Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La bruixola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La bruixola. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de maig del 2013

ANEM... al castell de Stirling


Situat sobre un cim d'origen volcànic, el castell de Stiriling destaca per sobre de la resta de la ciutat que porta el mateix nom. Va ser construït principalment en els segles XV i XVI, encara que els primers edificis daten del s.XIII. A dia d'avui encara es conserven molts d'aquests espais gràcies a la gestió de l'organisme Historic Scotland que vetlla per el manteniment dels Monuments Nacionals. Si fa un temps us vaig parlar de Glamis Castle, avui viatgem fins a Escòcia un altre cop per conèixer una mica millor un altre dels seus castells, el de Stirling. 




Encara que el castell disposa de protecció natural perquè tres dels seus laterals estan a sobre de penyasegats, al seu voltant es va construir una muralla per reforçar la seguretat i protegir l'entrada principal. D'aquesta manera es va crear una àmplia zona fortificada que a part dels edificis pròpis del castell i els seus jardins, també va acollir el quarter general d'un regiment de l'exèrcit britànic. La seva ubicació excepcional permet al castell gaudir d'unes vistes fantàstiques des de qualsevol punt del castell.





El dia que hi vaig anar s'hi estava rodant una pel·lícula. No vaig poder acabar d'aclarir de quina es tractava, només que era una producció de la BBC. Aquesta situació va fer que hagués d'anar amb compte cada vegada que volia treure el cap per alguna finestra o raconet, no fos cas que els hi destrossés el take, però també em va donar la oportunitat de veure cotxes i vestits d'època que d'una altra manera no hagués vist.




Com ja sabeu, i si no ho sabeu us ho dic ara, m'encanten les curiositats, per això sempre que puc busco anècdotes dels llocs que visito. Aquí en teniu algunes sobre el castell de Stirling: 
  • El castell va canviar de propietaris fins a vuit vegades entre els anys 1296 i 1342. Aquest període, que es coneix com les Guerres de la Independència, va començar quan Eduard I d'Anglaterra va envaïr Escòcia i va acabar quan el seu net, Eduard III, en va ser expulsat. 
  • L'edifici de l'entrada nord (North Gate) és l'edifici més antic que es conserva - data de 1381 - i es coneix com "The Mint" (la casa de la moneda). El més curiós és que, tot i que és cert que a Stirling s'hi van encunyar monedes, ningú sap del cert si aquest edifici s'ha utilitzat alguna vegada com a fàbrica de monedes. 
  • El primer intent de volar registrat a Escòcia es va produïr al castell de Stirling el setembre de 1507. L'agosarat pioner va ser John Damian, un alquimista italià de la cort de Jaume IV, qui va intentar volar des d'una de les parets del castell amb l'ajuda d'unes ales que s'havia construït amb plumes. L'experiment va ser un fracàs absolut i en John va acabar sobre una pila de fems i amb la cama trencada.
  • La pilota de futbol més antiga que s'ha pogut recuperar, es va trobar encaixada en una de les vigues del Palau del castell de Stirling. Data de 1540 aproximadament i està feta amb la bufeta d'un porc i cuir. Si la voleu veure, la trobareu a la Smith Art Gallery and Museum de Stirling. 
  • L'any 1594, durant el banquet que es va celebrar en honor al bateig del princep Henry, el fill gran de Jaume VI, es va portar un vaixell al gran saló única i exclusivament per servir els plats de peix. 
Segur que si seguís buscant trobaria moltes anècdotes i curiositats més, una construcció amb tants anys d'història n'ha d'haver viscut de tots colors. Així que si mai teniu l'ocasió de visitar-lo estigueu alerta, segur que en descobriu alguna més. A nivell personal, és una visita que recomano no només per les vistes, ni per la història, sinó perquè es conserva molt i molt bé i et permet fer volar la imaginació i traslladar-te 500 anys enrere. A més, com és típic als punts d'interés turístic de Regne Unit, s'han fet recreacions amb cera del día a día dels habitants del castell, de manera que podem visitar les cuines o les presons i veure com s'hi treballava o vivía fa centenars d'anys enrere.



Text i fotografia: Vanesa Hereu

dilluns, 6 de maig del 2013

ANEM... a la 'plaja de les barques"


Un dia més seguim amb les propostes de platges. L'estiu cada vegada és més a prop i hem d'estar preparats.   La platja de la que parlem avui crec que és un dels meus llocs preferits del món. Tota la vida he anat a banyar en aquesta platja, per tant hi he passat moltes estones i en guardo molts records. Però deixant de banda tota la part sentimental, aquesta platja m'agrada per la seva ubicació, les vistes, la forma, la sorra, l'aigua... tot.



La "platja de les barques" està a l'Escala, ben bé al centre de la vila, per tant és una platja urbana. De fet dir-li platja és una mica agosarat, potser seria més correcte dir-li cala gran. El nom li ve de fa molts anys, quan aquesta platja era el port de l'Escala i s'hi podien trobar les barques dels pescadors reposant quan no estaven al mar. Per altra banda, actualment, el nom que apareix a la placa és el de "La plaja", nom amb el que s'hi refeixen els locals. El fet que no hagi escrit la "T" no és una falta d'ortografia, sinó que en aquest cas es va decidir escriure el nom tal i com el pronunciem els escalencs. 




Com que està orientada cap al nord, té unes vistes genials dels pirineus i tot el Golf de Roses, incloses les platges d'Empúries. A més des de la platja també es veu "El Cargol", un conjunt de roques que sobresurten del mar a les que s'hi pot arribar nedant si tens resistència i sota la teva responsabilitat (estan fora de la zona segura marcada per les boies).  Diu la llegenda que si mires a aquest conjunt de roques des d'una perspectiva concreta té forma de cargol, jo encara no he trobat el punt exacte!




"La plaja" és una bona platja per nedar ja que només has de fer 3 o 4 passos perquè l'aigua tingui una bona profunditat. Pel que fa a la sorra, no és la típica sorra fina que s'enganxa a tot arreu, sinó que és sorra més gruixuda, molt més fàcil de retirar. De fet, la sorra són pedretes petites i quan estàs parant el sol et pots entretenir a buscar cargolins, ulls de santa llucia, petxines, etc. 






Text i Fotografia: Vanesa Hereu