ANEM... al 'Girona temps de flors'

Fa uns dies vam parlar d'una festa de primavera que es celebra a Holanda, el Bloemencorso; avui parlem d'una altra celebració primaveral, aquesta, però, ens queda més a la vora. Segurament tots heu sentit a parlar de "Girona temps de flors", però per si algú no sap què és resumirem dient que és una setmana en la que els carrers, places i racons de Girona s'engalanen amb flors. Cada any es creen dissenys diferents que busquen impressionar els milers de visitants que durant aquests dies recorren els carrers de la ciutat catalana. Si la idea us ha cridat l'atenció heu de saber que fins el proper diumenge 19 de maig sou a temps de passejar pels carrers florits de Girona.

En aquesta 58ena edició del Festival s'hi poden trobar més de 130 punts d'interés entre patis, exposicions i jardins. El més fàcil per no deixar-se'n cap és descarregar-se el plànol i establir una ruta abans de sortir de casa essent realistes amb la distribució del temps. Si ho voleu veure tot, millor dedicar-hi un parell de dies per no haver d'anar amb pressa. 

De tots els escenaris florits d'aquest any, els organitzadors n'han marcat 10 com a imprescindibles. D'aquests,  jo n'he fet un pòdium particular entregant l'or, la plata i el bronze. De totes maneres haig de dir que aquest podium és a priori, ja que encara no he tingut la oportunitat de veure-ho en directe. La setmana que ve podré parlar del pòdium definitiu, aviam si coincidiu amb mi.

Tot i així, de moment, els meus tres imprescindibles són: 

Sortir-se'n

Creat per Pilar Rodríguez, Susanna Cros, Anna López, Xevi Bayona, Josep Callís i Àlex Forasté a la Plaça dels Jurats (102) 

D'aquesta proposta m'agrada la idea, el missatge i la posada en escena. Basat en el mite grec de Teseu, el Minotaure i el fil d'Ariadna aquest escenari és una metàfora de la situació actual. Segons expliquen els creadors, la idea és "enviar un missatge positiu perquè, malgrat els reptes, les dificultats i les sinuositats del camí, sempre hi ha un fil al qual aferrars-se".

Així doncs a la plaça dels Jurats hi han construït un laberint de fusta cobert per una catifa de flors verdes i taronges que indiquen el camí. Al centre del laberint s'hi troba un element que representa la negror, el pou en el que estem, però en surten fils que representen la llum, el camí cap a la sortida. 

Aquest muntatge té dues perspectives. La primera la que es pot veure des de dins el laberint mentre busquem el camí correcte, i la segona, la que es veu des del passeig Arqueològic, és a dir, el laberint vist des de dalt. 

Esclat de primavera en blanc

Creat per Mercè Martí a l'espai Sarraïnes Baix (93)

D'aquesta al·legoria a la primavera m'agrada la mescla del color blanc, amb el verd, la fusta i l'aigua. Tot plegat és un conjunt molt elegant que evoca el romanticisme i la tranquil·litat.

El taller de la modista

Creat per Anna Ma. Camps a l'espai Sant Lluc (83)

Tot i que potser el que m'ha cridat més l'atenció d'aquest muntatge es l'atrezzo en comptes de les flors, m'agrada l'estètica d'aquest escenari. En si, no és més que el taller d'una modista que està cosint vestits de núvia, però el conjunt té un encant i una màgia que el fa especial. 

Per altra banda, com cada any, s'han programat tot tipus d'activitats paral·leles que tenen com a comú denominador les flors, desde tallers per elaborar flors de paper fins a conferències que parlen de l'ús de les plantes i les flors en la psicologia . Podeu trobar la programació sencera a la web del Festival. 

Text: Vanesa Hereu

Fotografia: www.gironatempsdeflors.net

ANEM... a banyar al Caló d'en Sureda

Seguint amb la idea de proposar platges en les que gaudir d'aquest estiu, continuem repassant la costa est de Mallorca. Si la setmana passada us vaig parlar de Cala Ratjada, avui anem fins al Caló d'en Sureda, situat just a l'altra banda del Parc Natural de Llevant i al final de la Badia d'Alcúdia.

Envoltat d'un paisatge fabulós que mescla mar i muntanya, el Caló d'en Sureda és un conjunt de petites caletes de roca o pedres, majoritàriament d'accés complicat. Algunes, com la que es troba just davant de la urbanització Betlem, tenen unes escales per baixar fins la vora del mar; d'altres t'obliguen a fer ús de l'enginy, l'equilibri i l'esperit aventurer per trobar la millor manera de baixar (i després tornar a pujar) amb èxit per les roques. Però són precisament aquestes dificultats naturals les que aporten bellesa a aquest tram de costa. És d'agraïr que encara existeixin zones costaneres salvatges que no hagin estat modificades, treballades i/o urbanitzades per l'home.

