Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cala Mosques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cala Mosques. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 d’abril del 2013

ANEM... a banyar a Cala Blava


Encara que aquests dies el temps no acompanyi gaire, segueixo endavant amb el meu propòsit estiuenc de presentar-vos les millors platges. Després de parlar de Cala Ratjada i el Caló d'en Sureda, avui anem cap a la costa est de Mallorca i ens submergim en les aigües de Cala Blava o Cala Mosques.



Cala Blava és la platja d'una urbanització de cases unifamiliars homònima situada a pocs quilòmetres de Palma de Mallorca i pertanyent al terme municipal de Llucmajor. Està clar que va ser la urbanització qui va agafar el nom de la platja i no a la inversa. 
Aquesta cala està envoltada de penyasegats d'altura mitja (uns 25m), fet que proporciona una sensació d'intimitat, tranquilitat i aïllament molt agradables. També relaxa molt mirar a l'horitzó i veure aigua fins a l'infinit, sobretot perquè el color de l'aigua, com ja he dit en alguna altra ocasió, és especial, diferent del que es veu a les platges de la Costa Brava per exemple. Segurament aquest color és degut a la poca profunditat de les platges i el color clar de la sorra. Dic poca profunditat perquè a Cala Blava has de caminar una mica per començar a nedar bé i en condicions; tot i així, quan ho aconsegueixes, la profunditat no és més de 3 o 4 metres. 


Ara bé, una cosa que no em va agradar gens és que la meitat de la platja i part de l'aigua estaven plenes d'algues. No sé si de cara a l'estiu es netejarà la platja, suposo que si, però aquesta acumulació d'algues dona una sensació de brut que no fa justícia a la claredat de l'aigua, perquè quan vas a la zona sense algues, l'aigua és cristalina. 
També val la pena destacar que per poder arribar fins a Cala Blava cal cotxe particular o de lloguer, ja que no em va semblar veure cap parada d'autobús i pel que he estat llegit no sembla que n'hi hagi cap que arribi fins aquí.



Text: Vanesa Hereu
Fotografía: Vanesa Hereu i Verònica Caro