Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de juliol del 2013

ANEM... a l'exposició "Mites del cinema del segle XX"


Ahir quan vaig sortir de treballar vaig decidir anar a fer una volta a l'Illa Diagonal. No és que tingués pensat gastar-me el sou en roba, però aprofitant les rebaixes, si trobava alguna cosa maca per estrenar aquest estiu no li diria que no! Al final, vaig sortir del centre comercial sense gastar ni un euro, però no amb les mans buides. I és que vaig entrar buscant un vestit i vaig sortir amb un post!
Just a l'entrada (accedint des de l'Av. Diagonal pel passadís que hi ha entre la botiga Macson i la Panamá Jack) vaig trobar una exposició més que curiosa. Davant meu hi havia, col·locats en expositors, ni més ni menys que una trentena d'objectes (alguns originals, altres reproduccions) trets d'algunes de les pel·lícules més destacables del s.XX com per exemple “Titanic”, “El planeta de los Simios”, “Rocky” o “Pesadilla en Elm Street”.



El primer que em va venir al cap va ser un “¡¡Uau!!”, i l'expressió es va accentuar quan vaig descobrir que aquestes peces pertanyien a una col·lecció particular. En realitat, són només una petita (petitíssima) selecció de les més de 1800 peces relacionades amb el món del cinema, ja sigui perquè han aparegut a pel·lícules o perquè han pertanyut a estrelles del sector, que la Maite Minguez Ricart poseeix. La Maite, és una catalana apassionada del cinema que durant molts anys ha viatjat aquí i allà (principalment als Estats Units) per buscar i trobar aquestes peces que avui formen part de la que es considera la major col·lecció a nivell mundial. I no és una exageració!



Investigant un xic he descobert que entre les seves pertinences s'hi inclouen objectes tan curiosos con un bitllet de 100$ del "National Bank of Gotham" utilitzat a la pel·lícula "Batman Forever", un guió original de la pel·lícula "Scream" firmat per el seu director (Wes Craven), una de les làmpades que el Rick's Café de "Casablanca" tenia sobre les seves taules, un rellotge de butxaca que la Lauren Bacall va regalar al seu marit Humphrey Bogart o més de 600 documents personals d'actors, productors i directors destacats de la història del cinema. Podeu conèixer i descobrir una mica més aquesta magnífica col·lecció a la web: www.coleccionmaiteminguez.com.

A la seva pàgina web, Mínguez també ens descobreix que l'origen de tot va ser el descobriment d'un txec signat, ni més ni menys, que per la Marilyn Monroe! A partir d'aquí, va centrar els seus esforços en documentar-se i recopilar tota la informació possible sobre cadascuna de les etapes d'aquesta icona del cinema, des de la seva vida com Norma Jean  fins a la seva conversió a Marilyn Monroe. Per això no és d'extranyar que a la seva col·lecció s'hi trobin més de 50 fotografies extretes d'àlbums familiars de l'actriu, alguns vestits que la Marilyn va lluïr en pel·lícules com "La tentación vive arriba" o "Los caballeros las prefieren rubias", així com altres documents, vestimentes i objectes personales de la "temptació rossa".



Ara ve la mala notícia... Aquesta exposició es pot visitar només fins el 20 de juliol, és a dir, demà. Em sap greu avisar amb tan poc marge de temps, però com ja he comentat al començament del blog, me la vaig trobar de casualitat. Així que, els que aquest cap de setmana estigueu a Barcelona podeu destinar una estoneta del dissabte a decobrir algunes joies del cinema; els que no... podeu calmar la vostra curiositat visitant la galeria d'imatges que he penjat al nostre perfil de Facebook.



Text i fotografía: Vanesa Hereu

dimarts, 2 de juliol del 2013

ANEM... a gaudir del cinema a la fresca al Castell de Montjuïc


L'estiu ja ha arribat i amb ell han arribat les sessions de cinema a l'aire lliure al Castell de Montjuïc. Així que, quin millor plan hi pot haver per una nit tranquila que gaudir d'una bona peli en un entorn immillorable? La primera sessió d'aquesta 11ª edició va ser el passat diumenge 30 de juliol i la darrera està prevista per el dimecres 7 d'agost. En total s'han programat 18 pel·lícules que s'aniran projectant els dilluns, dimecres i divendres a la nit i que estan pensades per atraure a tot tipus de públic. Just per això, entre els títols que s'hi projectarán s'hi han inclós des de clàssics del cinema fins a produccions més recents firmades per noves promeses del cinema d'autor. 

La màgia d'aquestes sessions no recau només en l'entorn, que per si sol ja seria un bon motiu per apuntar-se el plan a l'agenda, sinó que totes les pel·lícules van acompanyades d'un concert que amenitza l'espera i el sopar dels assistents a ritme de jazz, flamenc o músiques del món i de la projecció d'un curtmetratge. En el cas de la pel·lícula inaugural, a més a més, vam gaudir de la banda sonora en directe. Si, si, ho heu llegit bé. A la sessió de diumenge passat ens vam traslladar als anys 20 per veure la historia de la "Blancaneu", escrita i dirigida per Pablo Berger, en blanc i negre, muda i acompanyada per els 25 musics que formen la Sinfonietta de Monteolvido. Això si que és començar bé!

Aquí us deixo la programaicó sencera perquè us organitzeu l'agenda: 

Diumenge 30 de juny
Concert: Pixie Dixie, banda itinerante
Curt: "Luminaris", Juan Pablo Zaramella (2011)
Pel·lícula: "Blancaneu", Pablo Berger (2012)

Dilluns 1 de juliol
Concert: Natalia boechat Quartet, música brasilera
Curt: "La boda", Marina Seresesky (2013)
Pel·lícula: "Drive", Nicolas Winding (2011)

Dimecres 3 de juliol
Concert:  Sant Andreu Jazz Band, jazz
Curt: "Ahora no puedo", Roser Aguilar (2012)
Pel·lícula: "A film about kinds and music", Ramon Tort (2012)

Divendres 5 de juliol
Concert: Questioni Meridionali Folk, música folk
Pel·lícula: "West Side Story", R.Wise J.Robbins (1961)

Dilluns 8 de juliol
Concert: Anna Luna Lucas Quintet, bossa nova/jazz
Pel·lícula: "Melancolia", Lars Von Trier (2011)

Dimecres 10 de juliol
Concert: Biel Ballester Trio, jazz/swing
Curt: "Zombie", David Moreno (2012)
Pel·lícula: "Intocable", O.Nakache E.Toledano (2012)

Divendres 12 de juliol
Concert: Thais Morell, música brasilera
Curt: "Coast Warning", Aleksandra Shandrina (2011)
Pel·lícula: "Arrietty y el mundo de los diminutos", Hiromasa Yonebayashi (2011)

Dilluns 15 de juliol
Concert: Jazz'In Time, jazz
Curt: "El último", Fosi Vegué (2013)
Pel·lícula: "Take Shelter", Jeff Nichols (2011)

Dimecres 17 de juliol
Concert: Clara Luna Quartet, jazz
Curt: "El crimen desorganizado", Stephan Hoffman (2012)
Pel·lícula: "El irlandés", John Michael McDonagh (2011)

Divendres 19 de juliol
Concert: Swingapur, jazz
Curt: "Lesbianas y mucho más", Hanna Jarzabek (2013)
Pel·lícula: "Habemus Papam", Nanni Moretti (2011)

Dilluns 22 de juliol
Concert: Joan Vidal Sextet, jazz
Pel·lícula: "Nader y Simin, una separación", Asqhar Farhadi (2011)

Dimecres 24 de juliol
Concert: Tenderete, flamenc contemporani
Curt: "División azul", Sergi Martí (2012)
Pel·lícula: "Moonrise Kingdom", Wes Anderson (2012)

Divendres 26 de juliol
Concert: Anna Herrero, bossa nova/jazz
Pel·lícula: "Qué ocurrió entre mi padre y tu madre", Billy Wilder (2012)

Dilluns 29 de juliol
Concert: Venancio y los Jóvenes de antaño, música cubana
Curt: "Linear", Amir Admoni (2012)
Pel·lícula: "Código Fuente", Duncan Jones (2011)

Dimecres 31 de juliol
Concert: El colectivo, jazz
Curt: "Limón & chocolate", Gemma Ferraté (2012)
Pel·lícula: "Profesor Lazhar", Philippe Falardeau (2011)

Divendres 2 de agost
Concert: Leslie Helpert and Albert Vila Quartet, jazz
Pel·lícula: "Ciudadano Kane", Orson Wells (1941)

Dilluns 5 de agost
Concert: Hop's Trio, jazz/swing
Curt: "Elefante", Pablo Larcuen (2012)
Pel·lícula: "Donnie Darko", Richard Kelly (2001)

Dimecres 7 de agost
Concert: Chino & The Bit Bet, blues/swing
Pel·lícula: Sorpresa. Serà un títol cabdal de la història del cinema però no es dirà de quina pel·lícula es tracta fins el moment de la projecció. De totes maneres a través de les xarxes socials aniran donant pistes per a que aquells curiosos que vulguin investigar de quina producció es tracta. 

Totes les pel·lícules es projecten en VOSC (Vesrió Original Subtitulada al Castellà) excepte "Blancaneu" que té els intertítols en català i el documental "A film about kids and music" que es projectarà en la seva versió original, en català. 

Consells
  • Les entrades es poden comprar a Montjuïc just abans de la sessió de cinema, tot i així crec que es millor comprar les entrades anticipades. No t'estalvies de fer la cua, pequè hauràs d'esperar igualment per entrar, però com a mínim t'assegures que després de l'espera podrás entrar segur. Imagina que s'acaben les entrades i has fet cua per res?
  • Si decideixes comprar les entrades amb antelació no cal que les imprimeixis, n'hi ha prou amb que ensenyis el codi QR des del mòbil. 
  • Si no voleu portar res per seure o us en oblideu, podreu llogar cadires (3€) o utilitzar una de les esterilles que des de l'organització es posen a disposició dels assistents (una per cada 2 persones). De totes maneres, recomano portar un coixí o alguna cosa tova. Són moltes hores asseguts al terra i al final el cul fa mal. 
  • Com que també són moltes hores parats a l'aire lliure, encara que estiguem a l'estiu convé portar una jaqueta, un jersei o alguna cosa per abrigar-nos si refresca. També recomano portar texans o pantalons llargs. Si us atreviu a anar amb pantalons curts, porteu una manta o alguna cosa per cobrir les cames. No aneu de valents... jo ho vaig fer i vaig passar fred. 
  • També és important portar alguna cosa per menjar. Nosaltres vam pecar de novells i hi vam anar sense res. No vam passar gana perquè hi ha servei de barra i cuina (hamburgueses, patates, entrepans...) però si teniu previst anar-hi més d'un dia, la vostra economia us agraïrà que porteu el picnic de casa. A més, des del moment que arribes fins que comença la pel·lícula passa una bona estona, així que hi ha temps de sobres per fer un agradable picnic amb els amics.
  • És important que si viviu lluny de plaça Espanya us enrecordeu de buscar una ruta alternativa per arribar fins a casa (és a dir amb NitBus) perquè l'últim Metro surt a les 00:00h i no tindreu temps d'agafar-lo.  

Informació pràctica
Espai: Fossat de Santa Eulàlia (Castell de Montjuïc)
Horaris: 20:30 (obertura) 20:45h (inici del concert) 22:30h (inici de la pel·licula)
Preu de les entrades: 6€ a taquilla o anticipades a www.salamontjuic.org
Com arribar: Hi ha un servei especial d'autobusos que fan el recorregut Plaça Espanya - Castell de Montjuïc de les 20:15h a les 21:30h per pujar i després per baixar al finalitzar la pel·lícula. Si aneu amb cotxe, hi ha zones d'aparcament gratuïtes properes al castell. 


Text i fotografia: Vanesa Hereu

dimecres, 5 de juny del 2013

ANEM... al cinema a un preu molt econòmic


Si us agrada anar al cinema segur que alguna vegada us ha passat que hi havia diverses pel·lícules en cartellera que volíeu veure i degut als preus heu hagut d'escollir quines veieu i quines no. A mi m'ha passat, més d'una vegada i de dues. Per sort els cinemes Renoir Floridablanca han pensat en nosaltres i fins a finals d'agost han reprogramat les millors pel·lícules del darrer any. Voleu saber què és el millor de tot? El preu de les entrades! Ja que cada una d'aquestes sessions val només 4€! Ara si que no hi ha excuses que valguin per  no anar al cinema.

Cada setmana, és a dir de divendres a dijous, es projecten dues pel·lícules diferents que es van intercal·lant: una s'emet divendres, diumenge, dimarts i djous; i l'altra dissabte, dilluns i dimecres. En el cas d'aquesta setmana, avui a les 22h es farà la última projecció de "Las sesiones" de Ben Lewin i demà, a la mateixa hora, la darrera de "Una pistola en cada mano" de Cesc Gay. A partir de divendres començarà l'emissió de dos títols nous. Perquè us pugueu organitzar l'agenda i no us perdeu cap pel·lícula per segona vegada,  us deixo el llistat de títols que s'han programat dins aquest cicle. 

Del 7 al 13 de Juny
Del 14 al 20 de Juny
Del 21 al 27 de Juny
Del 28 de Juny al 4 de Juliol
Del 5 al 11 de Juliol
Del 12 al 18 de Juliol
Del 19 al 25 de Juliol
Del 26 de Juliol a l'1 d'Agost
Del 2 al 8 d'Agost
Del 9 al 15 d'Agost
Del 16 al 22 d'Agost
Del 23 al 29 d'Agost
En aquesta llista, la primera de les pel·lícules és la que s'emet els divendres, diumenges, dimarts i dijous; la segona, els dissabtes, dilluns i dimecres. Si esteu a Madrid, heu de saber que els cinemes Renoir Plaza España també fan el mateix cicle de pel·lícules. Els horaris els podeu trobar a la web dels cinemes.

Ja sabeu quines voleu veure?

Text: Vanesa Hereu

dimarts, 14 de maig del 2013

ANEM... als nous cinemes Boliche


El panorama social-econòmic actual fa que constantment sentim per la ràdio o a la televisió que locals i comerços de tota la vida han hagut de tancar les seves portes. És per això que avui em fa especial il·lusió parlar d'un local que no marxa, sinó que torna. Parlem dels cinemes Boliche que aquest mes de maig, en concret aquest divendres 17 de maig reobriran les seves portes per ampliar l'oferta cinematogràfica en català de Barcelona.


Cinc anys més tard del seu tancament, el Cine-Bar Boliche reobre les seves portes als baixos de l'antiga casa Portabella (Av. Diagonal, 508) sota el nom Boliche cinemes i gràcies a l'esforç i a la iniciativa d'Alfons Mas i Rafael Dalmau, empresari dels cinemes Maldà. En aquesta nova etapa els Boliche aposten per un projecte cultural independent, al marge d'ajudes oficials, que mantindrà una cartellera permanent en versió original i subtitulada en català, una oferta cultural fins ara inexistent i que convertirà Boliche Cinemes en la primera sala d'exhibició en què el català serà present en totes les projeccions. En l'oferta cinematogràfica existent fins ara a la ciutat de Barcelona només el 25,1% de les estrenes estan doblades, subtitulades o rodades en català; amb aquest projecte, Mas i Dalmau, volen augmentar aquest percentatge i així equiparar l'oferta en català a l'oferta en castellà. 

Sala 1
Sala 2
Pel que fa a la programació, els Boliche Cinemes combinaran el cinema d'autor amb estrenes més comercials. De fet ja sabem quines seràn les tres primeres pel·lícules que es projectarán a les sales: "Tango Libre", "Iron Man 3" i "Indignados" de Tony Gatlif. Paral·lelament i seguint amb la idea de crear un espai cultural que mitjançant el cinema acosti el públic a la normalització del català, s'hi realitzaran projeccions matinals per a professionals del sector, estudiants de les branques de comunicació i imatge o escoles; s'hi organitzaran estrenes de pel·lícules, conferències i col·loquis i també s'hi acollirán festivals cinematogràfics, de documentals o curt-metratges. 



Una mica d'història
Aquesta és la tercera reforma a la que es sotmeten els baixos de l'antiga casa Portabella. La primera data de 1953, quan es va habilitar l'entresol de l'edifici per instal·lar-hi la Bolera Boliche, un centre d'oci que va estar obert fins l'any 1993. Cinc anys més tard, l'any 1998, l'Institut Català del Cinema va remodelar l'espai per a convertir-lo en el mític Cine-Bar Boliche, un petit complex multisala que es va mantenir actiu fins l'any 2008. Ara, l'any 2013, Alfons mas i Rafael Dalmau, han tornat a reformat les 4 sales del local per a poder posar en marxa el seu projecte cinematogràfic.
Una curisoitat que poca gent sap és que abans de convertir-se en bolera, aquest edifici va servir a Franco per presidir una desfilada militar per la Diagonal el febrer de 1939, un mes després que les tropes nacionals entréssin a Barcelona. 



Text: Vanesa Hereu
Fotografia: premsa Comèdia

dijous, 4 d’abril del 2013

ANEM... al cinema a veure Los Últimos Días


Tenia moltes ganes d'anar al cinema a veure "Los últimos días" així que aprofitant que ahir era el dia de l'espectador vaig anar-hi. La veritat, en vaig sortir una mica decebuda. No puc dir que no m'hagi agradat perquè seria mentida, però hi ha alguna cosa que no m'acaba de quadrar, alguna cosa que fa que m'hagi quedat una sensació agredolça. 

"Los últimos días" és una pel·lícula apocal·líptica en la que els germans Pastor han volgut escenificar el final del món que coneixem ara. Un món en el que la gent viu aferrada a una rutina davant la pantalla de l'ordinador i cada vegada més allunyada de la natura. Els nostres instints naturals de supervivència cada vegada estan més silenciats per el progrés i la tecnologia que fan que poguem aconseguir-ho gairebé tot fent un click. En aquesta producció, l'Àlex i en David Pastor imaginen com seria el món si, de cop i volta, una por irracional als espais oberts s'apoderés de la humanitat.


La idea m'agrada, és una bona reflexió. Amb l'aparició d'internet, les xarxes socials, videoclubs online, la televisió, etc. molta gent passa hores i hores tancada a casa, sense sortir i gaudir de la vida al carrer, a l'aire lliure; però és una reclusió voluntària que s'acaba quan han de sortir a comprar o treballar. Què passaria si aquesta reclusió fos obligatòria? Si el sol fet de sortir al carrer pogués matar-nos? Aquesta és la pregunta que ens respon "Los últimos días". En canvi, els dubtes que queden en l'aire i que mai s'arriben a resoldre són: Per què de cop i volta els humans patim agorafòbia? Com comença aquesta epidèmia? Què la desencadena?  La pel·licula proposa algunes hipòtesis però no dóna la resposta i jo suposo que és aquesta falta d'informació la que em provoca aquesta batalla de sensacions. Segons he llegit, aquest buit informatiu és totalment premeditat i és la forma amb la que els germans Pastor piquen l'ullet a algunes de les seves pel·lícules preferides com "El ángel exterminador" o "Hijos de los hombres", però a mi, no m'acaba de convèncer, trobo que em falta alguna cosa.


Si entrem a valorar la part més tècnica, la cosa canvia. Hi ha tants aspectes que m'han encantat que no sé per on començar. Per exemple, m'ha agradat molt la fotografía, especialment els contrastos dels colors foscos, grisos i tristos de la Barcelona apocalíptica amb els colors vius i lluminosos que representen el renaixement, la tornada a la vida de la societat. Ttambé vull destacar que tot i que la majoría de la pel·lícula transcorre en un ambient fosc i poc il·luminat, la visibilitat sempre és bona. He vist algunes pel·lícules en les que per representar un espai amb poca llum, directament deixen l'escena a les fosques i no és veu res del que passa. Aquest no és el cas.


Un altre aspecte amb el que sempre em fixo a les pel·lícules i que també m'ha agradat de "Los últimos días" és la direcció d'art. L'escenografía està molt cuidada, amb molts detalls i uns enquadraments i unes imatges magnífiques. En aquest sentit, no em puc estar de mencionar la impressió que causa veure Barcelona buida. Via Laietana, Diagonal, l'Eixample, Arc de Triomf, el metro! Tot buit, sense ningú. És un contrast tan gran amb la realitat del dia a dia que impacta molt. Precisament per això, cada vegada que veia una d'aquestes imatges pensava ens els horaris de rodatge. Quins farts de matinar i quants rodatges nocturns! Quan sinó pots trobar el metro sense ningú? En una entrevista al programa "El Hormiguero 2.0", en Quim Gutierrez ja va revelar que per poder rodar aquestes escenes els citaven molt aviat i en diumenge. També s'ha de valorar les hores i hores de post producció que hi ha darrere d'aquestes imatges. Com a exemple, només cal mirar aquest vídeo que va començar a circular per internet més o menys al mateix temps que començava la promoció de la pel·lícula. No té res a veure amb la producció dels germans Pastor, però és una bona manera de fer-se una idea de la feinada que hi ha darrere de cada fotograma: 


Per acabar, vull destacar un detall que em va cridar molt l'atenció i em va agradar encara més: el fet que de tant en tant surtin frases i petits diàlegs en català. En part és normal, ja que la pel·lícula passa a Barcelona i en la Barcelona real hi conviuen plàcidament el català i el castellà; però no és habitual que aquest bilingüisme es transmeti a través de la pantalla. Així que, encara que la llengua predominant a la pel·licula és el castellà, aplaudeixo i agraeixo la presència de la llengua catalana a "Los últimos días". El que m'agradaria saber és com es presenten aquestes situacions a la resta de l'estat. Ho subtitulen? Ho han doblat? Ho han deixat tal qual? Així que si algú ha vist la pel·lícula fora de Catalunya i em pot respondre la pregunta, li agrairé. 



Any: 2013
Durada: 100 min.
Gènere: Thriller apocalíptic. Ciència ficció
Director: Àlex Pastor i David Pastor
Repartiment: Quim Gutierrez, José Coronado, Marta Etura, Leticia Dolera
Productora: Morena Films, A3Films, Rebelíón Terrestre, Les films du Lendemain

Text: Vanesa Hereu

dimecres, 3 d’abril del 2013

ANEM... a la nova edició del Mecal Pro


Ara feia molt temps que no parlava de curtmetratges, amb el que m'agraden!! Per sort, demà comença una nova edició del Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona i a sobre ve carregada de novetats i sorpreses.

L'edició d'enguany es celebra del 4 al 28 d'abril en diversos espais de la ciutat com per exemple la Fàbrica Moritz, el CCCB, els cinemes Girona, el palau de la Virreina o l'Institut Francès i s'hi projectaran fins a 350 curtmetratges. Una xifra que tot i semblar molt gran, queda petita al costat dels 5.200 candidats que optaven a formar part de les seccions oficials i especials. Tot i així, el nombre de projeccions ha augmentat un 15'5% respecte l'any passat. 

El Mecal Pro d'aquest 2013 ha escollit Finlàndia com a país convidat, de manera que reservaran varies seccions per donar a conèixer les últimes produccions en curt del país. També es projectaran alguns dels curts participants al Festival de Tempere i diversos treballs dels alumnes de la ELO Helsinki Film School de la Aalto University. A més a més, es destacarà la figura de Aki Kaurismäki, un productor i director de cinema finlandès. Però Kaurismaki no serà l'únic protagonista, en les seccions paral·leles es retrà homenatges a grans noms del cinema com ara Tim Burton i Jacques Tati. 

En un intent d'arribar a tots els públics possibles, el Mecal 2013 comptarà amb diverses seccions temàtiques entre les que destaquem: una secció especial denominada "London Calling" que recollirà una selecció de curtmetratges sobre la capital i la cultura britànica; un cicle de terror, un dedicat a l'adolescència i un tercer dedicat als homes peluts en el que tindran especial protagonisme els bigotis, les barbes, les melenes, etc; i una selecció d'obres relacionades amb el món de la dansa. Però això no és tot, l'edició d'enguany també compta amb un apartat de pel·lícules eròtiques, un altre dedicat a l'univers femení i per als més nostàlgics s'ha fet una recopilació de les millors pel·lícules emeses en els 15 anys del festival. 

De totes maneres, un dels moments clau del Festival serà la "Batalla de programadors". En aquesta competició els dos professionals participants han de fer una selecció d'obres per a projectar a un públic/jurat que decideix al guanyador a través dels seus aplaudiments. Els protagonistes d'aquest any seràn Cinzia Spironello, distribuidora de Some Like It Short, i Tim Redford, director del Festival Internacional de Cortometrajes Curtocircuito de Santiago de Compostela.

Amb tot aquest "poti poti" de propostes, no és d'estranyar que el Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona sigui un dels referents a nivell mundial. De tota manera el que aquí us he posat és només una selecció. Si voleu conèixer totes les seccions oficials o especials, les activitats i els espais on es duran a terme podeu consultar la pàgina web del festival.





Text: Vanesa Hereu

dijous, 21 de març del 2013

ANEM... al cinema per Setmana Santa



La setmana santa està al caure i les televisions ja estan traient la pols a les mateixes pel·lícules de sempre. Aquelles que només posen un cop a l'any, però les repeteixen cada any. Estem parlant de titols com "Els deu manaments", "La passió de Crist" o "Ben-Hur" entre d'altres. Per això avui presento alternatives per als més cinèfils; avui proposo algunes de les películes que están ara en cartellera per aquells que, com jo, vulguin aprofitar aquests dies de vacandes per gaudir de bones sessions de cinema.

Comencem amb tres produccions que porten molt temps en cartellera, però que són de visionat obligatori:


Django, desencadenado



Durada: 165 min.
Director: Quentin Tarantino
Repartiment: Jamie Foxx, Christoph Waltz, Leonardo DiCaprio, Kerry Washington, Samuel L. Jackson
Gènere: Western. Acció. Comèdia
Sinopsis: A Texas, dos anys abans d'esclartar la Guerra Civil Americana, King Schultz, un caçarecompenses alemany que segueix la pista a uns assassins per cobrer pels seus caps, promet a l'esclau Django deixar-lo en llibertat si l'ajuda a atrapar-los. Ell accepta perquè després vol anar a buscar a la seva esposa Broomhilda, una esclava que està en una plantació del terratinent Calvin Candie

Pots llegir la nostra opinió aquí


Les Miserables



Durada: 152 min.
Director: Tom Hooper
Repartiment: Hugh Jackmann, Russell Crowe, Anne Hathaway, Amanda Seyfried, Eddie Redmayne
Gènere: Musical. Drama
Sinopsis: L'expresidiari Jean Valjean és perseguit durant dècades per el policia Javert. Quan Valjean decideix encarregar-se de la Cosette, la filla petita de la Fantine, les seves vides cambiaran per sempre. Adaptació cinematogràfica del musical 'Les miserables', basat en la novel·la homónima de Victor Hugo.

