Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exposició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exposició. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de juliol del 2013

ANEM... a l'exposició "Mites del cinema del segle XX"


Ahir quan vaig sortir de treballar vaig decidir anar a fer una volta a l'Illa Diagonal. No és que tingués pensat gastar-me el sou en roba, però aprofitant les rebaixes, si trobava alguna cosa maca per estrenar aquest estiu no li diria que no! Al final, vaig sortir del centre comercial sense gastar ni un euro, però no amb les mans buides. I és que vaig entrar buscant un vestit i vaig sortir amb un post!
Just a l'entrada (accedint des de l'Av. Diagonal pel passadís que hi ha entre la botiga Macson i la Panamá Jack) vaig trobar una exposició més que curiosa. Davant meu hi havia, col·locats en expositors, ni més ni menys que una trentena d'objectes (alguns originals, altres reproduccions) trets d'algunes de les pel·lícules més destacables del s.XX com per exemple “Titanic”, “El planeta de los Simios”, “Rocky” o “Pesadilla en Elm Street”.



El primer que em va venir al cap va ser un “¡¡Uau!!”, i l'expressió es va accentuar quan vaig descobrir que aquestes peces pertanyien a una col·lecció particular. En realitat, són només una petita (petitíssima) selecció de les més de 1800 peces relacionades amb el món del cinema, ja sigui perquè han aparegut a pel·lícules o perquè han pertanyut a estrelles del sector, que la Maite Minguez Ricart poseeix. La Maite, és una catalana apassionada del cinema que durant molts anys ha viatjat aquí i allà (principalment als Estats Units) per buscar i trobar aquestes peces que avui formen part de la que es considera la major col·lecció a nivell mundial. I no és una exageració!



Investigant un xic he descobert que entre les seves pertinences s'hi inclouen objectes tan curiosos con un bitllet de 100$ del "National Bank of Gotham" utilitzat a la pel·lícula "Batman Forever", un guió original de la pel·lícula "Scream" firmat per el seu director (Wes Craven), una de les làmpades que el Rick's Café de "Casablanca" tenia sobre les seves taules, un rellotge de butxaca que la Lauren Bacall va regalar al seu marit Humphrey Bogart o més de 600 documents personals d'actors, productors i directors destacats de la història del cinema. Podeu conèixer i descobrir una mica més aquesta magnífica col·lecció a la web: www.coleccionmaiteminguez.com.

A la seva pàgina web, Mínguez també ens descobreix que l'origen de tot va ser el descobriment d'un txec signat, ni més ni menys, que per la Marilyn Monroe! A partir d'aquí, va centrar els seus esforços en documentar-se i recopilar tota la informació possible sobre cadascuna de les etapes d'aquesta icona del cinema, des de la seva vida com Norma Jean  fins a la seva conversió a Marilyn Monroe. Per això no és d'extranyar que a la seva col·lecció s'hi trobin més de 50 fotografies extretes d'àlbums familiars de l'actriu, alguns vestits que la Marilyn va lluïr en pel·lícules com "La tentación vive arriba" o "Los caballeros las prefieren rubias", així com altres documents, vestimentes i objectes personales de la "temptació rossa".



Ara ve la mala notícia... Aquesta exposició es pot visitar només fins el 20 de juliol, és a dir, demà. Em sap greu avisar amb tan poc marge de temps, però com ja he comentat al començament del blog, me la vaig trobar de casualitat. Així que, els que aquest cap de setmana estigueu a Barcelona podeu destinar una estoneta del dissabte a decobrir algunes joies del cinema; els que no... podeu calmar la vostra curiositat visitant la galeria d'imatges que he penjat al nostre perfil de Facebook.



