Aquesta setmana s'han complert 6 mesos dels incendis de l'Alt Empordà. Ja ha passat mig any des d'aquell día en el que tots miràvem les flames sense poder crure el que estàvem veient. El cel no era blau, era d'una barreja de colors en el que hi predominava, per sobre de tot, el taronja. Aquell dia era a l'Escala i encara que, per sort, les flames no van arribar al poble, si que vam tenir unes vistes excepcionals de l'avanç del foc i haig de dir que eren corprenedores i precioses, tot alhora.
Durant els sis dies que va estar actiu, l'incendi va cremar quasi 14.000 hectàrees que pertanyien a 19 municipis. Per a que us feu una ida de la magnitud del foc us explicaré el que em va passar: L'incendi va començar un diumenge, aquell día em tocaba agafar el tren perquè dilluns treballava a Barcelona. Dormia amb la finestra oberta perquè feia calor. Quan va sonar el despertador i vaig obrir els ulls, el primer que vaig notar va ser que la meva habitació feia pudor a fum. Al principi pensava que era una paranoia meva, però als pocs minuts em va caure el món a terra quan vaig llegir el titular: "L'olor a fum de l'incendi de l'Alt Empordà arriba a Barcelona".
Coincidint amb l'aniversari Miquel Abras i Cesk Freixas han publicat una cançó que recorda els incendis i que intenta plasmar com ens vam sentir durant aquells dies. Per separat són dos artistes qeu m'agraden, però en aquesta col·laboració haig de reconèixer que m'encanten. Us deixo el vídeo perquè pogueu valorar la cançó vosaltres mateixos:
Text i fotografies: Vanesa Hereu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada