Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Escala. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Escala. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de maig del 2013

ANEM... a veure la posta de sol a "La Creu"


Després de passar aquest cap de setmana llarg al costat del mar i gaudint de les meravelloses vistes que té el poble de l'Escala, he volgut allargar una mica més la sensació de pau i relax començant la setmana parlant d'una altra de les seves cales. Si fa un parell de setmanes vam parlar de la "plaja de les barques", la platja que està just al centre del poble, avui anem una mica més cap al nord, ens acostem a la zona d'Empúries, i fem parada a "La Creu", una cala que a diferència d'altres cales de la zona no només disposa de pedres en les que prendre el sol, sinó que amplia les opcions a les roques o el ciment.


Llegit així, pot semblar una mica estrany, però tot té una explicació. "La Creu" està habilitada per a "aparcar" les barques dels pescadors. De fet, és la única platja/cala de l'Escala que encara s'utiliza com a "parquing" de barques i manté l'essència de poble pesquer. Fins i tot hi ha, encara, alguna barraca per a guardar els estris de pesca.



Aquesta característica fa que "La Creu" sigui una cala poc freqüentada i per tant la converteix en el lloc perfecte per prendre el sol tranquil·lament. A més, la seva forma i el fet d'estar envoltada per roques, fa que quedi arrecerada i no es noti tant si bufa un xic de vent. I si encara no esteu convençuts heu de saber que és un bon lloc per anar a nedar, ja que, tot i que per entrar a l'aigua cal passar per sobre d'alguna roca, de seguida agafa profunditat. Tot i així, convé vigilar amb els esculls. 

Ara bé, el que a mi em té enamorada d'aquesta cala són les vistes, especialment l'espectacle visual que ofereix quan es pon el sol. No en va s'hi ha construít un mirador amb bancs. 




Text i fotografia: Vanesa Hereu

dilluns, 6 de maig del 2013

ANEM... a la 'plaja de les barques"


Un dia més seguim amb les propostes de platges. L'estiu cada vegada és més a prop i hem d'estar preparats.   La platja de la que parlem avui crec que és un dels meus llocs preferits del món. Tota la vida he anat a banyar en aquesta platja, per tant hi he passat moltes estones i en guardo molts records. Però deixant de banda tota la part sentimental, aquesta platja m'agrada per la seva ubicació, les vistes, la forma, la sorra, l'aigua... tot.



La "platja de les barques" està a l'Escala, ben bé al centre de la vila, per tant és una platja urbana. De fet dir-li platja és una mica agosarat, potser seria més correcte dir-li cala gran. El nom li ve de fa molts anys, quan aquesta platja era el port de l'Escala i s'hi podien trobar les barques dels pescadors reposant quan no estaven al mar. Per altra banda, actualment, el nom que apareix a la placa és el de "La plaja", nom amb el que s'hi refeixen els locals. El fet que no hagi escrit la "T" no és una falta d'ortografia, sinó que en aquest cas es va decidir escriure el nom tal i com el pronunciem els escalencs. 




Com que està orientada cap al nord, té unes vistes genials dels pirineus i tot el Golf de Roses, incloses les platges d'Empúries. A més des de la platja també es veu "El Cargol", un conjunt de roques que sobresurten del mar a les que s'hi pot arribar nedant si tens resistència i sota la teva responsabilitat (estan fora de la zona segura marcada per les boies).  Diu la llegenda que si mires a aquest conjunt de roques des d'una perspectiva concreta té forma de cargol, jo encara no he trobat el punt exacte!




"La plaja" és una bona platja per nedar ja que només has de fer 3 o 4 passos perquè l'aigua tingui una bona profunditat. Pel que fa a la sorra, no és la típica sorra fina que s'enganxa a tot arreu, sinó que és sorra més gruixuda, molt més fàcil de retirar. De fet, la sorra són pedretes petites i quan estàs parant el sol et pots entretenir a buscar cargolins, ulls de santa llucia, petxines, etc. 






Text i Fotografia: Vanesa Hereu

dimecres, 27 de març del 2013

ANEM... a celebrar la Setmana Santa


Queden un parell de dies perquè comencin els dies festius de setmana santa i abans de marxar de vacances he cregut convenient dedicar una entrada a repassar algunes de les processons que durant aquests dies es celebraran a Catalunya si la pluja ho permet. 




Autor. FotografiaActiva
Cada Dijous Sant a les 22h els carrers del barri de Dalt de la Vila de Badalona es queden a les fosques per celebrar la Processó dels Misteris, també coneguda com la Processó del Silenci. El motiu d'aquest sobrenom i una de les característiques principals d'aquesta celebració és el silenci absolut que es manté durant tot el recorregut, només trencat per el cant de Record i Memòria. Altres elements representatius d'aquesta tradició són els soldats romans que escorten el misteri del Sant Sepulcre, la il·luminació de les espelmes i la presència de draps negres a les finestres. 
La procesó dels Misteris és considera una de les més antigues de Catalunya ja que data de l'any 1627 i en total s'hi representen 12 misteris.



També en Dijous Sant, el poble de Verges surt al carrer per veure una de les representacions del Misteri de la Passíó més conegudes de Catalunya. La processó de Verges data de 1666 i es va crear com un recurs de l'església per evangelitzar el poble a través del teatre, ja que les misses en llatí no ajudaven a l'hora d'aconseguir adeptes. 
Els actes de la celebració comencen a les 17h quan les Manages recorren els carrers de poble i recullen les imatges engalanades i les porten fins a l'església. Aquí reposaran fins la nit, quan comenci la processó. Un cop tocades les 22h, la Plaça Major es converteix en un sala de teatre on només aquells que han comprat les entrades podrán gaudir de respresentació dels tres anys de la vida pública de Jesús fins al moment de la seva detenció i condemna. Després de la lectura de la sentència comença el recorregut pels carrers del poble fins a la muntanya del Calvari, on es duu a terme la la crucifixió. El que més destaca d'aquest recorregut, i el que ha fet més coneguda aquesta processó, és la Dansa de la Mort en la que cinc esquelets, dos adults i tres infants, col·locats en forma de creu salten i giren al ritme d'un tabal. 


En realitat la processó que es celebra el Diverndres Sant a Tarragona s'anomena Processó del Sant Enterrament, però com que els Armats són els que encapçalen la processó, i en gran part són l'espectacle prinicipal,  el boca a boca popular ha batejat aquesta processó com la Processó dels Armats. 
Aquests legionaris romans tenen diverses funcions. Durant la tarda són els encarregats de recollir tots els misteris que participaran a la processó, també són els encarregats d'escortar el Crist de la Congregació de la Sang, a la qual pertànyen, fins a l'església de Nalzaret; però sobretot, són, com ja hem dit abans, els encarregats d'obrir la processó nocturna. És durant aquest recorregut quan els Armats poden realitzar tota la varietat de passades de les que disposen: la reverència, passada d'un, passada de dos, formació i pasada de quatre, l'encreuament i la cadena.


Autor: Francesc Targa
També el Divendres Sant és el dia que els carrers de l'Escala es converteixen en l'escenari del Viacrucis Vivent, una representació que tot i tenir pocs anys de vida, va creixent de mica en mica i cada edició compta amb més afluència de públic. A més, en l'edició d'enguany la primera part, la que es desenvolupa a la plaça de l'església, s'ha allargat per donar més cobertura a la història de Jesús. Un cop dictada la sentència de Pons Pilat, comença el recorregut pels carrers de la vila en el que es representen quatre caigudes i acaba a la Mar d'en Manassa on es fa la crucifixió de Jesús i els dos lladres. 








Aquestes només són quatre propostes. Cada poble del territori català té la seva pròpia tradició, les seves processons i representacions per celebrar la Setmana Santa, així que teniu molt per triar i descobrir.



Text: Vanesa Hereu
Fotografia de portada: Xavier Díez

dilluns, 11 de març del 2013

ANEM... a passejar per Empúries


He tingut la sort de nèixer en un poble de mar, a la Costa Brava i amb uns paisatges meravellosos. Per això, quan surt una mica el sol i no bufa tramuntana el millor plan és sortir a passejar i gaudir de les vistes. Un dels meus llocs preferits per sortir a estirar les cames és el passeig d'Empúries; és la combinació perfecta de proximitat, tranquilitat i vistes. 


El millor de tot plegat és que pots escollir diversos recorreguts per anar des del començament passeig fins a Sant Martí d'Empúries. Pots anar per la sorra, per la vora del mar amb els peus a l'aigua i anar passant d'una platja a l'altra; pots anar pel camí esfaltat amb bici, patins o a peu; i també pots triar els camins de fusta que et porten a descobrir algunes caletes o miradors perfectes per desconnectar una estona si el que busques és una mica de tranquil·litat.