Text i fotografía: Vanesa Hereu

dimarts, 30 d’abril del 2013

ANEM... a una exposició virtual


S'han acabat les excuses! Ni la mandra, ni la falta de temps, ni tan sols la pluja us privaran de veure i disfrutar de les obres d'art de la Galeria Safia. Sota el nom "Artpresent", aquesta galeria de Barcelona presenta un servei d'exposició virtual d'obres d'art per tal d'apropar aquestes peces a tothom i aconseguir que l'art formi part del nostre día a día i també el tinguem en compte a l'hora de fer regals. Especialment ara que s'acosta el dia de la mare. 

Sempre he tingut molt clar que quan tingui casa pròpia hi haurà quadres i art a les parets, així que personalment m'ha agradat la iniciativa. A més a més, les obres que formen part d'"Arpresent" són una selecció feta per els mateixos artistes; peces exclusives i originals i per totes les butxques, ja que hi ha tot tipus de preus.

Us deixo ara una selecció feta per mi de les obres que he vist i que m'han cridat més l'atenció: 

Please. FRANCISCO MORENO
53 X 51 cm. 500€
La fuerza del desafio. GABRIEL SCHMITZ
28 x 19 cm. 350€
Sense Títol. TOM  CARR
100 x 70. 2.400€
Fade 4. MICHELLE CONCEPCIÓN
40 x 30 cm. 1.100€
Stings 1. MICHELLE CONCEPCIÓN
40 x 40 cm. 1.350€
Multitud. MONTESOL
112 x 76 cm. 900€

A part de pintures, també hi ha la possibilitat de comprar fotografies:

Rituel. ANGÈLE ETOUNDI ESSAMBA
70 x 100 cm. 2.000€
Trigresses. ANGÈLE ETOUNDI ESSAMBA
150 x 100€. 3.000€

I altres peces d'art:

Sense títol. ROSA AMORÓS
48,6 cm d'altura. 
Gerro Atuell. XAVIER GRAU
40 cm d'altura

De tota manera això és només una petita selecció i està feta segons els meus gustos. Per veure l'exposició completa feu clic aquí.

Text: Vanesa Hereu
Foto portada: Angèle Etoundi

dimarts, 16 d’abril del 2013

ANEM... a conèixer el treball de Jaume de Laiguana


Els que seguiu d'aprop el món de la fotografia segur que heu sentit a parlar de Jaume de Laiguana i esteu familiaritzats amb les seves creacions; la resta, segur que heu vist molts dels seus treballs sense saber que eren seus ja que Jaume de Laiguana ha sigut el responsable de diversos videos musicals de Shakira, Alejandro Sanz o Miguel Bosé. 


El conegueu o no, us recomano acostar-vos al Palau Robert i fer un tomb per la sala 3. Fins el 26 de maig hi podreu veure una selecció feta pel mateix fotògraf de 158 fotografíes que recullen la seva trajectória professional dels últims 15 anys. En totes elles s'hi veu plasmada l'estètica "Laiguana" que busca la virtut del defecte, la bellesa de la imperfecció. Per altra banda, aquesta exposició vol ser un punt i a part en la carrera fotográfica de Jaume de Laiguana, que vol deixar de banda la fotografía publicitària per acostar-se més a la fotografía arstística i personal. 


Un cop vista l'exposició és difícil escollir o decantar-se per un treball o per un altre, tots m'han semblat magnífics. Hi ha alguna cosa en l'estética de les fotografies de Jaume de Laiguana que m'encanta. Tot i així, si que puc reconèixer que la sèrie que va fer en motiu dels Jocs Olímpics de Pekín i que es troba entre el material exposat a la mostra m'agrada especialment. M'agrada el paral·lelisme que s'ha trobat entre el món de l'esport i la revolució industrial.


