ANEM... al castell de Stirling

Situat sobre un cim d'origen volcànic, el castell de Stiriling destaca per sobre de la resta de la ciutat que porta el mateix nom. Va ser construït principalment en els segles XV i XVI, encara que els primers edificis daten del s.XIII. A dia d'avui encara es conserven molts d'aquests espais gràcies a la gestió de l'organisme Historic Scotland que vetlla per el manteniment dels Monuments Nacionals. Si fa un temps us vaig parlar de Glamis Castle, avui viatgem fins a Escòcia un altre cop per conèixer una mica millor un altre dels seus castells, el de Stirling. 

Encara que el castell disposa de protecció natural perquè tres dels seus laterals estan a sobre de penyasegats, al seu voltant es va construir una muralla per reforçar la seguretat i protegir l'entrada principal. D'aquesta manera es va crear una àmplia zona fortificada que a part dels edificis pròpis del castell i els seus jardins, també va acollir el quarter general d'un regiment de l'exèrcit britànic. La seva ubicació excepcional permet al castell gaudir d'unes vistes fantàstiques des de qualsevol punt del castell.

El dia que hi vaig anar s'hi estava rodant una pel·lícula. No vaig poder acabar d'aclarir de quina es tractava, només que era una producció de la BBC. Aquesta situació va fer que hagués d'anar amb compte cada vegada que volia treure el cap per alguna finestra o raconet, no fos cas que els hi destrossés el take, però també em va donar la oportunitat de veure cotxes i vestits d'època que d'una altra manera no hagués vist.

Com ja sabeu, i si no ho sabeu us ho dic ara, m'encanten les curiositats, per això sempre que puc busco anècdotes dels llocs que visito. Aquí en teniu algunes sobre el castell de Stirling: 

• El castell va canviar de propietaris fins a vuit vegades entre els anys 1296 i 1342. Aquest període, que es coneix com les Guerres de la Independència, va començar quan Eduard I d'Anglaterra va envaïr Escòcia i va acabar quan el seu net, Eduard III, en va ser expulsat. 
• L'edifici de l'entrada nord (North Gate) és l'edifici més antic que es conserva - data de 1381 - i es coneix com "The Mint" (la casa de la moneda). El més curiós és que, tot i que és cert que a Stirling s'hi van encunyar monedes, ningú sap del cert si aquest edifici s'ha utilitzat alguna vegada com a fàbrica de monedes. 
• El primer intent de volar registrat a Escòcia es va produïr al castell de Stirling el setembre de 1507. L'agosarat pioner va ser John Damian, un alquimista italià de la cort de Jaume IV, qui va intentar volar des d'una de les parets del castell amb l'ajuda d'unes ales que s'havia construït amb plumes. L'experiment va ser un fracàs absolut i en John va acabar sobre una pila de fems i amb la cama trencada.
• La pilota de futbol més antiga que s'ha pogut recuperar, es va trobar encaixada en una de les vigues del Palau del castell de Stirling. Data de 1540 aproximadament i està feta amb la bufeta d'un porc i cuir. Si la voleu veure, la trobareu a la Smith Art Gallery and Museum de Stirling. 
• L'any 1594, durant el banquet que es va celebrar en honor al bateig del princep Henry, el fill gran de Jaume VI, es va portar un vaixell al gran saló única i exclusivament per servir els plats de peix. 

Segur que si seguís buscant trobaria moltes anècdotes i curiositats més, una construcció amb tants anys d'història n'ha d'haver viscut de tots colors. Així que si mai teniu l'ocasió de visitar-lo estigueu alerta, segur que en descobriu alguna més. A nivell personal, és una visita que recomano no només per les vistes, ni per la història, sinó perquè es conserva molt i molt bé i et permet fer volar la imaginació i traslladar-te 500 anys enrere. A més, com és típic als punts d'interés turístic de Regne Unit, s'han fet recreacions amb cera del día a día dels habitants del castell, de manera que podem visitar les cuines o les presons i veure com s'hi treballava o vivía fa centenars d'anys enrere.

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per la Roya Mile

Comencem la setmana passejant per una de les zones més emblemàtiques i turístiques d'Edimburg. La Royal Mile és sens dubte un dels putns imprescindibles si esteu a la capital escocessa, bàsicament perquè alberga molts edificis històrics i perquè és l'eix principal del casc antic. El més màgic de la Royal Mile és que està formada tant per edifics d'una gran bellesa arquitectónica com per d'altres més decrèpits i apagats. Una barreja eclèctica que sense que te'n adonis et farà caminar mirant a tot arreu, amb els ulls ben oberts i la boca en forma de O.

  

Però la Royal Mile no és un carrer, sinò que és el conjunt de sis carrers, una a continuació de l'altra. Així doncs la "milla reial" la formen Castle Esplanade, Castlehill, Lawnmarket, Highstreet, Canongate i Abbey Strand, una unió que medeix casi una milla escocesa (1'8 km), d'aquí li ve el nom.

