ANEM... a veure la posta de sol a "La Creu"

Després de passar aquest cap de setmana llarg al costat del mar i gaudint de les meravelloses vistes que té el poble de l'Escala, he volgut allargar una mica més la sensació de pau i relax començant la setmana parlant d'una altra de les seves cales. Si fa un parell de setmanes vam parlar de la "plaja de les barques", la platja que està just al centre del poble, avui anem una mica més cap al nord, ens acostem a la zona d'Empúries, i fem parada a "La Creu", una cala que a diferència d'altres cales de la zona no només disposa de pedres en les que prendre el sol, sinó que amplia les opcions a les roques o el ciment.

Llegit així, pot semblar una mica estrany, però tot té una explicació. "La Creu" està habilitada per a "aparcar" les barques dels pescadors. De fet, és la única platja/cala de l'Escala que encara s'utiliza com a "parquing" de barques i manté l'essència de poble pesquer. Fins i tot hi ha, encara, alguna barraca per a guardar els estris de pesca.

Aquesta característica fa que "La Creu" sigui una cala poc freqüentada i per tant la converteix en el lloc perfecte per prendre el sol tranquil·lament. A més, la seva forma i el fet d'estar envoltada per roques, fa que quedi arrecerada i no es noti tant si bufa un xic de vent. I si encara no esteu convençuts heu de saber que és un bon lloc per anar a nedar, ja que, tot i que per entrar a l'aigua cal passar per sobre d'alguna roca, de seguida agafa profunditat. Tot i així, convé vigilar amb els esculls. 

Ara bé, el que a mi em té enamorada d'aquesta cala són les vistes, especialment l'espectacle visual que ofereix quan es pon el sol. No en va s'hi ha construít un mirador amb bancs. 

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a banyar a Cala Blava

Encara que aquests dies el temps no acompanyi gaire, segueixo endavant amb el meu propòsit estiuenc de presentar-vos les millors platges. Després de parlar de Cala Ratjada i el Caló d'en Sureda, avui anem cap a la costa est de Mallorca i ens submergim en les aigües de Cala Blava o Cala Mosques.

Cala Blava és la platja d'una urbanització de cases unifamiliars homònima situada a pocs quilòmetres de Palma de Mallorca i pertanyent al terme municipal de Llucmajor. Està clar que va ser la urbanització qui va agafar el nom de la platja i no a la inversa. 

Aquesta cala està envoltada de penyasegats d'altura mitja (uns 25m), fet que proporciona una sensació d'intimitat, tranquilitat i aïllament molt agradables. També relaxa molt mirar a l'horitzó i veure aigua fins a l'infinit, sobretot perquè el color de l'aigua, com ja he dit en alguna altra ocasió, és especial, diferent del que es veu a les platges de la Costa Brava per exemple. Segurament aquest color és degut a la poca profunditat de les platges i el color clar de la sorra. Dic poca profunditat perquè a Cala Blava has de caminar una mica per començar a nedar bé i en condicions; tot i així, quan ho aconsegueixes, la profunditat no és més de 3 o 4 metres. 

Ara bé, una cosa que no em va agradar gens és que la meitat de la platja i part de l'aigua estaven plenes d'algues. No sé si de cara a l'estiu es netejarà la platja, suposo que si, però aquesta acumulació d'algues dona una sensació de brut que no fa justícia a la claredat de l'aigua, perquè quan vas a la zona sense algues, l'aigua és cristalina. 

També val la pena destacar que per poder arribar fins a Cala Blava cal cotxe particular o de lloguer, ja que no em va semblar veure cap parada d'autobús i pel que he estat llegit no sembla que n'hi hagi cap que arribi fins aquí.

Text: Vanesa Hereu

Fotografía: Vanesa Hereu i Verònica Caro

ANEM... a banyar al Caló d'en Sureda

Seguint amb la idea de proposar platges en les que gaudir d'aquest estiu, continuem repassant la costa est de Mallorca. Si la setmana passada us vaig parlar de Cala Ratjada, avui anem fins al Caló d'en Sureda, situat just a l'altra banda del Parc Natural de Llevant i al final de la Badia d'Alcúdia.