Si us agrada la fotografía, aquesta exposició és un imprescindible

Text: Vanesa Hereu
Fotografia: Jaume de Laiguana

dimecres, 10 d’abril del 2013

ANEM... a veure d'aprop el vestuari de "Blancaneu"


La pel·lícula de Pablo Berger "Blancaneu" segueix essent noticia. Ara no es tracta de cap premi, tot i que no n'hi falten, sinó d'una petita exposició en la que es poden contemplar alguns dels vestits i complements que Paco Delgado va dissenyar per vestir aquesta historia en blanc i negre i que van ser premiats amb el Goya al millor Vestuari. Faig servir l'adjectiu petita, no per desmerèixer la mostra, sinó perquè es tracta d'una selecció molt acotada dels estilismes utilitzats a la pel·lícula. Entre les peces més destacades podem trobar els vestits de toreros del grup de nans o, una de les coses que més em van agradar, la mantellina negra que vesteix Maribel Verdú.


Per acompañar la mostra i contextualitzar les peces en exposició, les parets de la sala s'han omplert d'imatges de la pel·lícula firmades per la fotògrafa Yuko Harami. Un total de 36 fotografies en blanc i negre que van ser preses durant el rodatge per l'artista japonesa i que a part de situar els vestits o complements en els seus escenaris corresponents, ajuden a reviure la història que Berger va voler explicar a través de la pantalla.


I a on podeu veure tot això? us estareu preguntant. Doncs la resposta és: a la Galeria Loewe de Barcelona; situada a dalt de tot del Passeig de Gràcia, al número 91, casi a tocar del Palau Robert. Una galeria que, si sóc sincera, no sabia que existía. Sempre que havía passat per allà l'havia confós per una botiga més. Suposo que el nom "Loewe" em despistava. Fins quan? Doncs fins el 10 de maig

Text: Vanesa Hereu
Fotografía: Yuko Harami

divendres, 5 d’abril del 2013

ANEM... a l'exposició "20 anys de premis LUX"


Des de fa 20 anys l'Associació de Fotògrafs Professionals organitza els Premis LUX, uns guardons en els que es premien les millors fotografies professionals especialitzades en categories com arquitectura, bodegó, industrial, moda, publicitat o retrat, entre d'altres. Ara el Palau Robert acull una exposició commemorativa d'aquestes 20 edicions dels premis LUX en que s'hi pot veure una selecció de les fotografies guanyadores i l'evolució que ha sofert la fotografia d'encàrrec, en part gràcies als canvis socials i tecnològics.

Organitzada en 11 espais que es corresponen amb les diferents categories dels premis, l'exposició es fa curta i amena. De tota manera, per als que us quedeu amb ganes de més, la mostra es completa amb una projecció de 30 minuts en la que s'hi poden veure totes les imatges guayadores dels premis Lux. 

En resum, si us agrada la fotografia us recomano que us deixeu caure per la Sala 1 del Palau Robert. Teniu temps fins el 28 d'abril. Mentrestant, us deixo amb algunes de les fotografíes que més m'han agradat:

José Luis Guárdia. Lines and light 2012

José Maria Mellado. Desde la muralla. 2005 

Pep Escoda. Biblioteca del Seminari de Tarragona 2011

Gonzalo Puertas. Randstad Head Hunters 2012

Text: Vanesa Hereu
Fotografia portada: Vanesa Miralles

dijous, 31 de gener del 2013

ANEM... a visitar un museu despullats?


Us imagineu entrar despullats a un museu? Doncs si voleu ho podeu fer però només al Leopold Museum de Viena. En concret serà el 18 de febrer a partir de les 18h quan aquest centre obrirà les seves portes a tots aquelles persones que vulguin veure l'exposició "Homes despullats" sense cap peça de roba. 

Aquesta decisió s'ha pres després de rebre varies peticions de les associacions nudistes i segur que  farà que els segments més conservadors de la població es posin les mans al cap; però el Leopold Museum ja hi està acostumat. Quan es va inaugurar l'exposició "Homes despullats". la població vienesa es va alterar moltíssim en veure que el cartell promocional, com era d'esperar, contenia un home despullat. El museu va rebre tantes trucades protestant que es va veure obligat a cobrir les parts nobles del protagonista del cartell amb una franja roja. 

