ANEM... a la "Plaza de la Corredera"

Quan vam anar a Còrdova aquest Nadal el meu pare només va posar una condició: ell volia anar a la "Plaza de la Corredera" perquè l'havia vist al programa "Lo sabe, no lo sabe" i la volia conèixer en persona. Així que durant un matí de passeig ens hi vam deixar caure i ens va encantar a tots. 

Resulta que la "Plaza de la Corredera" és l'única plaça major quadrada d'Andalusia i una de les més emblemàtiques juntament amb la de Madrid i la de Salamanca. Al llarg de la seva història s'ha utilitzat com a seu de múltiples activitats lúdiques o festives, fins i tot "corrides" de braus, d'aquí el seu nom. El seu disseny i  estructura també ha anat variant amb els anys. La plaça que veiem avui data del 1683 i va ser un projecte d'un arquitecte de Salamanca, Antoni Ramos Valdés, que va visualitzar una plaça rectangular de 113 m de llarg per 55 d'ample i envoltada d'arcs. 

  

Una de les coses per la que s'ha caracteritzat aquesta plaça és per ser una zona de negocis i des de mitjans del s.XIX fins als anys 80 del s.XX es va convertir en el lloc més comú per a les negociacios de qualsevol tracte, venda o compra. Amb aquest entorn tan comercial, no és d'extranyar que a la "Plaza de la Corredera" s'hi poguéssin trobar tot tipus de personatges relacionats amb la picaresca, sobre tot a les tabernes. Més legals eren els venedors ambulants que es situaven sota els porxos per a vendre tot tipus d'utensilis, des de sabates, rellotges o llibres vells i d'ocasió, fins a gàbies i ocells. Avui en dia encara podem trobar algún rastre de tot aquest moviment mercantil i sota els arcs trobem venedors ambulants de cistells, roba o fins i tot una botiga d'antiguitats. Pel que fa a les tabernes, avui s'han convertit en bars amb unes terrasses molt aptes per a parar descansar i prendre algo. 

Però no només la plaça té història, els edificis que l'envolten també. El que ara es coneix com a "Mercado de Sánchez Peña" no sempre s'ha utilitzat per comprar i vendre aliments, sinó que aquest edifici ha albergat la seu consistorial, una presó i, fins i tot, una fàbrica de barrets. A la part sudoest de la plaça s'hi troben les Casas de Doña Ana Jacinta, un bon reflexe de l'arquitectura dels s. XVI i XVII. Per acabar, i ja fora de la plaça, trobem "La cazuela de la Espartería", un restaurant molt bufó en el que, segons m'han dit, en Sergio Ramos i en Pepe Reina queden de tant en tant per posar-se al dia mentre degusten els seus plats preferits. 

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... a acomiadar-nos de la llibreria Catalònia

"Després d'haver superat una Guerra Civil, un incendi devastador i un conflicte immobiliari, la Llibreria Catalònia de Barcelona tancarà definitivament les seves portes". Així comença el comunicat amb el que una de les llibreries més mítiques de la ciutat s'acomiada dels seus clients. 88 anys després de la seva obertura, la llibreria Catalònia es veu obligada a dir adéu i a tancar la paradeta de manera "irrevocable". La causa no és cap altra que la forta crisi econòmica que estem vivint i que s'accentúa en el sector literari.

Com a lectora que sóc, no m'ha agradat conèixer aquesta notícia. De fet no m'agrada escoltar cap noticia que parli sobre el tancament d'un negoci, sigui de la naturalesa que sigui, però malauradament cada día apareixen casos nous. Per això, entre tots, hem d'intentar canviar la situació. És complicat, estem tots afogats pels impostos, l'atur, els preus que cada día pugen més... però no ens podem permetre el luxe de deixar morir la cultura. Entre tots hem de fer que això tiri endavant, hem d'anar al cinema, llegir llibres, escoltar música, anar a museus... tot això ens fa més rics i també més forts.

De tota manera, el que més m'ha xocat ha sigut descobrir que en breu, a la Ronda Sant Pere, 3, canviarem llibres per hamburgueses. I és que ja s'ha fet públic que el comerç que ocuparà el local de la llibreria Catalònia serà un McDonalds. Canviem cultura per fast food. No m'agrada.