Arribar fins al Caló d'en Sureda no és cosa fàcil tampoc. De fet si ara em féssin repetir el camí a mi sola no sé si seria capaç d'arribar-hi perquè vam haver de travessar un bosc. I ja se sap què passa als boscos, si no te'ls coneixes et pots passar el dia fent voltes i més voltes sobre el mateix punt. La gran sort és que a nosaltres ens guiava una amiga mallorquina de tota la vida que coneixia la zona de dalt a baix. Els que no tingueu la sort de tenir un guia local podeu arribar al Caló d'en Sureda armats amb un mapa i un bon sentit de l'orientació. En total és un passeig de 15-20 minuts, una mica més si voleu arribar fins a Betlem, però l'excursió val la pena.

Abans he dit que aquesta zona no ha estat modificada per l'home però en canvi us he parlat d'una urbanització. Betlem és la única construcció humana que es pot trobar en aquest tram de costa i és un conjunt de cases d'arquitectura inspirada en les construccions aràbigues, el nom no està posat en va. És com un oasi en mig del desert que recorda als edificis que sempre hem vist als contes de les Mil i una nits tant en la forma com en la varietat de colors.

Així que, si busqueu un lloc tranquil on prendre el sol i refrescar-vos amb un bany, no deixeu de visitar el Caló d'en Sureda quan viatgeu a Mallorca.

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... passejar per Cala Ratjada

Una de les coses bones d'estar en una illa com Mallorca és que hi ha moltíssimes cales, caletes, platges... mar! en general! El més curiós de tot és que, tot i estar dins el mediterrani, el blau del mar de Mallorca és diferent del blau que veiem a les platges del mediterrani peninsular, tenen un color propi, com més turquesa. Aquest cap de setmana l'he passat passejant per algunes d'aquestes cales i són excursions que recomano a tothom. Comencem per Cala Ratjada.

Cala Lliteres

Cala Ratjada pertany al municipi de Capdepera i és un dels centres turístics més importants de la illa. Malauradament aquest atractiu turístic es redueix a les platges i cales, que són espectaculars, ja que deixant a part els camins vora el mar, no hi ha res més per vistar. Està edificada pensant en els grups de turístes, principalment alemanys, que a la temporada d'estiu augmenten considerablement el nombre d'habitant. És a dir, està ple de botigues, ja siguin de souvenirs, d'estris de platja, de roba o regals; bars, restaurants, pubs i locals on sortir a fer una copa; hotels, apartaments i supermercats. 

Tram entre Cala Lliteres i Cala Agulla (al fons)

Per sort, quan et poses d'esquenes als edificis i mires cap al mar les vistes canvien completament. A mi sempre m'ha relaxat molt mirar el mar i puc dir que em passaría hores i hores contemplant el mar que es veu desde qualsevol punt de Cala Ratjada. També és fascinant les formes naturals que prenen les roques que limiten amb l'aigua i és d'admirar que tot i el moviment turístic que hi ha a la zona, s'hagi pogut mantenir aquesta imatge neta, natural i salvatge d'algunes cales.

Tram entre Son Moll i Cala Pedrusca

Cala Ratjada és el punt més proper a l'illa de Menorca i pertany al conjunt de punts turístics agrupats dins el nom First Sun Mallorca, és a dir, la zona més oriental de l'illa. Prop del nucli hi ha diverses cales i platges a les que es pot arribar caminant seguint el passeig, aquestes són en sentit contrari a les agulles del rellotge: La Pedruscada, Son Moll, Cala Ratjada, Cala Gat, l'Olla, Cala Lliteres, Cala Agulla i Cala Moltó.

Cala Pedrusca

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per Empúries

He tingut la sort de nèixer en un poble de mar, a la Costa Brava i amb uns paisatges meravellosos. Per això, quan surt una mica el sol i no bufa tramuntana el millor plan és sortir a passejar i gaudir de les vistes. Un dels meus llocs preferits per sortir a estirar les cames és el passeig d'Empúries; és la combinació perfecta de proximitat, tranquilitat i vistes. 