Pots llegir nostra opinió aquí


Lo Imposible





Durada: 107 min.
Director: J. A Bayona
Repartiment: Naomi Watts, Tom Holland, Ewan McGregor, Oaklee Pendergast, Samuel Joslin

Gènere: Drama
Sinopsis: Desembre de 2004. La Maria, en Henry i els seus tres fills petits volen desde Japó a Tailandia per passar les vacances de Nadal descansant a la platja. Un matí, mentre es troben tots a la piscina del complexe a la vora del mar, un tsunami destrossa l'hotel i gran part de la costa del sudest asiàtic. Les vides de milions de persones van canviar per sempre. Aquesta és la història d'aquesta família,,, Basat en una història real.




Ara, és l'hora de parlar de les darreres novetats que encara tenim pendents de veure i que aquests dies poden convertir-se en un bon plan amb amics, la parella, sols... Que cadascú trii!

Anna Karenina



Durada: 130 min.
Director: Joe Wright
Repartiment: Keira Knightley, Aaron Johnson, Jude Law, Domhnall Gleeson, Kelly Macdonald, Olivia Williams
Gènere: Romàntica. Drama
Sinopsis: Anna Karenina, una dona de l'alta societat russa del s.XIX, s'enamora del jove oficial Vronski i per això abandona al seu marit i al seu fill, per seguir al seu amant. Es tracta d'una nova adaptació de la novel·la homònima de León Tolstoi.


Argo



Durada: 120 min.
Director: Ben Affleck
Repartiment: Ben Affleck, John Goodman, Alan Arkin, Bryan Cranston
Gènere: Thriller. Intriga. Drama.
Sinopsis: Quan l'embaixada dels Estats Units a Teherán és ocupada per seguidors de l'ayatolà Jomeini per demanar l'extradició del Sha de Pèrsia, la CIA y el govern de Canadà organitzen una operació per rescatar a sis diplomàtics americans que s'havien refugiat a casa de l'embaixador de Canadà. Per aconseguir-ho es va acudir a un expert en rescatar rehens i es va preparar l'escenari per al rodatge d'una pel·lícula de ciència-ficció, titulada "Argo", en la que participava un equip de caçatalents de Holywood. La missió: anar a Teherán i fer passar els diplomàtics per un equip de rodatge canadenc per tornar-los a casa.


Blancaneu



Durada: 104 min.
Director: Pablo Berger
Repartiment: Macarena García, Maribel Verdú, Sofía Oria, Daniel Giménez Cacho
Gènere: Drama.
Sinopsis: Versió lliure, de caràcter gòtic, del popular conte dels germans Grimm, que s'ha ambientat a Espanya durant els anys 20. Blancaneu és la Carmen, una jove amb una infància atormentada per la seva terrible madrastra Encarna. Fugint del seu passat, la Carmen emprendrà un viatge acompanyada per una troupe de Nans Torers.



Oz, un mundo de fantasía



Durada: 127 min.
Director: Sam Raimi
Repartiment: James Franco, Mila Kunis, Rachel Weisz, Michelle Williams
Gènere: Fantàstic. Aventures.
Sinopsis: Oscar Diggs és un mag de circ de dubtosa reputació que un dia ha d'abandonar Kansas i traslladar-se al País d'Oz. Amb aquest canvi, està segur que a partir d'ara la fama i la fortuna el somriuran.  Però, quan les bruixes Theodora, Evanora y Glinda comencen a dubtar de la seva categoria com a  mag, començarà a tenir problemes. Si vol triomfar, haurà d'esbrinar el més aviat possible qui són els bons i qui són els dolents.


Hansel & Gretel: cazadores de brujas


Durada: 88 min.
Director: Tommy Wirkola
Repartiment: Jeremy Renner, Gemma Arterton, Peter Stormare, Famke Jannsen, Zoe Bell
Gènere: Aventures. Terror. Acció.
Sinopsis: Han passat quinze anys des de que en Hansel i la Gretel van viure l'aventura que els va fer famosos. Després de provar el sabor de la sang quan eren uns nens, els dos s'han convertit en uns justiciers, disposats a tot per venjar-se. Però ara, sense que ells ho sàpiguen, també s'han convertit en la presa, i han d'enfrontar-se a una cosa molt més sinistre que les bruixes: el seu passat.

TextVanesa Hereu
FontFilmaffinity








dijous, 7 de març del 2013

ANEM... a recuperar els nostres records


Una de les coses màgiques d'internet és que mai saps on aniràs a parar. Comences buscant un nom i vas saltant d'una pàgina a l'altra sense gairebé adonar-te'n. El millor, és que a vegades, al final d'aquests camins de clicks, webs i enllaços, s'hi amaguen grans tresors. Jo avui n'he trobat un. "Your Lost Memories" és una iniciativa sense ànim de lucre impulsada per la productora Boogaloo Films que es dedica a retornar records a la gent. Dit d'una altra forma, "YLM" és una agència virtual de records perduts.

Passejant per mercats de segona mà i anticuaris es poden trobar un bon grapat de videos casolans ens els que hi ha enregistrats casaments, comunions, vacances, etc. Imatges que els protagonistes havien volgut grabar per tenirne sempre el record però que per algún motiu es van estraviar. L'objectiu dels impulsors d'aquesta iniciativa és retornar aquests records als seus propietaris.

Per aconseguir-ho, cada vegada que troben una cinta de video super 8, la digitalitzen i la pugen a la seva pàgina web amb l'esperança que el destí o la sort porti als seus propietaris fins a ella. Una tasca gens fàcil! Per això, "Your Lost Memories" compta amb col·laboradors a tot el món que els ajuden a buscar i trobar nou material. De fet, tothom pot col·laborar ja que a la web hi ha un apartat on s'explica què fer amb els videos i com fer-los arribar a les oficines de "YLM".

Per altra banda, "Your Lost Memories" és també una plataforma de creació found footage. Aquesta expressió anglesa és la que s'està utilitzant desde fa un temps per a referirse a totes aquelles pel·lícules que no s'han creat a partir de material propi, sinó a partir de material "trobat". Però aquest no és un concepte nou. Al llarg de la història del cinema s'han utilizat etiquetes com "remontatge audiovisual", "collage audiovisual" o "cinema reciclat" per referir-se a aquest tipus de creacions. 

Cineastes catalans com Isabel Coixet, Kike Maillo o Mar Coll s'han sumat al found footage i han creat els seus propis projectes a partir de les imatges arxivades per "Your Lost Memories". L'objectiu és que els seus projectes circulin per la xarxa de forma viral i per tant augmentin les possibilitats que els propietaris dels records surtin a la llum. 


En conjunt, una idea fantàstica i una prova més de que encara no està tot inventat. Que amb una mica d'imaginació i ganes es poden tirar endavant molts projectes interessants. A mi personalment m'ha encantat descobrir aquesta pàgina, trobo que és un proejecte molt interessant i ple de bones intencions. Des d'aquí els hi desitjo molta sort!

I vosaltres, no deixeu de visionar els videos. Qui sap? Potser hi trobeu aquell video de la comunió que no sabeu on ha anat a parar o el de les primeres vacances en familia o, fins i tot, algún de quan els vostres pares eren joves! 

