n vaig comprar un parell, haig de reconèixer que sóc molt mala jugadora. Pel que fa als portals d'internet, el millor de tots és www.harrylatino.com. Entrar en aquesta pàgina web és com entrar a un Hogwarts virtual: els membres de la comunitat estan dividits en les 4 cases, que competeixen entre elles; hi ha membres que s'encarreguen de donar classes de diverses assignatures a través dels seus blogs o espais personals; també hi ha competicions de quidditch; i per estar al dia de les últimes noticies només cal que llegiu "El profeta". Ara fa temps que no hi entro, suposo que el volum de membres deu haver baixat, tot i així el recordo com una comunitat molt activa.  

Després de confessar tot això, crec que tots estarem d'acord que em puc incloure dins el concepte "friki". Tot i així també és veritat que hi ha gent que em supera. L'altre dia vaig llegir que el primer manuscrit de "Harry Potter i la pedra filosofal" s'havia subhastat i algú va pagar 150.000 lliures (uns 175.000€) per aconseguir-la. Segons vaig llegir aquesta primera versió del primer llibre de la saga és de 1997, té anotacions de l'autora als marges, 22 il·lustracions originals i un apartat de dubtes. La subhasta benèfica va ser una iniciativa de l'organització English Pen, a favor de la llibertat d'expressió, i es va celebrar a la casa Sotheby's. En total es van subhastar 51 primeres edicions, però cap va triomfar tant com la de Harry Potter. La veritat és que em faria gràcia poder llegir aquest manuscrit, però no sé si estaria disposada a pagar tants diners per fer-ho.

Text: Vanesa Hereu

Fotografia: Warner Bros

ANEM... a conèixer a Annie Leibovitz

Ja s'ha donat a conèixer el nom del Premi Princep d'Astúries de Comunicació i Humanitats i aquest 2013, per segona vegada a la història, té nom de dona:  Annie Liebovitz. A l'acta publicada, el jurat descriu a Leibovitz com "una de les dinamitzadores del fotoperiodisme mundial i una de les fotògrafes més respectades a Europa i Amèrica". Una afirmació totalment certa si tenim en compte que no només ha fet reportatges durant molt temps sinó que ha firmat portades en les revistes més prestigioses del món i ha exposat en les principals galeries i museus.

A día d'avui, Annie Leibovitz es considera la fotògrafa més important i la més ben pagada. Ha viscut en primera línia de conflictes bèl·lics com el dels Balcans o la Guérra del Líban; pel seu objectiu hi han passat personatges tan emblemàtics com Richard Nixon, la Reina Isabel II, John Lennon, Mick Jagger, Michael Jackson, Bob Dylan o Bruce Spingsteen. De fet, a en John Lennon li va fer la seva última fotografía en vida i que va ser portada de la revista Rolling Stone, per la que Leibovitz va treballar durant 13 anys. 

Un altra de les publicacions amb les que ha treballat aquesta fotógrafa americana ha sigut la revista Vanity Fair. Entre les seves portades més destacades s'hi troben la que va protagonitzar Demi Moore l'Agost de 1991 i que va ser escollida la segona millor portada de la revista per la Societat Americana d'Editors de Revistes o la de Carla Bruni emulant a Jackie Kennedy en el número del mes de setembre de l'any 2009.

Annie Leibovitz també ha firmat campanyes publicitàries per empreses com Disney o Louis Vuitton. En el cas de Disney, l'autora va convertir a rostres tan coneguts com Roger Federer, Penélope Cruz, Scarlett Johanson, Gisele Bündchen, Beyoncé o Jennifer López, entre d'altres, en els personatges protagonistes dels contes de la productora. 

Aquí teniu algunes instantànies més de Leibovitz, en podreu trobar més a la galeria virtual ALAFOTO:

Text: Vanesa Hereu

Fotografía: Annie Leibovitz