Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regne Unit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regne Unit. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de maig del 2013

ANEM... al castell de Stirling


Situat sobre un cim d'origen volcànic, el castell de Stiriling destaca per sobre de la resta de la ciutat que porta el mateix nom. Va ser construït principalment en els segles XV i XVI, encara que els primers edificis daten del s.XIII. A dia d'avui encara es conserven molts d'aquests espais gràcies a la gestió de l'organisme Historic Scotland que vetlla per el manteniment dels Monuments Nacionals. Si fa un temps us vaig parlar de Glamis Castle, avui viatgem fins a Escòcia un altre cop per conèixer una mica millor un altre dels seus castells, el de Stirling. 




Encara que el castell disposa de protecció natural perquè tres dels seus laterals estan a sobre de penyasegats, al seu voltant es va construir una muralla per reforçar la seguretat i protegir l'entrada principal. D'aquesta manera es va crear una àmplia zona fortificada que a part dels edificis pròpis del castell i els seus jardins, també va acollir el quarter general d'un regiment de l'exèrcit britànic. La seva ubicació excepcional permet al castell gaudir d'unes vistes fantàstiques des de qualsevol punt del castell.





El dia que hi vaig anar s'hi estava rodant una pel·lícula. No vaig poder acabar d'aclarir de quina es tractava, només que era una producció de la BBC. Aquesta situació va fer que hagués d'anar amb compte cada vegada que volia treure el cap per alguna finestra o raconet, no fos cas que els hi destrossés el take, però també em va donar la oportunitat de veure cotxes i vestits d'època que d'una altra manera no hagués vist.




Com ja sabeu, i si no ho sabeu us ho dic ara, m'encanten les curiositats, per això sempre que puc busco anècdotes dels llocs que visito. Aquí en teniu algunes sobre el castell de Stirling: 
  • El castell va canviar de propietaris fins a vuit vegades entre els anys 1296 i 1342. Aquest període, que es coneix com les Guerres de la Independència, va començar quan Eduard I d'Anglaterra va envaïr Escòcia i va acabar quan el seu net, Eduard III, en va ser expulsat. 
  • L'edifici de l'entrada nord (North Gate) és l'edifici més antic que es conserva - data de 1381 - i es coneix com "The Mint" (la casa de la moneda). El més curiós és que, tot i que és cert que a Stirling s'hi van encunyar monedes, ningú sap del cert si aquest edifici s'ha utilitzat alguna vegada com a fàbrica de monedes. 
  • El primer intent de volar registrat a Escòcia es va produïr al castell de Stirling el setembre de 1507. L'agosarat pioner va ser John Damian, un alquimista italià de la cort de Jaume IV, qui va intentar volar des d'una de les parets del castell amb l'ajuda d'unes ales que s'havia construït amb plumes. L'experiment va ser un fracàs absolut i en John va acabar sobre una pila de fems i amb la cama trencada.
  • La pilota de futbol més antiga que s'ha pogut recuperar, es va trobar encaixada en una de les vigues del Palau del castell de Stirling. Data de 1540 aproximadament i està feta amb la bufeta d'un porc i cuir. Si la voleu veure, la trobareu a la Smith Art Gallery and Museum de Stirling. 
  • L'any 1594, durant el banquet que es va celebrar en honor al bateig del princep Henry, el fill gran de Jaume VI, es va portar un vaixell al gran saló única i exclusivament per servir els plats de peix. 
Segur que si seguís buscant trobaria moltes anècdotes i curiositats més, una construcció amb tants anys d'història n'ha d'haver viscut de tots colors. Així que si mai teniu l'ocasió de visitar-lo estigueu alerta, segur que en descobriu alguna més. A nivell personal, és una visita que recomano no només per les vistes, ni per la història, sinó perquè es conserva molt i molt bé i et permet fer volar la imaginació i traslladar-te 500 anys enrere. A més, com és típic als punts d'interés turístic de Regne Unit, s'han fet recreacions amb cera del día a día dels habitants del castell, de manera que podem visitar les cuines o les presons i veure com s'hi treballava o vivía fa centenars d'anys enrere.



Text i fotografia: Vanesa Hereu

dilluns, 18 de març del 2013

ANEM... a visitar la Torre de Londres


Hi ha diversos punts d'interès turístics que són visita obligada si estás a la capital britànica. Un d'ells és la Torre de Londres, construïda l'any 1078 i considerada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Està formada per una vintena d'edificis i tres zones ajardinades que si parléssin podrien explicarnos alguns dels episodis més destacats de la història del país.  