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a descobrir l'"street art" de Barcelona

El post d'avui té l'objectiu de demostrar que ni totes les obres d'art estan als museus, ni tots els graffitis o dibuixos al carrer són vandalisme. Ja fa uns anys que ha aparegut l'anglicisme "street art" per denominar aquells dibuixos o obres que tot i trobar-se al carrer són art en estat pur.

La grandesa d'aquest tipus d'art és que te la pots trobar on menys l'esperes. I això és el que em va passar a mi! Un dia vaig descobrir que el meu carrer era una galería d'street art. Després de trobar per casualitat un parell d'imatges amagades pels racons, vaig decidir fer el carrer de dalt a baix amb l'objectiu d'esbrinar si n'hi havia més. La missió va ser un èxit!

Al cap d'un temps parlant d'street art amb l'Alba del blog "La Barcelona que me gusta" em va explicar que aquests dibuixos eren de C215, un artista francès que té dibuixos repartits per tota la ciutat i part de l'estranger i que està especialitzat en stencil. Ara l'objectiu és trobar-los!!

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a esperar els Reis d'Orient

S'ha acabat el Nadal. S'han acabat els empatxos, els brindis, les reunions familiars i tots els excessos propis d'aquestes dates. El punt i final a aquests dies festis ha sigut l'arribada dels Reis d'Orient. Una celebració que els nens viuen amb molta il·lusió i que als grans ens converteix en nens una altra vegada.
A cada poble els reis arriben d'una forma diferent. Nosaltres els vam anar a esperar a l'Escala i vam gaudir un any més de la seva arribada en barca.

Després de la cabalgata pels carrers del poble, ses majestats els Reis d'Orient van pujar al balcó de l'Ajuntament per a què l'alcalde els hi donés la clau màgica que obre totes les portes del poble i fer els seus discursos. 

El rei Melcior ens va recordar que hem de ser bons amb la família i amics i que no ens hem de barallar amb ells. També ens va confessar que li agrada molt "El cargol", unes roques que tenim a la platja del poble i que veu cada any quan ve. 

El rei Gaspar ens va advertir que hem d'estudiar molt. Que ens hem d'esforçar a l'escola per treure bones notes i portar-nos bé a classe. També va comentar que li agradaven els pilons que es veuen al arribar a la platja perquè li recorden el seu país. 

Por últim, el rei Baltasar ens va dir que li agraden molt les nostres platges i no descarta venir a l'estiu de vacances.
Un cop finalitzats els discursos, els tres es van dirigir a l'església per a repartir caramels a tots els nens i nenes i fer-los memòria que havíen d'anar a dormir aviat si volien que els portéssin tot el que havíen demanat. 

Text i vídeo: Vanesa Hereu

ANEM... a veure "A cop de rock"

Ahir, per casualitat, vaig descobrir que al Canal 33 emetien "A cop de rock", el musical de Dagoll Dagom que durant l'any passat va estar omplint el teatre Victòria representació rere representació. Durant la única temporada que s'ha fet als escenaris barcelonins vaig tenir la sort de poder-hi anar i, a més a més, vaig disfrutar de la última actuació. 

L'any 1992 un grup d'amigues de les Terres de l'Ebre pugen un cap de setmana a l'Empordà i, sense saber-ho, aquests dies els canviaran la vida. Coneixeran l'amor, la il·lusió, el desengany, la felicitat i la tristesa a ritme de les millors cançons del rock català. Cançons de grups com Lax'n'busto, Els Pets, Sopa de Cabra, Gossos, Sau o Elèctrica Dharma que en aquesta producció sonen amb les veus de Roger Berruezo, Mariona Castillo, Jofre Borràs, Albert Martínez, Paula Vives, Ona Pla, Llorenç Santamaria i Mónica Vives.

La primera vegada que vaig veure el musical recordo haver viscut moltes sensacions. Vaig riure, vaig plorar, vaig disfrutar, vaig cantar i casi, casi ballar. Ahir durant l'emissió televisiva moltes d'elles van tornar a sorgir, no tan vives i no amb tanta intensitat perquè "A cop de rock" en directe guanya moltíssim,  tot i així vaig difrutar amb totes i cada una de les cançons.