El millor de tot plegat és que pots escollir diversos recorreguts per anar des del començament passeig fins a Sant Martí d'Empúries. Pots anar per la sorra, per la vora del mar amb els peus a l'aigua i anar passant d'una platja a l'altra; pots anar pel camí esfaltat amb bici, patins o a peu; i també pots triar els camins de fusta que et porten a descobrir algunes caletes o miradors perfectes per desconnectar una estona si el que busques és una mica de tranquil·litat.

A més a més quan comença a fer bon temps les platges s'omplen de nens jugant i fent castells de sorra i el passeig de ciclistes, patinadors i families que aprofiten el sol per sortir a fer un vol o per fer un picnic a la zona de bancs i taules que hi ha al final de tot del camí. Els matins és el millor lloc per anar a còrrer, caminar o passejar el gos. Quan fa una mica de vent es poden veure surfistes a la platja del moll grec. I per si tot això no fos suficient, la cirereta final la posen les ruïnes d'Empúries i el poble de Sant Martí d'Empúries, cultura i història en estat pur.

Tota aquesta bellesa i riquesa no ha passat desapercebuda per ningú i la zona d'Empúries ha sigut escenari de diversos rodatges de publicitat i videoclips

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per "La Judería" de Còrdova

Bon any nou a tots i totes!! Després de gaudir del dia de ressaca general, també conegut com dia d'Any Nou, comencem aquest 2013 amb les piles carregades i molts plans per disfrutar cada dia al màxim. 

Per començar l'any proposem un passeig per la zona de "La Judería" de Córdoba. Tot i que està plena d'edificis històrics, no cal seguir cap ruta concreta, la millor manera de gaudir el passeig és perdre's pels seus carrers i carrerons, però amb els ulls ben oberts per no perdre's cap detall. Aquest va ser el mètode que vam seguir i ens va portar a descobrir alguns racons veritablement encantadors. 

Detall del C/Carlos Rubio

Carrer Vinagreros

El primer que crida l'atenció és que totes les cases estan pintades de blanc i groc mostassa. De totes maneres sempre hi ha alguna excepció. 

Un exemple és aquesta casa, situada al número 39 del carrer Lineros. Ja fa uns anys que el seu propietari engalana la façana amb imatges i frases que escriur amb una tipografia que vol simular l'escriptura aràbiga.  Aquest mateix senyor és l'autor de diversos cartells penjats per el barri que contenen expressions típiques a l'hora de donar indicacions. Nosaltres vam trobar el "To' pa' lante".

Un altre tret a destacar d'aquesta zona és la quantitat de places que hi ha. Fa la impressió que n'hi ha una a cada cantonada. En general no són places gaire grans però totes mereixen una visita. Algunes tenen església, d'altres fonts, però totes tenen tarongers. En realitat, tota la zona està plena de tarongers. 

Una de las places més conegudes és la Plaza del Potro, i just al seu davant hi trobem un carreró ple de bars, restaurants i, com no, tarongers que ens porta fins al riu Gualdalquivir, frontera natural del barri i un bon lloc per a fer una pausa i descansar una estona. 

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a visitar els patis cordovesos

No es pot estar a Còrdova i no visitar els patis cordovesos, sobretot aquest any que els han declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El moment ideal per visitar-los i quan solen estar oberts és durant la primavera. És quan tots els arbres i flors es mostren en el seu màxim esplendor i quan es pot apreciar millor la seva bellesa. Per això és tradició celebrar el concurs de patis durant el mes de maig, perquè és quan poden oferir un pasiatge més florit i alegre. De totes maneres, durant l'any, els patis van obrint les portes en èpoques senyalades.

ANEM... a passejar per Fleet Street, Londres

L'última vegada que vaig estar a Londres vaig cremar les sabates de tant caminar pels carrers de la ciutat. Cada día feia una ruta diferent, algunes planejades i d'altres improvitzades. Dins de les excursions programades vaig voler incloure un carrer recomanat per la guia de viatges Lo mejor de Londres, editada l'any 2005 per Lonely Planet: Fleet Street. Aquest carrer em va cridar l'atenció per tres motius: va ser la seu de la premsa britànica durant els anys 80, és el carrer on suposadament va viure el llegendari barber diabòlic Sweeney Todd i perquè s'hi conserven molts edificis singulars i carregats d'història.

ANEM... a passejar per la Font de la Guatlla

Fa uns dies vaig tenir l'ocasió de passejar per la Font de la Guatlla. Un barri de Barcelona, per mi, totalment desconegut i que em va sorprendre gratament. Aquesta zona de la muntanya de Montjuïc es va començar a constuïr arran de l'Exposició Universal que es va celebrar a la ciutat l'any 1929.