dimarts, 5 de març del 2013

ANEM... a veure "Si no ens paguen, no paguem"


Ja fa dies que veig per les xarxes socials que la gent parla de la nova obra de teate que fan al Teatre Tantarantana i m'han entrat moltes ganes d'anar-la a veure. "Si no ens paguen, no paguem" és una nova versió del text "Aquí no paga ni Déu!" adaptada per Dario Fo i Franca Rame. 

Una comèdia que ens explica la història d'un grup de treballadors que cansats de l'explotació i inseguretat laboral, l'encariment abusiu dels preus i la crisi econòmica provocada pels bancs; decideixen deixar de pagar. Mica en mica la situació s'anirà complicant i es tornarà cada vegada més surrealista, fins a convertir-se en una autèntica revolta social. Està clar que en aquesta versió l'autor ha volgut reflectir i qüestionar la situació que estan vivint molts treballadors europeus. Un retrat de la societat actual amanit amb escenes plenes de comicitat i mala llet.

De tota manera, una de les coses que més m'ha agradat i cridat l'atenció és el preu de les entrades. No hi ha preu, però no és gratis; s'utilitza el sistema de taquilla inversa. És a dir, la gent paga al sortir de la representació la quantitat que li sembla justa per l'espectacle que acaba de veure. 




"Si no ens paguen, no paguem"
Dimecres a dissabte a les 21h i diumenges a les 19h
Durada: 1h 45 min. amb entreacte

Text: Vanesa Hereu

dilluns, 4 de març del 2013

ANEM... a pujar al London Eye


Una des les coses que més vaig disfrutar quan vaig anar a Londres va ser el viatge a bord d'una de les càpsules del London Eye, la gran sinia que es va construïr l'any 1999 a la vora del riu Tàmesi a Londres. Haig de reconèixer que quan em vaig trobar a sota d'aquella màquina immensa a punt per entrar, vaig dubtar un xic. No acabava de veure clar això d'entrar en una cabina de vidre que puja fins a 135 metres; però un cop vaig ser a dins, no me'n vaig penedir.




Les vistes que es gaudeixen desde l'interior de les càpsules són tan espectaculars que no t'adones que t'estàs movent ni que estàs pujant metres i més metres. La lentitud amb la que es mou el "London Eye" també ajuda a eliminar qualsevol sensació de vèrtig o mareig. 




Com a curiositat, no està de més saber que desde la seva construcció i fins l'any 2006 el "Londo Eye" va ser la sínia més gran del món, però va ser desbancada del Llibre Guinness dels rècords per l'"Estel de Nanchal", una sínia xinesa que arriba als 160 metres d'alçada. 





Aquesta, és una experiència que recomano a tothom que visiti Londres ja que et permet conèixer la ciutat des d'una perspectiva diferent: des de l'aire. De quina altra manera, sinó, podries veure el Palau de Westminster sencer? A més a més, com que està gestionat per The Toussauds Group sempre hi ha promocions que ofereixen descomptes per al London Eye si també compres entrades per el Museu de Cera.



Text i fotografia: Vanesa Hereu

divendres, 1 de març del 2013

ANEM... de compres al "Downtown Market"


Si t'agraden les coses úniques, originals i artesanals, aquest cap de setmana no et pots perdre la nova edició del "Downton Market". Gastronomia, moda, decoració, regals i música en directe són els ingredients que convertiràn la segona planta del Maremagnum de Barcelona en mercat urbà més chic de la ciutat. 50 paradetes per mirar, remenar, triar i comprar el que més t'agradi. Alguns exemples del que podrem trobar-hi són: 

Gastronomia
Cookie & Coffee - Galetes artesanes de diversos sabors

Oli Llopart - Oli d'Oliva Verge Extra de les terres de l'Ebre creat a partir d'Olives Morrut i Olives Sevillenca.

La Adelita Cuina - Catering casolà per a tot tipus de celebracions




Moda
Oh my hands - Bufandes de llana elaborades 100% a mà amb materials naturals.

Less filling - Roba per a dona creada a mà i amb diferents estampats

Moren sisters - Bosses de pell de totes formes, mides i colors. 

 


Complements
Apache sweet - Braçalets, collarets, arracades... tot fet amb pedres naturals importades de la Índia, Àfrica o altres paísos asiàtics.

