Aquest 2012 està a punt d'acabar, de fet, només li queden unes hores, però abans de començar el nou any hi havia una cosa que volia fer: enviar la carta als reis. Com que el servei de Correus que tenim no és prou ràpid i Orient està molt lluny, els reis ens van enviar els seus patges a l'Escala perquè els hi poguéssim donar la carta i així tinguin prou temps per preparar tots els nostres regals.
Tothom coneix la història, més de 60 milions de persones han vist el musical en teatres de 42 països i aquest Nadal la podem veure als cinemes. Los Miserablesde Tom Hooper serà sense cap mena de dubte la pel·lícula d'aquest Nadal. Oblideu el concepte que teniu de musical cinematogràfic perquè Los Miserables no s'hi pot comparar, és molt millor que qualsevol altra producció similar que hagueu pogut veure.
A nivell interpretatiu no tenia cap dubte que compliria les espectatives. Hugh Jackman, Russell Crowe o Helena Bonham Carter són actors que, desde el meu punt de vista, no decepcionen mai. El meu dubte, el que em feia més por, era si, a nivell musical, sabrien transmetre, a través de la pantalla, la mateixa força, el mateix sentiment, la mateixa passió que ha arribat a tants i tants espectadors als teatres. I la veritat és que qualsevol expectativa que m'hagués pogut crear s'ha vist superada. Tant és així que, en algunes escenes, he sentit com una esgarrifança em recorria el cos. Era l'energia, era la passió, era el sentiment que els actors posaven a cada nota.
Una de les coses que més m'ha agradat, i per la que estaré eternament agraïda a qui hagi pres aquesta decisió, és que les cançons s'han mantingut en la versió original, no s'han doblat. Tenint en compte que el 95% de la pel·lícula és cantada, crec que si s'haguéssin doblat les cançons no hagués arribat el missatge amb la mateixa força. Ha sigut un encert total.
En resum, per mi és una pel·lícula de 10, una pel·lícula que tothom hauria d'anar a veure. No només per els actors, ni per la història en si, sinó pel tractament que se n'ha fet, la fotografia, el vestuari, les localitzacions... Tot, absolutament tot, està pensat i lligat de tal manera que el resultat final, el resultat que arriba a l'espectador té una força brutal, una força abrumadora, una força que fa que quan acaba la pel·lícula, després de la gran i apoteòsica escena final, no puguis reprimir la necessitat d'aixecar-te i aplaudir.
Any: 2012
Durada: 158 min
Gènere: Musical
Director: Tom Hooper
Repartiment: Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway, Amanda Seyfried, Eddie Redmayne, Samantha Barks, Helena Bonham Carter, Sacha Baron Cohen, Aaron Tveit, Daniel Huttlestone, Cavin Cornwall
La nit del 24 de desembre és una nit per passar en familia i en la que a Catalunya, una part d'Aragó i a les illes Balears fan cagar el tió, al país basc arriba l'Olentzero, a Galícia baixa de la muntanya O Apalpador i a la resta d'Espanya fa una visita el Pare Noel. Però i durant el dia? Què podem fer durant el dia? Les possibilitats són moltes però si esteu a Córdova la millor opció és deixar-se caure per la zona de bars més propera i gaudir de la festa.
500 metres de recorregut pel centre de Segovia, més de mig centenar de participants i el més important, bicicletes sense cadenes. Aquestes tres característiques són les que millor descriuen la Carrera del Pavo. Amb els seus orígens l'any 1930 aquesta singular cursa es celebra cada any el dia de Nadal a la capital segoviana. L'objectiu dels participants és arribar a la meta o en tot cas avançar quants més metres millor amb una bicicleta sense cadenes i per un recorregut majoritàriament en pujada.
Quan s'acosta el Nadal els carrers s'omplen de llums de colors, les botigues es vesteixen amb les seves millors guirnaldes i decoracions i algunes places es converteixen en pistes de gel. Aquest és el cas de la Plaça Catalunya de Barcelona, que des del 23 de Novembre acull la pista de gel d'instal·lació urbana temporal més gran d'Europa, també coneguda com BarGelona. Haig de confessar, però, que quan vaig veure per primera vegada la pista de gel d'aprop vaig pensar: “Que petita no?”
10.113.152€, aquesta és la xifra que reflectia el marcador de la Marató de TV3 en el moment de la seva última actualització de la nit. Com cada any, a les donacions dels ciutadans anònims que han trucat al 902.11.50.50 s'hi han sumat les aportacions de milers de pobles, associacions i organitzacions que s'han mobilitzat per programar activitats i recaptar el màxim d'euros possibles. Una d'aquestes activitats ha sigut el clàssic partit de futbol de Famosos vs. Famosos.