Envoltat d'un paisatge fabulós que mescla mar i muntanya, el Caló d'en Sureda és un conjunt de petites caletes de roca o pedres, majoritàriament d'accés complicat. Algunes, com la que es troba just davant de la urbanització Betlem, tenen unes escales per baixar fins la vora del mar; d'altres t'obliguen a fer ús de l'enginy, l'equilibri i l'esperit aventurer per trobar la millor manera de baixar (i després tornar a pujar) amb èxit per les roques. Però són precisament aquestes dificultats naturals les que aporten bellesa a aquest tram de costa. És d'agraïr que encara existeixin zones costaneres salvatges que no hagin estat modificades, treballades i/o urbanitzades per l'home.

Arribar fins al Caló d'en Sureda no és cosa fàcil tampoc. De fet si ara em féssin repetir el camí a mi sola no sé si seria capaç d'arribar-hi perquè vam haver de travessar un bosc. I ja se sap què passa als boscos, si no te'ls coneixes et pots passar el dia fent voltes i més voltes sobre el mateix punt. La gran sort és que a nosaltres ens guiava una amiga mallorquina de tota la vida que coneixia la zona de dalt a baix. Els que no tingueu la sort de tenir un guia local podeu arribar al Caló d'en Sureda armats amb un mapa i un bon sentit de l'orientació. En total és un passeig de 15-20 minuts, una mica més si voleu arribar fins a Betlem, però l'excursió val la pena.

Abans he dit que aquesta zona no ha estat modificada per l'home però en canvi us he parlat d'una urbanització. Betlem és la única construcció humana que es pot trobar en aquest tram de costa i és un conjunt de cases d'arquitectura inspirada en les construccions aràbigues, el nom no està posat en va. És com un oasi en mig del desert que recorda als edificis que sempre hem vist als contes de les Mil i una nits tant en la forma com en la varietat de colors.

Així que, si busqueu un lloc tranquil on prendre el sol i refrescar-vos amb un bany, no deixeu de visitar el Caló d'en Sureda quan viatgeu a Mallorca.

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per Empúries

He tingut la sort de nèixer en un poble de mar, a la Costa Brava i amb uns paisatges meravellosos. Per això, quan surt una mica el sol i no bufa tramuntana el millor plan és sortir a passejar i gaudir de les vistes. Un dels meus llocs preferits per sortir a estirar les cames és el passeig d'Empúries; és la combinació perfecta de proximitat, tranquilitat i vistes. 

El millor de tot plegat és que pots escollir diversos recorreguts per anar des del començament passeig fins a Sant Martí d'Empúries. Pots anar per la sorra, per la vora del mar amb els peus a l'aigua i anar passant d'una platja a l'altra; pots anar pel camí esfaltat amb bici, patins o a peu; i també pots triar els camins de fusta que et porten a descobrir algunes caletes o miradors perfectes per desconnectar una estona si el que busques és una mica de tranquil·litat.

A més a més quan comença a fer bon temps les platges s'omplen de nens jugant i fent castells de sorra i el passeig de ciclistes, patinadors i families que aprofiten el sol per sortir a fer un vol o per fer un picnic a la zona de bancs i taules que hi ha al final de tot del camí. Els matins és el millor lloc per anar a còrrer, caminar o passejar el gos. Quan fa una mica de vent es poden veure surfistes a la platja del moll grec. I per si tot això no fos suficient, la cirereta final la posen les ruïnes d'Empúries i el poble de Sant Martí d'Empúries, cultura i història en estat pur.

Tota aquesta bellesa i riquesa no ha passat desapercebuda per ningú i la zona d'Empúries ha sigut escenari de diversos rodatges de publicitat i videoclips

Text i fotografia: Vanesa Hereu