Si no vau tenir la ocasió de veure'l en directe i ahir se us va escapar l'emissió pel Canal 33, estigueu atents, segur que hi haurà més ocasions i realment val la pena.

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a menjar una hamburguesa al Heartburger

Per norma general quan es parla d'hamburgueseries el primer que passa pel cap de la gent són els McDonalds, Burger Kings o altres restaurants de menjar ràpid, és a dir, un tipus d'oferta gastronòmica que no destaca per ser del tot saludable. Per sort a Barcelona hi ha vàries hamburgueseries que a part de fer unes hamburgueses boníssimes ajuden una mica més a conservar la línia. Un exemple és l'hamburgueseria Heartburger. 

El nom ja indica lleugerament les seves intencions, però és l'eslògan "100% saludable" el que ens corrobora que aquest d'establiment vol cambiar el concepte d'hamburguesa que la gent té en ment. Un dels detalls que més crida l'atenció és que totes les hamburgueses tenen forma de cor. Aquesta característica no només suma punts a la imatge corporativa de l'empresa, sinó que es converteix en un bon reclam publicitari i a l'hora un bon mètode per desmarcar-se de les hamburgueses industrials.

La carta és molt àmplia i variada, així que tothom pot trobar l'hamburguesa que s'ajusti als seus gustos. Però no només pots triar els ingredients que acompanyaran la teva hamburguesa, sinó que també pots escollir quin tipus de pà vols: d'olives, de pipes, integral, pà blanc... i també amb quina salsa ho regaràs tot plegat. Tots els plats porten patates fregides, patates al forn o amanida, una vegada més, pots escollir.

L'entorn també crida al benestar. El color predominant del local és el blanc, que aporta lluminositat i calma, i es combina amb el verd i el taronja, uns colors que es poden associar fàcilment amb el camp i la natura. En conjunt és una bona opció per a fer sopars amb els amics, amb els companys de feina o amb la parella. Segur que encertes.

Barcelona Heart Burger

Gran Via de les Corts Catalanes, 602

Barcelona

T. 93.302.10.30

Text i fotografies: Vanesa Hereu

ANEM... a passejar per "La Judería" de Còrdova

Bon any nou a tots i totes!! Després de gaudir del dia de ressaca general, també conegut com dia d'Any Nou, comencem aquest 2013 amb les piles carregades i molts plans per disfrutar cada dia al màxim. 

Per començar l'any proposem un passeig per la zona de "La Judería" de Córdoba. Tot i que està plena d'edificis històrics, no cal seguir cap ruta concreta, la millor manera de gaudir el passeig és perdre's pels seus carrers i carrerons, però amb els ulls ben oberts per no perdre's cap detall. Aquest va ser el mètode que vam seguir i ens va portar a descobrir alguns racons veritablement encantadors. 

Detall del C/Carlos Rubio

Carrer Vinagreros

El primer que crida l'atenció és que totes les cases estan pintades de blanc i groc mostassa. De totes maneres sempre hi ha alguna excepció. 

Un exemple és aquesta casa, situada al número 39 del carrer Lineros. Ja fa uns anys que el seu propietari engalana la façana amb imatges i frases que escriur amb una tipografia que vol simular l'escriptura aràbiga.  Aquest mateix senyor és l'autor de diversos cartells penjats per el barri que contenen expressions típiques a l'hora de donar indicacions. Nosaltres vam trobar el "To' pa' lante".

Un altre tret a destacar d'aquesta zona és la quantitat de places que hi ha. Fa la impressió que n'hi ha una a cada cantonada. En general no són places gaire grans però totes mereixen una visita. Algunes tenen església, d'altres fonts, però totes tenen tarongers. En realitat, tota la zona està plena de tarongers. 

Una de las places més conegudes és la Plaza del Potro, i just al seu davant hi trobem un carreró ple de bars, restaurants i, com no, tarongers que ens porta fins al riu Gualdalquivir, frontera natural del barri i un bon lloc per a fer una pausa i descansar una estona. 

Text i fotografia: Vanesa Hereu