L'arribada del centre comercial Las Arenas no només ha suposat la creació d'un nou espai d'oci i compres, sinó que també s'està convertint en un dels dinamitzadors culturals més actius de Barcelona. El fet que al seu interior hi poguem trobar espais com el Museu del Rock, la Cúpula de las Arenas o diverses sales de cinema faciliten la creació d'activitats relacionades amb la cultura. L'aposta més recent és el Festival Kurtz-Arenas, un festival que ha nascut per convertir-se en un referent i amb la intenció de ser una plataforma a través de la qual els joves creadors audiovisuals puguin mostrar els seus treballs.
La primera vegada que vaig veure el trailer d'aquesta pel·lícula vaig pensar: Déu ni do quins actors! I és que en Un buen partido s'uneix el talent d'en Gerard Butler, amb el de la Jessica Biel, en Dennis Quaid, la Catherine Zeta-Jones i la Uma Thurman. En aquell moment la vaig afegir a la meva llista de pel·lícules-que-s'han-de-veure-si-o-si. Ara que ja l'he vist, haig de dir que no m'ha decebut. La veritat és que, com sol passar a totes les comèdies romàntiques, el final es veu venir d'una hora lluny, però bé, es tracta d'una comèdia, no d'una pel·lícula d'intriga i suspens.
Dos anys més tard i 150.000 espectadors després, el musical de Geronimo Stilton torna a Barcelona per omplir de música, màgia i color les vacances de Nadal dels més petits. A partir d'aquesta nit i fins al 6 de gener, dia de reis, en Geronimo, la Strida, la Floridiana i la resta de personatges convertiran l'escenari del Teatre Condal en el Regne de la Fantasia, un món fantàstic en el que les fades tenen una regla d'or, els trols fan molta pudor i en el que existeixen els dracs, els gegants i les bruixes.
Des de fa un temps un nou sistema audiovisual està guanyant terreny en tot tipus de produccions. Estem parlant de la tecnologia 3D. Cada vegada hi ha mes pel•licules, videoclips i espectacles que utlitzen les tres dimensions per donar realisme als seus projectes; per això, no és gens estrany que hagin començat a aparèixer festivals dedicats exclusivament als projectes en 3D. El més recent és el 3D Film & Music Fest, el primer festival nacional que premia els millors videoclips i documentals musicals realitzats amb la tecnologia 3D.
Ja ha arribat, un any més, l'exposició World Press Photo al CCCB i com no podia ser d'una altra manera, m'hi he deixat caure. Haig de dir que aquesta edició és una de les més dures que recordo; conté moltes imatges que requereixen una gran dosi de sang freda per poder-les observar i analitzar com es mereixen, fins i tot en categories que podrien semblar més lleugeres com ara la d'esports o naturalesa.
Ara fa uns dies, repassant novetats editorials, em vaig emportar una gran sorpresa al descobrir que havia sortit a la venda un llibre de Luís Piedrahita basat en la secció que fa al programa d'Antena 3 El Hormiguero 2.0. Els que seguiu el programa o coneixeu la secció, sabreu que el títol que porta el llibre, El castellano es un idioma loable, lo hable quien lo hable, és la frase amb la que aquest humorista acaba sempre la seva secció: La letra pequeña, de la qual em declaro fan total.
Coincidint amb l'encesa de les llums de Nadal, ahir a la nit es va celebrar The Shopping Night Barcelona 2012. Riuades de gent van omplir el Passeig de Gràcia, desde les 19h i fins passada la mitja nit, per gaudir dels descomptes i les sorpreses que tenien preparades moltes de les botigues y restaurants de la zona.
Sense títol. Col·lecció "Dream House". Fotògraf: Gregory Crewdson
Mentre esperem que arribi la World Press Photo d'aquest any, podem gaudir de la fotografia, en totes les seves disciplines, que el Palau Robert ens ofereix amb la exposició The New York Times Magazine. Fotografies. Un recorregut per alguns dels reportatges més destacats d'aquesta publicació que fa més de 30 anys que ofereix les seves pàgines a fotògrafs de tot el món.
Mentre els de dalt retallen en cultura i apugen l'IVA de les entrades dels espectacles, un grup d'emprenedors es reuneix i aposta per crear un nou festival cultural que vol convertir-se en un referent i ofereix preus per a totes les butxaques.
Sempre m'ha agradat descobrir llocs nous, fer coses noves, provar nous sabors... L'objectiu d'aquest blog és compartir amb tothom les troballes i descobriments que faci dia a dia perquè aquells que no els coneguin puguin també disfrutar-los.
De moment el blog encara està en construcció, però ben aviat estarà a punt per començar a funcionar. Només falta acabar de polir alguns detallets.
