ANEM... a banyar a Cala Blava

Encara que aquests dies el temps no acompanyi gaire, segueixo endavant amb el meu propòsit estiuenc de presentar-vos les millors platges. Després de parlar de Cala Ratjada i el Caló d'en Sureda, avui anem cap a la costa est de Mallorca i ens submergim en les aigües de Cala Blava o Cala Mosques.

Cala Blava és la platja d'una urbanització de cases unifamiliars homònima situada a pocs quilòmetres de Palma de Mallorca i pertanyent al terme municipal de Llucmajor. Està clar que va ser la urbanització qui va agafar el nom de la platja i no a la inversa. 

Aquesta cala està envoltada de penyasegats d'altura mitja (uns 25m), fet que proporciona una sensació d'intimitat, tranquilitat i aïllament molt agradables. També relaxa molt mirar a l'horitzó i veure aigua fins a l'infinit, sobretot perquè el color de l'aigua, com ja he dit en alguna altra ocasió, és especial, diferent del que es veu a les platges de la Costa Brava per exemple. Segurament aquest color és degut a la poca profunditat de les platges i el color clar de la sorra. Dic poca profunditat perquè a Cala Blava has de caminar una mica per començar a nedar bé i en condicions; tot i així, quan ho aconsegueixes, la profunditat no és més de 3 o 4 metres. 

Ara bé, una cosa que no em va agradar gens és que la meitat de la platja i part de l'aigua estaven plenes d'algues. No sé si de cara a l'estiu es netejarà la platja, suposo que si, però aquesta acumulació d'algues dona una sensació de brut que no fa justícia a la claredat de l'aigua, perquè quan vas a la zona sense algues, l'aigua és cristalina. 

També val la pena destacar que per poder arribar fins a Cala Blava cal cotxe particular o de lloguer, ja que no em va semblar veure cap parada d'autobús i pel que he estat llegit no sembla que n'hi hagi cap que arribi fins aquí.

Text: Vanesa Hereu

Fotografía: Vanesa Hereu i Verònica Caro

ANEM... a banyar al Caló d'en Sureda

Seguint amb la idea de proposar platges en les que gaudir d'aquest estiu, continuem repassant la costa est de Mallorca. Si la setmana passada us vaig parlar de Cala Ratjada, avui anem fins al Caló d'en Sureda, situat just a l'altra banda del Parc Natural de Llevant i al final de la Badia d'Alcúdia.

Envoltat d'un paisatge fabulós que mescla mar i muntanya, el Caló d'en Sureda és un conjunt de petites caletes de roca o pedres, majoritàriament d'accés complicat. Algunes, com la que es troba just davant de la urbanització Betlem, tenen unes escales per baixar fins la vora del mar; d'altres t'obliguen a fer ús de l'enginy, l'equilibri i l'esperit aventurer per trobar la millor manera de baixar (i després tornar a pujar) amb èxit per les roques. Però són precisament aquestes dificultats naturals les que aporten bellesa a aquest tram de costa. És d'agraïr que encara existeixin zones costaneres salvatges que no hagin estat modificades, treballades i/o urbanitzades per l'home.

Arribar fins al Caló d'en Sureda no és cosa fàcil tampoc. De fet si ara em féssin repetir el camí a mi sola no sé si seria capaç d'arribar-hi perquè vam haver de travessar un bosc. I ja se sap què passa als boscos, si no te'ls coneixes et pots passar el dia fent voltes i més voltes sobre el mateix punt. La gran sort és que a nosaltres ens guiava una amiga mallorquina de tota la vida que coneixia la zona de dalt a baix. Els que no tingueu la sort de tenir un guia local podeu arribar al Caló d'en Sureda armats amb un mapa i un bon sentit de l'orientació. En total és un passeig de 15-20 minuts, una mica més si voleu arribar fins a Betlem, però l'excursió val la pena.

Abans he dit que aquesta zona no ha estat modificada per l'home però en canvi us he parlat d'una urbanització. Betlem és la única construcció humana que es pot trobar en aquest tram de costa i és un conjunt de cases d'arquitectura inspirada en les construccions aràbigues, el nom no està posat en va. És com un oasi en mig del desert que recorda als edificis que sempre hem vist als contes de les Mil i una nits tant en la forma com en la varietat de colors.

Així que, si busqueu un lloc tranquil on prendre el sol i refrescar-vos amb un bany, no deixeu de visitar el Caló d'en Sureda quan viatgeu a Mallorca.