Text: Vanesa Hereu

divendres, 22 de febrer del 2013

ANEM... a redissenyar cartells cinematogràfics


Ara ja fa dies que no parlem de cap exposició i hem decidit que avui tocava. Aprofitat que aquest cap de setmana són els Òscar us proposem una mostra de cartells cinematogràfics que des del passat 19 de febrer acull el Museu del Cinema de Girona. "La mirada indiscreta" vol ser una crítica als cartells cinematogràfics actuals. És una picada d'ullet als orígens, quan es pensaven i creaven els cartells per a ser el reclam que convencés a les persones d'entrar a la sala de cinema a mirar la pel·lícula. Avui aquesta tasca s'encomana als tràilers i a tota la resta de material promocional, deixant els cartells una mica de banda. 




Aquesta reflexió és la que va fer Joan Amat, Graduat en Ensenyament Superior de Disseny Gràfic per l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot, quan va visualitzar el seu treball de final de carrera. Amat, va voler tornar el valor afegit als cartells d'algunes de les pel·lícules cinematogràfiques més conegudes dels últims temps, redissenyant els seus continguts i introduïnt propostes que combinen l'anàlisi i la síntesi de les pel·lícules amb una acurada i intencionada proposta d'imatge gràfica.


 


En total, la sala d'exposicions temporals del Museu del Cinema de Girona, exposa 40 dels treballs de Joan Amat. Entre els cartells redissenyats podem trobar els de pel·lícules tan conegudes com: "Pulp Fiction", "Malditos Bastardos", "El efecto Mariposa", "La Naranja Mecánica", "Shutter Island", "El Codi Da Vinci", "Forest Gump" o "Ocean's 11".



Si us agrada el cinema i us agrada l'art no deixeu escapar la oportunitat de veure aquesta mostra. Teniu temps fins el 28 d'abril i els diners no són una excusa, l'entrada és gratuïta. 

Text: Vanesa Hereu


dimarts, 19 de febrer del 2013

ANEM... a reviure els premis GOYA


Aquest diumenge s'ha celebrat la gala d'entrega de la 27ena edició dels Premis Goya. Una gala que tot i tenir una presentadora coneguda per fer programes d'humor, Eva Hache, no ha acabat de tenir gaire gràcia. Des del meu punt de vista l'acte ha deixat bastant a desitjar a nivell de monòlegs, bromes i també a nivell de números musicals, ho he vist tot massa forçat.

El que si que m'ha agradat és el nivell de crítica a la societat i al sistema que s'ha fet per part tant del President de l'Acadèmia, com per alguns dels premiats o presentadors de la Gala. Enrique González Macho, president de l'Acadèmia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas s'ha mostrat orgullós per el nivell altíssim de les pel·lícules d'aquesta 27ena edició, però s'ha mostrat preocupat per el futur del cinema. Ha recordat al ministre de Cultura, present a la sala, que la pujada de l'IVA cultural fins al 21% ja es va aplicar a altres països i va resultar ser un fracàs absolut i que a sobre fomenta la piratería, que d'un temps ençà ha augmentat a Espanya. 

Per la seva banda els premiats han aprofitat els seus discursos d'agraïment no només per ser crítics amb les polítiques culturals, sinó amb el sistema en general. Maribel Verdú ha criticat un sistema que permet "robar als pobres per donar-ho als rics"; Candela Peña ha explicat que ha vist morir al seu pare "en un hospital públic sense mantes ni aigua" i Javier Bardem ha recordat al poble saharauí quan ha recollit el premi a la Millor Pel·lícula Documental per "Hijos de las nubes".

I parlant de premis, un dels moments de la nit ha sigut quan Adriana Ugarte i Carlos Santos s'han equivocat de sobre a l'hora d'entregar el Premi a la Millor Cançó Original i han nombrat com a guanyadora la cançó "Lineas Paralelas" de la pel·lícula "Els nens salvatges". Als pocs segons, i conscients del seu error, han rectificat i han entregat el premi a "No te puedo encontrar", interpretada per Silvia Pérez Cruz a la pel·lícula "Blancaneu", que comptant amb aquest ha sumat 10 dels 18 Goya als que optava i s'ha convertit en la gran triomfadora de la nit. "Lo imposible" de J.A Bayona n'ha alçat només 5, incloent el premi al Millor Director.