En un principi s'utilitzava com a residència reial, però quan el rei Enric VIII es va traslladar al Palau de Whitehall, l'any 1529, es va començar a utilitzar com a presó. Entre els empresonats més famosos destaquen Sir Thomas More, lady Jane Grey i la reina Isabel I, quan encara era princesa. I també cal destacar que el darrer empresonat a la Torre de Londres va ser Rudolf Hess, tancat per nazi a la dècada dels quaranta. Altres usos d'aquest edifici han sigut: armeria, casa de feres, tresoreria, Casa de la Moneda, registres públics i Casa de les Joies de la Corona.


Entre les estances que es poden visitar, hi trobem la Bloody Tower, escenari en el que suposadament Eduard V i el seu germà van ser assassinats per el seu oncle, Ricard III; o  la Queen's House, on l'esposa del rei Enric VIII, Anna Bolena, va ser empresonada abans de ser decapitada. De fet, hi una llegenda que diu que es pot veure el fantasma d'Anna Bolena passejant per la Torre amb el seu cap sota el braç.





Una altra de les llegendes que s'expliquen sobre la Torre de Londres té a veure amb les corbs que habiten el jardí de la Torre Blanca. Segons es diu, si mai aquests corbs aixequéssin el vol i marxéssin, seria el final de la monarquía anglesa, la torre s'enderrocaría i Anglaterra patiria un gran desastre. Per això, els Beefeaters, a part de fer de guies als turistes i protegir i vigilar la torre, tenen entre les seves tasques alimentar als corbs per manternir-los contents i evitar que emprenguin el vol. A més a més, també els hi retallen les plomes de les ales per si decideixen sortir a volar, que no es puguin allunyar massa.




Per cert, el nom de Beefeater, conegut per tothom per ser una marca de ginebra, prové del s.XVII perquè als homes que s'encarregaven de vigilar la torre, se'ls premiava cada dia amb un plat de carn i una cervesa. Per això, se'ls va començar a anomenar Beef-eaters, menjadors de carn. 




Text i fotografia: Vanesa Hereu

dilluns, 4 de març del 2013

ANEM... a pujar al London Eye


Una des les coses que més vaig disfrutar quan vaig anar a Londres va ser el viatge a bord d'una de les càpsules del London Eye, la gran sinia que es va construïr l'any 1999 a la vora del riu Tàmesi a Londres. Haig de reconèixer que quan em vaig trobar a sota d'aquella màquina immensa a punt per entrar, vaig dubtar un xic. No acabava de veure clar això d'entrar en una cabina de vidre que puja fins a 135 metres; però un cop vaig ser a dins, no me'n vaig penedir.




Les vistes que es gaudeixen desde l'interior de les càpsules són tan espectaculars que no t'adones que t'estàs movent ni que estàs pujant metres i més metres. La lentitud amb la que es mou el "London Eye" també ajuda a eliminar qualsevol sensació de vèrtig o mareig. 




Com a curiositat, no està de més saber que desde la seva construcció i fins l'any 2006 el "Londo Eye" va ser la sínia més gran del món, però va ser desbancada del Llibre Guinness dels rècords per l'"Estel de Nanchal", una sínia xinesa que arriba als 160 metres d'alçada. 





Aquesta, és una experiència que recomano a tothom que visiti Londres ja que et permet conèixer la ciutat des d'una perspectiva diferent: des de l'aire. De quina altra manera, sinó, podries veure el Palau de Westminster sencer? A més a més, com que està gestionat per The Toussauds Group sempre hi ha promocions que ofereixen descomptes per al London Eye si també compres entrades per el Museu de Cera.



Text i fotografia: Vanesa Hereu

dijous, 20 de desembre del 2012

ANEM... al Glamis Castle



Quan vam decidir anar de viatge a Escòcia em vaig comprar una guia per saber què era el que no ens podíem perdre. Tan bon punt vaig veure el Glamis Castle vaig tenir clar que seria una visita obligada. Aquest és el típic castell que totes ens imaginávem quan erem petites i ens llegien contes de princeses. Així que, encara que només fos per fer feliç a la meva nena interior, hi havíem d'anar si o si.

divendres, 30 de novembre del 2012

ANEM... a passejar per Fleet Street, Londres


L'última vegada que vaig estar a Londres vaig cremar les sabates de tant caminar pels carrers de la ciutat. Cada día feia una ruta diferent, algunes planejades i d'altres improvitzades. Dins de les excursions programades vaig voler incloure un carrer recomanat per la guia de viatges Lo mejor de Londres, editada l'any 2005 per Lonely Planet: Fleet Street. Aquest carrer em va cridar l'atenció per tres motius: va ser la seu de la premsa britànica durant els anys 80, és el carrer on suposadament va viure el llegendari barber diabòlic Sweeney Todd i perquè s'hi conserven molts edificis singulars i carregats d'història.