Martingales - Bisuteria de disseny feta a Barcelona

Inatanka - Complements per home, dona i nens/es fets amb tot tipus de material: pell, seda, perles, cristalls...

El gato vintage - Ulleres de sol dels anys 70, 80 i 90 originals.

Merengue Sweet - Collarets, arracades i anells molt llaminers!!!

  


2 i 3 de Març de 2003
De 12h a 22h 
Maremagnum

Text: Vanesa Hereu


dijous, 28 de febrer del 2013

ANEM... a berenar a la pastisseria Escribà


Per anar a Plaça Catalunya puc triar entre el C/Sepúlveda o Gran Via de les Corts Catalanes. Normalment trio la segona opció, entre d'altres coses per el passeig peatonal que hi ha i que em permet anar caminant tot xino xano envoltada d'arbres. Però una de les coses que més m'agrada de caminar per Gran Via és passar per davant de l'aparador de la pastisseria Escribà. Hi ha cada obra d'art!! Que no em puc estar de fer-hi fotos. 

Una de les figures que més m'ha impactat, de totes les que he vist fins ara, és la que encapçala aquesta entrada. Aquest drac és una mona de Pasqua!! Us imagineu que apareix el vostre padrí amb una mona d'aquest tamany? No sé a vosaltres, però a mi em faria la nena més feliç del món amb tanta xocolata. I és precisament la pastisseria Escribà és coneguda, entre d'altres coses, per les seves mones. N'ha fet de totes mides, formes i colors. 



L'última vegada que hi vaig passar per davant, em vaig trobar amb una rèplica de la Torre Eiffel feta amb macarons i acompanyada per una col·lecció de sabates de xocolata. Unes sabates que em van recordar a un altre aparador que ja havia vist l'any passat. 




Però a part d'aquest local a Gran Via, la pastisseria Escribà també té un altre establiment a les rambles. Un molt bon lloc per anar a berenar i veure passar la gent que puja i baixa la Rambla de les Flors carregada de bosses o amb la càmara de fotos a les mans.


Gran Via de les Corts Catalanes, 546
T. 93.454.75.35

Rambla de les Flors, 83
T. 93.301.60.27

Text i fotografies: Vanesa Hereu

dimecres, 27 de febrer del 2013

ANEM... a viatjar amb el "Titànic"


Viatjar amb el "Titanic" serà possible gràcies a un milionari australià. Clive Palmer ha confirmat aquest dimarts que sufragarà la construcció d'una rèplica exacta del vaixell que el 15 d'abril de 1912 es va enfonsar a les aigües de l'Atlàntic després de xocar amb un iceberg. L'objectiu d'aquest magnat és que l'any 2016 el "Titànic II" surti a navegar i completi el viatge entre Southampton i Nova York.

Per poder dur a terme el seu somni, Palmer ha creat la Blue Star Line, l'empresa a través de la qual finançarà el projecte de construcció del transatlàntic. Els més observadors haureu advertit que el nom és un homenatge a la White Star Line, la companyia naviera a la que va pertànyer el "Titànic". I parlant d'empreses, quina serà l'encarregada de convertir aquest somni en una realitat? Doncs l'escollida ha estat CSJ Jinling, una naviliera de Taiwan. 

El "Titànic II", igual que el seu germà gran, tindrà nou cobertes; espai suficient per acollir a 3.300 persones, dels quals 2.400 seran passatgers i 900, membres de la tripulació. El seu interior reproduirà fidelment els espais i la decoració del "Titanic" de 1912 i la seva silueta i presència al mar seran exactament iguals que les del transatlàntic que es va enfonsar. 

El que també ha sonat exactament igual que l'any 1912 és la promesa dels seus promotors que han assegurat que "el 'Titànic II' serà el vaixell més segur de la història". Esperem que aquesta vegada sigui veritat. De moment tot el que podem fer és sumar-nos a les 40.000 persones que ja s'han inscrit per pujar abord del viatge inaugural, un viatge que encara no té data.  