Millor pel·lícula
  • Blancaneu de Pablo Berguer
  • El artista y la modelo de Fernando Trueba
  • Grupo 7 d'Alberto Rodriguez
  • Lo imposible de J.A Bayona
Millor actriu
  • Maribel Verdú per Blancaneu
  • Aida Folch per El artista y la modelo
  • Naomi Watts per Lo imposible
  • Penélope Cruz per Volver a nacer
Millor actor 
  • Daniel Giménez Cacho per Blancaneu
  • Jean Rochefort per El artista y la modelo
  • José Sacristán per El muerto y ser feliz
  • Antonio de la Torre per Grupo 7
Millor actor de repartiment
  • Josep María Pou per Blancaneu
  • Juan Villagrán per Grupo 7
  • Antonio de la Torre per Invasor
  • Ewan McGregor per Lo imposible
Millor actriu de repartiment
  • Angela Molina per Blancanieves
  • María León per Carmina o revienta
  • Chus Lampreave per El artista y la modelo
  • Candela Peña per Una pistola en cada mano
Millor direcció
  • Pablo Berger per Blancaneu
  • Fernando Trueba per El artista y la modelo
  • Alberto Rodríguez per Grupo 7
  • Juan Antonio Bayona per Lo imposible
Millor director novell
  • Paco León per Carmina o Revienta 
  • Oriol Paulo per El Cuerpo
  • Isabel Ocampo per Evelyn
  • Enrique Gato per Las aventuras de Tadeo Jones
Millor direcció artística
  • Alain Bainée per Blancaneu
  • Pilar Revuelta per El artista y la modelo 
  • Pepe Domínguez del Olmo per Grupo 7 
  • Eugenio Caballero per Lo imposible 
Millor direcció de producció
  • Josep Amorós per Blancaneu
  • Angélica Huete per El artista y la modelo 
  • Manuela Ocón per Grupo 7 
  • Sandra Hermida Muñiz per Lo imposible 
Millor guió original
  • Pablo Berger per Blancaneu
  • Fernando Trueba i Jean-Claude Carrière per El artista y la modelo 
  • Alberto Rodríguez i Rafael Cobos per Grupo 7 
  • Sergio G. Sánchez per Lo imposible 
Millor guió adaptat
  • Jorge Guerricaechevarría i Sergio G. Sánchez per Fin
  • Javier Gullón i Jorge Arenillas per Invasor 
  • Javier Barreira, Gorka Magallón, Ignacio del Moral, Jordi Gasull i Neil Landau per Las aventures de Tadeu Jones 
  • Ramón Salazar Hoogers per Tengo ganas de ti 
  • Manuel Rivas per Todo es silencio 
Millor música original
  • Alfonso de Vilallonga per Blancaneu
  • Julio de la Rosa per Grupo 7
  • Álex Martínez i Zacarías M, de la Riva Las aventuras de Tadeu Jones 
  • Fernándo Velázquez per Lo imposible 
Millor cançó original 
  • No te puedo encontrar - Blancaneu
  • Lineas paralelas - Els nens salvatges
  • Last tv -La banda Picassso 
  • Te voy esperar - Las aventures de Tadeu Jones 
Millor actor revelació
  • Emilio Gavira per Blancaneu
  • Alex Monner per Els nens salvatges
  • Joaquin Nuñez per Grupo 7
  • Tom Holland per Lo imposible
Millor actriu revelació 
  • Macarena García per Blancaneu
  • Carmina Barrios per Carmina o revienta
  • Kati Solibellas por Els nens salvatges
  • Estefanía de los Santos per Grupo 7
Millor direcció de fotografía
  • Kiko de la Rica per Blancaneu 
  • Daniel Vilar per El artista y la modelo
  • Álex Catalán per Grupo 7 
  • Óscar Faura per Lo imposible
Millor pel·lícula d'animació
  • El corazón del roble 
  • Las aventures de Tadeu Jones 
  • O Apóstolo
  • Wish Fish 
Millor pel·lícula documental  
  • Contra el tiempo 
  • Hijos de las nubes 
  • La última colonia 
  • Los mundos sutiles 
  • Mapa 
Millor pel·lícula iberoamericana
  • Siete cajas (Paraguay)
  • Después de Lucía (México)
  • Infancia clandestina (Argentina)
  • Juan de los Muertos (Cuba)
Millor curtmetratge de ficció
  • Aquel no era yo de Esteban Crespo Garcia
  • La boda de Marina Sensequi
  • Ojos que no ven de Natalia Mateo
  • Voice over de Martin Rusete
Millor curtmetratge documental
  • A story for the Modlins de Sergio 
  • El violinista de Austwitch de Carlos Hernández
  • Las viudas de Ifni de Pachecho Iborra i Pedro
  • Un cineasta en la codorniz de Javier Rios
Millor curtmetratge d'animació
  • Alfred y Ana 
  • El vendedor de humo de Jaime Maestro 
  • La mano de Nefertiti 
  • ¿Por qué desaparecieron los dinosaurios? 
Millor so
  • P. Gamet, N. Royo-Vilanova i E.García Castro per El artista y la modelo 
  • D. de Zayas Ramírez, N. Royo-Vilanova i P. Gutiérrez per Grupo 7 
  • S. Burmann, N. de Poulpiquet i J. Muñoz per Invasor
  • P. Glossop, M. Orts i O. Tarragó per Lo imposible 
Millor disseny de vestuari
  • Paco Delgado per Blancaneu
  • Lola Huete per El artista y la modelo 
  • Fernando García per Grupo 7 
  • Vicente Ruiz per La banda Picasso 
Millor pel·lícula europea
  • De oxido y hueso 
  • En la casa 
  • Intocable 
  • Shame 
Millor maquillatge i perruqueria
  • Blancanieves 
  • El artista y la modelo 
  • Grupo 7 
  • Lo imposible 
Millors efectes especials
  • Blancanieves 
  • Grupo 7 
  • Invasor 
  • Lo imposible 
Millor muntatge
  • Fernando Franco per Blancaneu 
  • Marta Velasco El artista y la modelo 
  • José Moyano per Grupo 7 
  • Antonio Frutos i David Pinillos per Invasor 
  • Bernat Vilaplana i Elena Ruiz per Lo imposible 
Goya d'honor
Concha Velasco

Text: Vanesa Hereu

dilluns, 4 de febrer del 2013

ANEM... als Premis Gaudí


La primera gala en directe dels Premis Gaudí ha deixat una gran triomfadora. "Lo imposible" de J.A Bayona ha recollit els 6 premis als que estava nominada: els guardons tècnics Millor fotografía, Millor muntatge i Millor so; Millor vestuari i Maquillatge, Millor Director i Millor Pel·lícula Europea. La resta de premis han quedat bastant repartits. "Blancaneu" s'ha emportat 4 dels 12 premis als que optava i ha empatat amb "Una pistola en cada mano" de Cesc Gai que potser, de totes les nominades, era la menys coneguda. Sens dubte, la sorpresa, en negatiu ha sigut "Fènix 11·23" que no ha pogut aixecar cap dels 7 premis als que optava.

En aquesta cinquena edició, Andreu Buenafuente ha fet de presentador i no s'ha oblidat de cap dels temes que tenen al país revolucionat. En les seves intervencions no hi han faltat les mencions a la corrupció, l'atur, les caceries d'elefants del rei, la independència de Catalunya o la polèmica campanya de reciclatge "Envàs on vas". Tot ben maridat amb les dosis justes d'humor que han fet entretinguda una Gala que, per una altra banda, ha deixat notar les presses del directe. Sens dubte, el moment de la nit ha sigut quan l'Andreu ha sortit al carrer i s'ha trobat amb la Mercè, una dona que havia sortit a passejar el seu gos, la Rita, i les ha convidat a pujar a l'escenari a presentar el Gaudí a la Millor Pel·lícula Documental. 

Com cada any s'ha fet entrega del Gaudí d'Honor que enguany ha sigut per Montserrat Carulla, una actriu amb una llarga trajectòria en el món del teatre i el cinema que en el seu discurs, no només ha recordat la seva  brillant trajectòria, sinó que també ha fet gala del seu independentisme. Qui també ha fet el seu discurs, en aquest cas de comiat, ha sigut el president de l'Acadèmia de Cinema Català, Joel Joan, que aquest any deixa el càrrec. 

En conjunt ha sigut una nit màgica, plena d'emoció, talent i cinema que ens fa ser positius a l'hora d'imaginar el futur del cinema català. Una festa cultural en la que el bo i millor del sector cinematogràfic s'ha reunit per celebrar que, amb retallades o sense, a Catalunya hi ha grans professionals que seguiran treballant perquè la gent segueixi omplint les sales de cinema. 