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a sopar al Pasta Pasta

Si algún dia esteu passejant per Cala Ratjada i no sabeu on anar a sopar us recomano el restaurant Pasta Pasta perquè hi trobareu bon menjar, bona atenció i un ambient molt agradable. A més a més, de tots els restaurants, bars i similars que hi ha al passeig és dels que més s'allunya del prototip turístic, de fet hi vam trobar bastants clients locals i molt pocs estrangers. Haig de reconèixer que nosaltres vam fer trampes a l'hora d'escollir-lo, ja que anàvem amb una amiga resident a Mallorca que coneixia el lloc i ens el va recomanar. Molt bona recomanació, per cert!

Tot i que la carta es variada i mediterrània (hi ha carn, peix, pasta, pizza, amanides...) totes ens vam decantar per les pizzes. Com podeu veure a les imatges, les pizzes fan molt goig i puc assegurar que el sabor fa justícia a la presentació. En concret al plat de la fotografia hi ha mitja 'Bianca' (roquefort, parmesà, feta, rúcula i tomàquets cherry) i mitja 'Vulcano' (rúcula, pernil salat i parmesà). Molt bones! 

Les postres tampoc es queden curtes. Jo només vaig probar el mousse de xocolata blanca i de xocolata negra, pero la resta de propostes no feien mala cara. 

Un detall que em va cridar molt l'atenció, no només d'aquest restaurant sinó de tots els llocs als que vam entrar a menjar, és que els tovallons tenen una forma de sobre de paper per posar-hi els coberts. Em va semblar original i curiós ja que no ho havía vist mai. També s'ha de destacar la decoració del local, molt elegant i banyada amb una llum molt tènue que dóna sensació d'intimitat. En conjunt, un molt bon lloc per anar a sopar amb amics, amb la parella, amb la família... amb bona companyia, vaja! A més, si hi aneu a dinar, en comptes de a sopar, podreu gaudir d'unes vistes fabuloses al mediterrani. 

Text i fotografía: Vanesa Hereu

ANEM... passejar per Cala Ratjada

Una de les coses bones d'estar en una illa com Mallorca és que hi ha moltíssimes cales, caletes, platges... mar! en general! El més curiós de tot és que, tot i estar dins el mediterrani, el blau del mar de Mallorca és diferent del blau que veiem a les platges del mediterrani peninsular, tenen un color propi, com més turquesa. Aquest cap de setmana l'he passat passejant per algunes d'aquestes cales i són excursions que recomano a tothom. Comencem per Cala Ratjada.

Cala Lliteres

Cala Ratjada pertany al municipi de Capdepera i és un dels centres turístics més importants de la illa. Malauradament aquest atractiu turístic es redueix a les platges i cales, que són espectaculars, ja que deixant a part els camins vora el mar, no hi ha res més per vistar. Està edificada pensant en els grups de turístes, principalment alemanys, que a la temporada d'estiu augmenten considerablement el nombre d'habitant. És a dir, està ple de botigues, ja siguin de souvenirs, d'estris de platja, de roba o regals; bars, restaurants, pubs i locals on sortir a fer una copa; hotels, apartaments i supermercats. 

Tram entre Cala Lliteres i Cala Agulla (al fons)

Per sort, quan et poses d'esquenes als edificis i mires cap al mar les vistes canvien completament. A mi sempre m'ha relaxat molt mirar el mar i puc dir que em passaría hores i hores contemplant el mar que es veu desde qualsevol punt de Cala Ratjada. També és fascinant les formes naturals que prenen les roques que limiten amb l'aigua i és d'admirar que tot i el moviment turístic que hi ha a la zona, s'hagi pogut mantenir aquesta imatge neta, natural i salvatge d'algunes cales.

Tram entre Son Moll i Cala Pedrusca

Cala Ratjada és el punt més proper a l'illa de Menorca i pertany al conjunt de punts turístics agrupats dins el nom First Sun Mallorca, és a dir, la zona més oriental de l'illa. Prop del nucli hi ha diverses cales i platges a les que es pot arribar caminant seguint el passeig, aquestes són en sentit contrari a les agulles del rellotge: La Pedruscada, Son Moll, Cala Ratjada, Cala Gat, l'Olla, Cala Lliteres, Cala Agulla i Cala Moltó.

Cala Pedrusca

Text i fotografia: Vanesa Hereu