El centenari
L'any passat es va complir el primer centenari de la tragèdia del "Titànic", l'excusa perfecte perquè una exposició itinerant recorregués diverses ciutats del país. En el seu pas per Barcelona no vaig poder evitar visitar-la i veure en primera persona objectes que s'havien rescatat del vaixell, conèixer històries de passatgers que fins llavors no coneixía i passejar per una rèplica dels passadissos de primera classe.



Text: Vanesa Hereu


dimarts, 26 de febrer del 2013

ANEM... a veure les millors pel·lícules


La matinada de diumenge a dilluns es va celebrar la gala dels Oscar i després de conèixer a les guanyadores, crec que és un bon moment per analitzar els resultats dels premis més importants del cinema i així conèixer quines són les pel·lícules de visionat obligatori. A nivell internacional ens basarem amb les nominacions i resultats dels Òscar, els BAFTA i els Globos d'Or; però també repassarem els Goya i els Gaudí per saber quines són les millors produccions de casa. 

A nivell internacional les tres produccions més destacades són:

1. Argo

Director: Ben Affleck
Repartiment: Ben Affleck, John Goodman, Alan Arkin, Bryan Cranston, Taylor Schilling, Kyle Chandler, Victor Garber, Michael Cassidy
Durada: 120 min
Gènere: Thriller, intriga, drama
Sinopsi: Iran, 1979. Quan l'embaixada dels EUA a Teheran és ocupada per seguidors de l'Ayatolà Jomeini per demanar l'extradició del Sha de Persia, la CIA i el govern de Canaà van organitzar una operació per rescatar a sis diplomàtics americans que s'havien refugiat a la casa del ambaixador de Canadà. Per aconseguir-ho es va comptar amb l'ajuda d'un expert en rescatar rehens i es va preparar l'escenari per al rodatge d'una pel·lícula de ciència-ficció titulada "Argo". La missió: anar a Teherán i fer passar als diplomàtics per un equip de filmació per tornar-los a casa. 

Li donem la primera posició perquè potser no és la que ha obtingut més premis, però en els tres certàmens s'ha emportat l'estatueta a la Millor pel·lícula i als Globus d'Or i als BAFTA també el reconeixement al millor director.



Director: Tom Hooper
Repartiment: Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway, Amanda Seyfried, Sacha Baron Cohen, Helena Bonham Carter
Durada: 158 min
Gènere: Drama, musical, romàntica
Sinopsi: Basada en la novela homónima escrita per Víctor Hugo. En la França del s.XIX, Jean Valjean, buscat desde fa dècades per el policia Javert després haver faltat a la seva paraula, accedeix a tenir cura de  la filla de la Fantine, una de les treballadores de la fàbrica. Aquesta decisió cambiarà la seva vida i la de la Cossette per sempre.

L'adaptació cinematogràfica d'aquest musical s'ha guanyat la segona després d'aconseguir 10 de les 20 estatuetes a les que optava., entre les que destaquem el Globus d'or a la Millor pel·lícula musical o comèdia i el Globus d'or, el BAFTA i l'Òscar a la millor actriu de repartiment per Anne Hathaway. 





Director: Steven Spielberg
Repartiment: Daniel Day-Lewis, Sally Field, Tommy Lee Jones, David Strathairn, Joseph Gordon-Levitt, James Spader, Lee Pace
Durada: 149 min
Gènere: Drama, historica
Sinopsi: L'any 1865, mentre la Guerra Civil Americana s'acosta al final, el president Abraham Lincoln proposa la instauració d'una esmena que prohibeixi l'esclavitud als Estats Units. Però es presenta un problema: si la pau arriba abans de que s'accepti l'esmena, el Sud tindrà poder per rebutjar-la i mantenir l'esclavitud; si la pau arriba després, centenars de persones seguiran morint a la guerra. En una cursa contra el temps per aconseguir els vots necessaris, Lincoln s'enfronta a la major crisi de consciència de la seva vida. 

Encara que la última producció de Steven Spielberg ha sigut la gran oblidada a l'hora de recollir premis, ha sigut la pel·lícula que ha conseguit sumar més nominacions, 29 en total. Li volem donar un vot de confiança amb la medalla de bronze del nostre podium particular. 