No és la primera vegada que el Leopold presenta una alternativa nudista. L'any 2005 el museu va oferir entrades gratuïtes per tots els que visitessin despullats l'exposició "La veritat nua: Klimt, Schiele, Kokoschka i altres escàndols". La iniciativa va ser un èxit i més d'un centenar de persones van anar al museu en banyador o completament nus.

Tot i que normalment les exposicions sobre nuesa tenen com a protagonistes les formes femenines, en aquesta ocasió el Museu Leopold ha aconseguit reunir més de 300 pintures, fotografies i escultures que mostren homes parcial o totalment nus. Les obres provenen de tot Europa i expliquen l'evolució d'aquestes representacions desde 1800 fins als nostres dies. Entre els artistes exposats destaca el pintro austríac Egon Schiele, conegut per escandalitzar als vienesos amb les seves obres fa prop d'un segle. "Homes despullats" es pot visitar fins el 4 de març, això sí, excepte el dia 18 de febrer, s'ha d'anar vestit.



Text: Vanesa Hereu

dimarts, 29 de gener del 2013

ANEM... a viatjar en el temps a través de les guies turístiques


El primer que faig quan haig d'anar de viatge, i crec que no sóc la única, és buscar una bona guia que em pugui indicar quins són els llocs que no m'haig de perdre i m'ajudi a conèixer una mica més la cultura, les tradicions i la història del meu destí. Mai m'havia preguntat quan s'havien començat a editar aquest tipus de guia ni tampoc qui va tenir la idea, i resulta que la cosa ve de llarg. Tot i que la guía turística com la concebem ara no va aparèixer fins els anys 1835-36, el concepte inicial data dels voltants del s.IX, quan al món àrab medieval va començar la fal·lera per la cerca de tresors. Aquestes primeres guies turístiques eren escrites per els caçadors de tresors o pels alquimistes.

Però nosaltres no hem anat tan lluny. Ens hem quedat a Barcelona i hem anat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona perquè fins al mes d'abril s'hi exposa una petita part de la gran col·lecció de guies urbanes de la ciutat que conserva a la seva biblioteca. Una guia que segurament mai ens hem plantejat comprar però que en canvi fa gràcia saber com ha anat evolucionant. A la mostra hi podem trobar desde exemplars que daten de 1776 i que són manuals estrictament funcionals que només contenen dades sobre institucions públiques i agents públics; fins a guíes editades especialment per a la celebració del Fòrum de les cultures, l'any 2004.

Pel camí podem veure com van evolucionant el disseny, els colors i els formats de les guies i també els seus continguts. Us deixo amb imatges d'alguns dels exemplars que es troben a l'exposició. 











Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
C/ Santa Llúcia, 1

Text i fotografies: Vanesa Hereu

dilluns, 3 de desembre del 2012

ANEM... a la World Press Photo '12



Ja ha arribat, un any més, l'exposició World Press Photo al CCCB i com no podia ser d'una altra manera, m'hi he deixat caure. Haig de dir que aquesta edició és una de les més dures que recordo; conté moltes imatges que requereixen una gran dosi de sang freda per poder-les observar i analitzar com es mereixen, fins i tot en categories que podrien semblar més lleugeres com ara la d'esports o naturalesa.

dijous, 22 de novembre del 2012

ANEM... a veure les millors fotografies de "The New York Times Magazine"

Sense títol. Col·lecció "Dream House". Fotògraf: Gregory Crewdson

Mentre esperem que arribi la World Press Photo d'aquest any, podem gaudir de la fotografia, en totes les seves disciplines, que el Palau Robert ens ofereix amb la exposició The New York Times Magazine. Fotografies. Un recorregut per alguns dels reportatges més destacats d'aquesta publicació que fa més de 30 anys que ofereix les seves pàgines a fotògrafs de tot el món.