La Castle Esplanade és la plaça que trobem just abans d'arribar al castell d'Edimburg, l'edifici històric més popular del país i punt de partida de la Royal Mile.  El Din Eidyn o Fortalesa de Eidyn s'ha utilitzat, al llarg de la seva història, com a palau, cuartel, presó i parlament; i és també la construcció que dóna nom a la ciutat. Encara que al seu interior hi ha moltes coses per veure, tocar i fotografiasr, cal destacar la presència de les joies de la Corona i de la Pedra del destí, la pedra que Jacob va utilitzar com a coixí quan va somiar amb àngels que pujaven al cel (Gènesi 28).

Si comencem a baixar, entrarem a Castlehill, un carrer estret però amb edificis tan interessants com la Camera Obscura, el primer edifici que es va construïr a la ciutat amb fins d'entreteniment. Al seu interior hi trobem un mirall giratori que projecta una imatge panoràmica de 360º de la ciutat i una àmplia col·lecció d'imatges trucades que sorprendran al més incrèdul

El tercer tram, Lawnmarket, era antigament el mercat del fil; avui és una botiga de souvenirs al costat de l'altra. I de botiga en botiga arribem a Highstreet, el tram més llarg de la Royal Mile i el més concorregut, sobretot durant el Festival Internacional de Edimburg. Abans de seguir baixant, m'agradaria destacar que quan passegem per la Royal Mile, no només hem de fixar-nos en els edificis que la formen, sinó que val la pena aturar-se a les cantonades per observar els carrers que la creuen i les vistes que ens ofereixen.

 

Quan arribem a la frontera entre Highstreet i Canongate, hem de fixar-nos amb el terra. En ell veurem unes peces de llautò que marquen on estava antigament la porta per accedir al burg. És a dir, que Canongate abans no pertanyia a la ciutat, sinó que estava fora de la muralla fronterera. Finalmente, arribem a Abbey Stran, punt final de la Royal Mile.

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... a embarcar al RSS Discovery

Una de les visites que més vaig disfrutar quan vaig estar a Escòcia va ser la que vam fer al RSS Discovery, el vaixell que a començaments del s.XX va viatjar a l'Antàrtida governat per Robert Falcon Scott i Ernest Shackleton. Va ser increible poder passejar per el seu interior i visitar totes les seves sales, fins i tot les calderes. A més a més, tal i com crec que passa a tots els punts d'interès turístic del Regne Unit, està tot ple de ninots de cera que aporten un toc de realisma a les escenes, ja que t'ajuden a recrear com era la vida a bord.

Abans d'accedir al vaixell, hi ha una exposició en la que s'explica com va ser aquesta primera expedició a l'Antàrtida, com es van preparar, com van sobreviure en Robert Falcon Scott y Ernest Shackleton durant els dos anys que el vaixell va quedar atrapat per el gel a l'estret de McMurdo, a l'illa de Ross i les conclusions a les que van arribar.  

  

Una cop fora comença el recorregut per el vaixell que, evidentment, ha sigut restaurat. El millor d'aquesta visita és que pots anar al teu aire, sense guia, sense ningú que marqui el ritme. Així pots disfrutar de cada racó el temps que vulguis o necessitis. Nosaltres vam estar una bona estona a la coberta, investigant, tocant i fotografiant tots i cada un dels objectes que van trobar a bord. Tot i que llavors, quan vam entrar a l'interior del vaixell, tampoc van deixar escapar cap detall. Potser on menys estona vam estar va ser a la zona de calderes. Massa fosca pel nostre gust.

Però la història d'aquest vaixell va molt més enllà de l'expedició antàrtica d'en Robert Falcon Scott y l'Ernest Shackleton. El RSS Dicovery va viure més aventures, per exemple: Durant la I Guerra Mundial es va utilitzar per transportar municions des d'Anglaterra fins a Rússia i més endevant va servir per investigar els moviments migratoris de les balenes. Una altra dada curiosa que no està de més saber és que l'RSS Discovery és l'últim vaixell de fusta de tres màstils que es va construïr al Regne Unit i també que ha aconseguit arribar a la posició sud màxima, establerata en 82º º12'. 

La veritat és que és una visita que val la pena. Si esteu visitant Escòcia i paseu per Dundee, reserveu-vos un matí per pujar a bord del RSS Discovery.

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... al Glamis Castle

Quan vam decidir anar de viatge a Escòcia em vaig comprar una guia per saber què era el que no ens podíem perdre. Tan bon punt vaig veure el Glamis Castle vaig tenir clar que seria una visita obligada. Aquest és el típic castell que totes ens imaginávem quan erem petites i ens llegien contes de princeses. Així que, encara que només fos per fer feliç a la meva nena interior, hi havíem d'anar si o si.