Millor pel·lícula en llengua catalana
  • Blancaneu de Pablo Berger
  • El Bosc d'Óscar Aibar
  • Els nens salvatges de Patricia Ferreira
  • Fènix 11·23 de Joel Joan i Sergi Lara
Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • [REC]3 Génesis de Paco Plaza
  • Red Lights de Rodrigo Cortés
  • The Pelayos de Eduard Cortés
  • Una pistola en cada mano de Cesc Gay
Millor director
  • Juan Antonio Bayona per Lo imposible
  • Pablo Berger per Blancaneu
  • Cesc Gay per Una pistola en cada mano
  • Joel Joan i Sergi Lara per Fénix 11·23
Millor guió
  • Tomás Aragay i Cesc Gai per Una pistola en cada mano
  • Pablo Berger per Blancaneu
  • Patricia Ferrera i Virginia Yagüe per Els nens salvatges
  • Albert Sánchez Piñol per El Bosc
Millor protagonista femenina
  • Marina Comas per Els nens salvatges
  • Ángela Molina per Blancaneu
  • Maria Molins per El Bosc
  • Maribel Verdú per Blancaneu
Millor protagonista masculí
  • Àlex Brandemühl per El bosc
  • Nil Cardoner per Fènix 11·23
  • Àlex Casanovas per Fènix 11·23
  • Àlex Monner per Els nens salvatges
Millor direcció de producció
  • Josep Amorós per Tengo ganas de ti
  • Ander Sistiaga per El bosc
  • Eduard Vallès per The Pelayos
  • Anna Vilella per Fènix 11·23
Millor pel·lícula documental
  • Al fossat de Ricardo Íscar
  • Hollywood talkies d'Òscar Pérez
  • Jordi Dauder, la revolució pendent d'Antoni Verdaguer
  • Volar de Carla Subirana
Millor curtmetratge
  • Cartas desde la locura de Xavi Puebla
  • Coup de Grâce de Clara van Gool
  • Elefante de Pablo Larcuen
  • Luisa no está en casa de Cèlia Rico
Millor pel·lícula per a televisió
  • Atrapats de Miguel Puertas
  • Germanes de Carol López
  • Mar de plàstic de Silvia Munt
  • Tornarem de Felip Solé
Millor pel·lícula d'animació
  • Els cadells i el codi de Marco Polo de Sergio Manfio
  • Les aventures de Tadeu Jones d'Enrique Gato
  • Papa, sóc una zombie de Joan Espinach i Ricardo Ramón
Mejor dirección artística
  • Alain Bainée per Blancaneu
  • Gemma Fauria per [REC]3 Génesis
  • Balter Gallart per The Pelayos
  • Irene Montcada per El Bosc
Millor actriu secundària
  • Aina Clotet per Els nens salvatges
  • Candela Peña per Una pistola en cada mano
  • Clara Segura per Els nens salvatges
  • Ana Wagener per Fènix 11·23
Millor actor secundari
  • Eduard Fernández per Una pistola en cada mano
  • Francesc Orella per Els nens salvatges
  • Pere Ponce per El bosc
  • Lluís Villanueva per Fènix 11·23
Millor muntatge 
  • Fernando Franco per Blancaneu
  • David Gallart per [REC]3 Génesis
  • Elena Ruiz i Bernat Vilaplana per Lo Imposible
  • Bernat Vilaplana per El Bosc
Millor música original
  • Alfonso de Vilallonga per Blancaneu
  • Lluis Llach per Jordi Dauder, la revolució pendent
  • Zacarías Martínez de la Riva i Álex Martínez por Les Aventures de Tadeu Jones
  • Marc Vaillo per Orson West
Millor fotografía
  • Kiko de la Rica per Blancanieves
  • Óscar Faura per Lo Imposible
  • Sergi Gallardo per Els nens salvatges
  • David Omedes per The Pelayos
Millor Vestuari
  • Elena Ballester per Any de Gràcia
  • Paco Delgado per Blancaneu
  • María Gil i Sonia Segura per El Bosc
  • Anna Güell per Una pistola en cada mano
Millor So
  • Carlos Fauolo, Kiku Vidal i Jaime Fernández per Les aventures de Tadeu Jones
  • Xavi Mas, Gabriel Gutierrez i Marc Orts per [REC]3 Génesis
  • Albert Manera, James Muñoz i José A. Manovel per Red Lights
  • Oriol Tarragó i Marc Orts per Lo Imposible
Millors efectes especials/digitals
  • Reyes Abades i Ferran Piquer per Blancaneu
  • David Ambit, Patricia Reyes, Àlex Villagrasa i Lluís Rivera per [REC]3 Génesis
  • Cesc Biénzobas, Joan Amer, David Ambit i Lucia Salanueva per El Bosc
  • José María Aragonés per Les aventures de Tadeu Jones
Millor maquillatge i perruqueria
  • David Ambit i Patricia Reyes per [REC]3 Génesis
  • Fermín Galán i Sylvie Imbert per Blancaneu
  • David Martí i Montse Ribé per Lo Imposible
  • Saturnino Merino i Alma Casal per El bosque
Millor pel·lícula europea
  • Dans la maison (En la casa) de François Ozon
  • Le havre (El havre) d'Aki Kaurismäki
  • Intouchables (Intocable) d'Olivier Nakache
  • Lo Imposible de Juan Antonio Bayona
Text i fotografiaVanesa Hereu

dimecres, 30 de gener del 2013

ANEM... al cinema a veure Django


En molts cinemes el dimecres és el dia de l'espectador i crec que una bona manera d'aprofitar-ho és anar a veure "Django desencadenado". He de confessar que aquesta ha sigut la meva primera pel·lícula de Quentin Tarantino, però després de veure-la m'han entrat ganes de descobrir tota la seva filmografia. Fins ara, el que m'havia tirat enrere a l'hora de mirar un film d'aquest director és la mania que té de fer pel·lícules violentes perquè no sóc gaire amiga de les escenes de "sang i fetge"; però ara que m'he estrenat, haig de reconèixer que presenta la violència i la sang d'una forma tan exagerada que resulta curiós de veure.




Com ja he dit, "Django" ha sigut la meva primera pel·lícula de Tarantino, per tant no us puc dir si segueix la línia de les seves pel·lícules anteriors o si ha innovat. El que si que us puc dir és que té unes localitzacions espectaculars i una fotografia espléndida que des del meu punt de vista es mereix al 100% la nominació als Òscars que té. Un dels altres motius pels quals aquesta pel·lícula és molt recomanable és pel guió, m'ha agradat molt la història però sobretot l'ús de l'humor que fa el director. No és l'humor "tonto" o fàcil típic de comèdia, és un humor que no sabria descriure, entre intel·ligent, irònic i sutil.




En definitiva, tan si sou seguidors de Quentin Tarantino, com si no heu vist mai cap de les seves pel·lícules, "Django" es mereix una visita al cinema. I aquesta afirmació no és només cosa meva, està avalada per 5 nominacions als Òscar: Millor pel·lícula, Millor guió original, Millor fotografia, Millor muntatge de so i Millor actor secundari per Christoph Waltz; i 5 nominacions als Globus d'Or: Millor pel·lícula de drama, Millor director, Millor guió original i Millor actor de repartiment per Leonardo Di Caprio i Christoph Waltz; dels que es va emportar 2 guardons: el Millor guió original i el Millor actor secundari per Christoph Waltz.


Any: 2013
Durada: 165 min.
Gènere: Western. Acció. Drama
Director: Quentin Tarantino
Repartiment: Jamie Foxx, Christoph Waltz, Leonardo DiCaprio, Kerry Washington, Samuel L. Jackson
Productora: Sony Entertainment 

Text: Vanesa Hereu