ANEM... al museu de cera de Londres

Sempre havia volgut anar al museu de cera de Londres així que quan vaig passar uns dies a la ciutat, em vaig reservar una tarda per anar-hi. Això sí, com que havia llegit que sempre hi havia moltes cues, vaig comprar les entrades anticipades a través de la pàgina web. Una gran decisió, perquè a part de gaudir d'un petit descompte, em vaig estalviar una bona cua per comprar l'entrada. Ara bé, no hi va haver forma d'evitar haver d'esperar una estoneta per accedir a l'interior del museu. No es pot tenir tot.

 

La veritat és que vaig quedar satisfeta amb la visita. La única referència que tenia d'un museu similar és la del Museu de Cera de Barcelona, que la veritat és bastant fluixet; així que en el fons, no feia falta gaire per donar la visita per bona. Tot i així, em va sorprendre la precisió amb la que están fetes les escultures de cera,  n'hi ha algunes que són molt i molt realistes. En concret, una que em va agradar molt va ser la rèplica del capità Jack Sparrow de la saga Pirates del Carib.

Ja fa 200 anys que el Museu Madame Tussauds' va obrir les seves portes i continua essent una de les atraccions turístiques més visitades de la ciutat de Londres. Rep el nom en honor a la seva fundadora. Madame Tussauds va començar a estimar i dominar l'art de modelar cera a França, pels volts del 1770 i sota el tutelatge del Dr. Phillip Curtius. A París va ser la professora d'art de la germana del rei Lluís XVI i també l'encarregada de crear les màscares fúnebres dels nobles executats durant la Revolució Francesa. No va ser fins a començaments del s.XIX, quan Madame Tussauds va arribar al Regne Unit acompanyant i presentant una exposició amb els protagonistes de la Revolució Francesa convertits en figures de cera. La mostra va tenir tant d'èxit que es va establir de forma fixa al carrer Baker de Londres. L'any 1884 es va traslladar a la seva ubicació actual. 

Moltes d'aquestes figures i també algunes de les que Madame Tussauds va fer en els seus primers anys, com  les màscares fúnebres, es poden trobar encara al museu, principalment a la "Cambra dels Horrors". De totes maneres el principal atractiu del museu de cera és la possibilitat de veure rèpliques exactes i a tamany real de les persones més destacades i influents de la societat ja siguin del món de l'esport, la música, la política, etc. De fet, la col·lecció també inclou diverses figures creades a partir de personatges ficticis. 

La familia de figures del Madame Tussauds', va creixent i es va modificant a mesura que les tendències de la societat van canviant. Una de les darreres figures incorporades a l'exposició i que no he tingut la oportunitat de veure en persona és la de l'actriu britànica Emma Watson, coneguda per interpretar a l'Hermione Granger a la saga de Harry Potter. Per altra banda, també s'ha confirmat que l'equip del Madame Tussauds' està treballant en les figures de cera dels components del grup One Direction i de la cantant Adele. Sembla doncs que la propera vegada que vagi a Londres hauré de tornar a visitar el museu per poder veure en persona les novetats que s'han incorporat desde l'última vegada que hi vaig entrar, l'any 2007. 

Text i fotografía: Vanesa Hereu

ANEM... a visitar la Torre de Londres

Hi ha diversos punts d'interès turístics que són visita obligada si estás a la capital britànica. Un d'ells és la Torre de Londres, construïda l'any 1078 i considerada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Està formada per una vintena d'edificis i tres zones ajardinades que si parléssin podrien explicarnos alguns dels episodis més destacats de la història del país.  

En un principi s'utilitzava com a residència reial, però quan el rei Enric VIII es va traslladar al Palau de Whitehall, l'any 1529, es va començar a utilitzar com a presó. Entre els empresonats més famosos destaquen Sir Thomas More, lady Jane Grey i la reina Isabel I, quan encara era princesa. I també cal destacar que el darrer empresonat a la Torre de Londres va ser Rudolf Hess, tancat per nazi a la dècada dels quaranta. Altres usos d'aquest edifici han sigut: armeria, casa de feres, tresoreria, Casa de la Moneda, registres públics i Casa de les Joies de la Corona.

Entre les estances que es poden visitar, hi trobem la Bloody Tower, escenari en el que suposadament Eduard V i el seu germà van ser assassinats per el seu oncle, Ricard III; o  la Queen's House, on l'esposa del rei Enric VIII, Anna Bolena, va ser empresonada abans de ser decapitada. De fet, hi una llegenda que diu que es pot veure el fantasma d'Anna Bolena passejant per la Torre amb el seu cap sota el braç.

Una altra de les llegendes que s'expliquen sobre la Torre de Londres té a veure amb les corbs que habiten el jardí de la Torre Blanca. Segons es diu, si mai aquests corbs aixequéssin el vol i marxéssin, seria el final de la monarquía anglesa, la torre s'enderrocaría i Anglaterra patiria un gran desastre. Per això, els Beefeaters, a part de fer de guies als turistes i protegir i vigilar la torre, tenen entre les seves tasques alimentar als corbs per manternir-los contents i evitar que emprenguin el vol. A més a més, també els hi retallen les plomes de les ales per si decideixen sortir a volar, que no es puguin allunyar massa.

Per cert, el nom de Beefeater, conegut per tothom per ser una marca de ginebra, prové del s.XVII perquè als homes que s'encarregaven de vigilar la torre, se'ls premiava cada dia amb un plat de carn i una cervesa. Per això, se'ls va començar a anomenar Beef-eaters, menjadors de carn. 

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a pujar al London Eye

Una des les coses que més vaig disfrutar quan vaig anar a Londres va ser el viatge a bord d'una de les càpsules del London Eye, la gran sinia que es va construïr l'any 1999 a la vora del riu Tàmesi a Londres. Haig de reconèixer que quan em vaig trobar a sota d'aquella màquina immensa a punt per entrar, vaig dubtar un xic. No acabava de veure clar això d'entrar en una cabina de vidre que puja fins a 135 metres; però un cop vaig ser a dins, no me'n vaig penedir.

Les vistes que es gaudeixen desde l'interior de les càpsules són tan espectaculars que no t'adones que t'estàs movent ni que estàs pujant metres i més metres. La lentitud amb la que es mou el "London Eye" també ajuda a eliminar qualsevol sensació de vèrtig o mareig. 

Com a curiositat, no està de més saber que desde la seva construcció i fins l'any 2006 el "Londo Eye" va ser la sínia més gran del món, però va ser desbancada del Llibre Guinness dels rècords per l'"Estel de Nanchal", una sínia xinesa que arriba als 160 metres d'alçada. 

Aquesta, és una experiència que recomano a tothom que visiti Londres ja que et permet conèixer la ciutat des d'una perspectiva diferent: des de l'aire. De quina altra manera, sinó, podries veure el Palau de Westminster sencer? A més a més, com que està gestionat per The Toussauds Group sempre hi ha promocions que ofereixen descomptes per al London Eye si també compres entrades per el Museu de Cera.

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per Fleet Street, Londres

L'última vegada que vaig estar a Londres vaig cremar les sabates de tant caminar pels carrers de la ciutat. Cada día feia una ruta diferent, algunes planejades i d'altres improvitzades. Dins de les excursions programades vaig voler incloure un carrer recomanat per la guia de viatges Lo mejor de Londres, editada l'any 2005 per Lonely Planet: Fleet Street. Aquest carrer em va cridar l'atenció per tres motius: va ser la seu de la premsa britànica durant els anys 80, és el carrer on suposadament va viure el llegendari barber diabòlic Sweeney Todd i perquè s'hi conserven molts edificis singulars i carregats d'història.