A més a més quan comença a fer bon temps les platges s'omplen de nens jugant i fent castells de sorra i el passeig de ciclistes, patinadors i families que aprofiten el sol per sortir a fer un vol o per fer un picnic a la zona de bancs i taules que hi ha al final de tot del camí. Els matins és el millor lloc per anar a còrrer, caminar o passejar el gos. Quan fa una mica de vent es poden veure surfistes a la platja del moll grec. I per si tot això no fos suficient, la cirereta final la posen les ruïnes d'Empúries i el poble de Sant Martí d'Empúries, cultura i història en estat pur.


Tota aquesta bellesa i riquesa no ha passat desapercebuda per ningú i la zona d'Empúries ha sigut escenari de diversos rodatges de publicitat i videoclips


Text i fotografia: Vanesa Hereu

dilluns, 11 de febrer del 2013

ANEM... a reviure la rua de Carnaval


Aquest cap de setmana s'ha celebrat Carnaval a molts i molts pobles de tot el país. De fet, hi ha algunes poblacions que encara el fan durar fins el cap de setmana que ve. No sé si aquesta és la millor festa de l'any, totes tenen coses bones, però sens dubte és la més divertida. Hi ha molts pobles o zones que són famosos per els seus Carnavals: Tenerife, Càdis, Sitges, Torelló... però jo, com cada any, he decidit apostar per casa i passar aquest cap de setmana de gresca i disbauxa a l'Escala, on el matí de diumenge els carrers canvien cotxes per carrosses i s'omplen de color, música i ball.

Desde ben petita he participat a la rua de Carnaval, primer com a membre d'una carrossa i ara com a espectadora, que també és una altra forma de gaudir-la. I cada any em sorprèn l'enginy i la traça que mostren els carrossaires per dissenyar i crear les carrosses i comparses que donen vida als carrers el diumenge de carnaval. Aquest any s'ha notat una mica la baixada de pressupost en general; les carrosses també s'han hagut d'estrènyer el cinturó i podríem dir que hem tingut una rua de Carnaval "low cost", però per sort, l'enginy dels carrossaires ha superat aquesta barrera i han tret al carrer carrosses més senzilles però molt ben fetes.

Pel que fa al concurs de carrosses i comparses la cosa va quedar de la següent manera:


  • 1r premi de carrossa: "Nit i dia"
  • 2n premi de carrossa: "Fes l'amor i no la guerra"
  • 3r premi de carrossa: "Bonney M"
  • 1r Premi de comparsa: "El foc de l'infern"
  • 2n Premi de comparsa: "Nit i dia"
  • 3r Premi de comparsa: "Carnaval de Venècia"
En l'edició d'enguany, el jurat també ha volgut reconèixer el treball i l'esforç de les carrosses que venen de fora i ha repartit tres mencions especials, recompensades amb una subvenció per participar un xic més alta que la resta:
  • 1a menció especial: "Els cucs" 
  • 2a menció especial: "Volem eurovegas"
  • 3a menció especial: "Els castellers"


 


 








Text i fotografia: Vanesa Hereu









divendres, 25 de gener del 2013

ANEM... a recordar els incendis de l'Alt Empordà


 

Aquesta setmana s'han complert 6 mesos dels incendis de l'Alt Empordà. Ja ha passat mig any des d'aquell día en el que tots miràvem les flames sense poder crure el que estàvem veient. El cel no era blau, era d'una barreja de colors en el que hi predominava, per sobre de tot, el taronja. Aquell dia era a l'Escala i encara que, per sort, les flames no van arribar al poble, si que vam tenir unes vistes excepcionals de l'avanç del foc i haig de dir que eren corprenedores i precioses, tot alhora. 

 

 






Durant els sis dies que va estar actiu, l'incendi va cremar quasi 14.000 hectàrees que pertanyien a 19 municipis. Per a que us feu una ida de la magnitud del foc us explicaré el que em va passar: L'incendi va començar un diumenge, aquell día em tocaba agafar el tren perquè dilluns treballava a Barcelona. Dormia amb la finestra oberta perquè feia calor. Quan va sonar el despertador i vaig obrir els ulls, el primer que vaig notar va ser que la meva habitació feia pudor a fum. Al principi pensava que era una paranoia meva, però als pocs minuts em va caure el món a terra quan vaig llegir el titular: "L'olor a fum de l'incendi de l'Alt Empordà arriba a Barcelona".


 




Coincidint amb l'aniversari Miquel Abras i Cesk Freixas han publicat una cançó que recorda els incendis i que intenta plasmar com ens vam sentir durant aquells dies. Per separat són dos artistes qeu m'agraden, però en aquesta col·laboració haig de reconèixer que m'encanten. Us deixo el vídeo perquè pogueu valorar la cançó vosaltres mateixos: 



Text i fotografies: Vanesa Hereu