I si mirem ara a casa nostra, el podium el formen:


Director: Pablo Berger
Repartiment: Maribel Verdú, Daniel Giménez Cacho, Angela Molina, Pere Ponce, Macarena Garcia, Josep Maria Pou, Inma Cuesta
Durada: 104 min
Gènere: Drama
Sinopsi: Versió lliure i de caire gòtic del conte dels germans Grimm. Ambientada en la Sevilla dels anys 20, Blancaneu explica la història de la Carmen, una noia jove i guapa que ha viscut una infància atormentada per la seva madrastra Encarna. Fugint del seu passat, la Carmen emprendrà un apassionant viatge acompanyada d'un grup de nans torers. 

Tot i ser una pel·lícula muda, "Blancaneu" s'ha emportat 10 estatuetes als premis Goya i 4 als Gaudí. En els dos casos ha guanyat en la categoria de Millor pel·lícula. En total ha obtingut 30 nominacions. Amb aquestes xifres no ens ha quedat més remei que rendir-nos als peus de Pablo Berger i donar-li la primera posició. 




Director: J.A. Bayona
Repartiment: Naomi Watts, Ewan McGregor, Tom Holland, Samuel Joslin, Oaklee Pendergast
Durada: 114 min
Gènere: Drama
Sinopsi: Basada en una història real. "Lo imposible" recrea l'experiència d'una familia espanyola en el tsunami que va assolar la costa del Sudest asiàtic l'any 2004 i que va causar la mort a milers de persones.

La impecable execució de la pel·lícula a nivell visual i sonor i la magnífica direcció de J.A Bayona han fet que "Lo Imposible" es converteixi en la nostra medalla de plata particular i que hagi sumat més d'una desena de premis; entre ells el Gaudí i el Goya al Millor director i el Gaudí a la Millor pel·lícula europea. 







Director: Enrique Gato
Repartiment: Animació
Durada: 90 min
Gènere: Animació, comèdia, aventures
Sinopsi: Adaptació del Millor curtmetratge d'animació als Goya del 2004. A causa d'un malentès, a en Tadeu, un paleta somiador, el confonen amb un famós arqueòleg i l'envien a una expedició al Perú. Amb l'ajuda del seu gosset Jeff, una intrèpida professora, un lloro mut i un buscavides, intentarà salvar la mítica ciutat perduda dels Inques d'una malvada empresa de caçatresors. 

Considerada la millor pel·lícula d'animació per l'Acadèmia del Cinema Català i per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanaya, "Les aventures de Tadeu Jones" s'ha emportat gairebé tots els premis als que optava. 





Text: Vanesa Hereu

dilluns, 25 de febrer del 2013

ANEM... a sopar a "La Sangiovesa"


Portant per bandera la filosofia de descobrir nous restaurants, dissabte vam anar a sopar amb unes amigues a "La Sangiovesa", un restaurant italià.  En general, l'estil de la decoració, la presentació dels plats, el tipus de plats, etc. em va recordar bastant a la cadena de restaurants "La Tagliatella"; però per altra banda, té alguns detalls que el diferencien d'altres restaurants italians.




El primer que em va cridar l'atenció és la quantitat de fotografies que hi ha penjades a les parets. Totes són antigues i representen situacions i paisatges molt italians. La llum, tirant cap a tènue, crea sensació d'intimitat reforçada per la divisió de l'espai en petits menjadors. El nostre podríem dirque era menjador del temps, ja que tenia un parell de relleus dedicats als mestres rellotgers i una vitrina plena de rellotges de butxaca.




Pel que fa al menjar, tot boníssim i amb racions tirant a grans. Nosaltres, entre quatre, ens vam partir una amanida i dues pizzes. A les fotos potser costa d'apreciar, però les pizzes tenen bon tamany; això sí, són finetes. I per postres... xocolata! Però no un pastís de xocolata qualsevol, sinó un trosset de Semifredo Rocher, fet amb mousse de bombons Rocher. Tot plegat un sopar deliciós i amb bona companyia. 






Ah! També cal destacar que a part de les olivetes d'aperitiu que posen a gairebé tots els restaurants italians, a "La Sangiovesa" serveixen un xupito de gelat de pinya i cava per entretenir l'estòmac mentre esperes el sopar. Tot un detall.



C/Muntaner, 239
(Barcelona)
T. 93.362.05.34

Text i fotografia: Vanesa Hereu