ANEM... a sopar al Pasta Pasta

Si algún dia esteu passejant per Cala Ratjada i no sabeu on anar a sopar us recomano el restaurant Pasta Pasta perquè hi trobareu bon menjar, bona atenció i un ambient molt agradable. A més a més, de tots els restaurants, bars i similars que hi ha al passeig és dels que més s'allunya del prototip turístic, de fet hi vam trobar bastants clients locals i molt pocs estrangers. Haig de reconèixer que nosaltres vam fer trampes a l'hora d'escollir-lo, ja que anàvem amb una amiga resident a Mallorca que coneixia el lloc i ens el va recomanar. Molt bona recomanació, per cert!

Tot i que la carta es variada i mediterrània (hi ha carn, peix, pasta, pizza, amanides...) totes ens vam decantar per les pizzes. Com podeu veure a les imatges, les pizzes fan molt goig i puc assegurar que el sabor fa justícia a la presentació. En concret al plat de la fotografia hi ha mitja 'Bianca' (roquefort, parmesà, feta, rúcula i tomàquets cherry) i mitja 'Vulcano' (rúcula, pernil salat i parmesà). Molt bones! 

Les postres tampoc es queden curtes. Jo només vaig probar el mousse de xocolata blanca i de xocolata negra, pero la resta de propostes no feien mala cara. 

Un detall que em va cridar molt l'atenció, no només d'aquest restaurant sinó de tots els llocs als que vam entrar a menjar, és que els tovallons tenen una forma de sobre de paper per posar-hi els coberts. Em va semblar original i curiós ja que no ho havía vist mai. També s'ha de destacar la decoració del local, molt elegant i banyada amb una llum molt tènue que dóna sensació d'intimitat. En conjunt, un molt bon lloc per anar a sopar amb amics, amb la parella, amb la família... amb bona companyia, vaja! A més, si hi aneu a dinar, en comptes de a sopar, podreu gaudir d'unes vistes fabuloses al mediterrani. 

Text i fotografía: Vanesa Hereu

ANEM... a conèixer el treball de Jaume de Laiguana

Els que seguiu d'aprop el món de la fotografia segur que heu sentit a parlar de Jaume de Laiguana i esteu familiaritzats amb les seves creacions; la resta, segur que heu vist molts dels seus treballs sense saber que eren seus ja que Jaume de Laiguana ha sigut el responsable de diversos videos musicals de Shakira, Alejandro Sanz o Miguel Bosé. 

El conegueu o no, us recomano acostar-vos al Palau Robert i fer un tomb per la sala 3. Fins el 26 de maig hi podreu veure una selecció feta pel mateix fotògraf de 158 fotografíes que recullen la seva trajectória professional dels últims 15 anys. En totes elles s'hi veu plasmada l'estètica "Laiguana" que busca la virtut del defecte, la bellesa de la imperfecció. Per altra banda, aquesta exposició vol ser un punt i a part en la carrera fotográfica de Jaume de Laiguana, que vol deixar de banda la fotografía publicitària per acostar-se més a la fotografía arstística i personal. 

Un cop vista l'exposició és difícil escollir o decantar-se per un treball o per un altre, tots m'han semblat magnífics. Hi ha alguna cosa en l'estética de les fotografies de Jaume de Laiguana que m'encanta. Tot i així, si que puc reconèixer que la sèrie que va fer en motiu dels Jocs Olímpics de Pekín i que es troba entre el material exposat a la mostra m'agrada especialment. M'agrada el paral·lelisme que s'ha trobat entre el món de l'esport i la revolució industrial.

Si us agrada la fotografía, aquesta exposició és un imprescindible. 

Text: Vanesa Hereu

Fotografia: Jaume de Laiguana

ANEM... passejar per Cala Ratjada

Una de les coses bones d'estar en una illa com Mallorca és que hi ha moltíssimes cales, caletes, platges... mar! en general! El més curiós de tot és que, tot i estar dins el mediterrani, el blau del mar de Mallorca és diferent del blau que veiem a les platges del mediterrani peninsular, tenen un color propi, com més turquesa. Aquest cap de setmana l'he passat passejant per algunes d'aquestes cales i són excursions que recomano a tothom. Comencem per Cala Ratjada.

Cala Lliteres

Cala Ratjada pertany al municipi de Capdepera i és un dels centres turístics més importants de la illa. Malauradament aquest atractiu turístic es redueix a les platges i cales, que són espectaculars, ja que deixant a part els camins vora el mar, no hi ha res més per vistar. Està edificada pensant en els grups de turístes, principalment alemanys, que a la temporada d'estiu augmenten considerablement el nombre d'habitant. És a dir, està ple de botigues, ja siguin de souvenirs, d'estris de platja, de roba o regals; bars, restaurants, pubs i locals on sortir a fer una copa; hotels, apartaments i supermercats. 

Tram entre Cala Lliteres i Cala Agulla (al fons)

Per sort, quan et poses d'esquenes als edificis i mires cap al mar les vistes canvien completament. A mi sempre m'ha relaxat molt mirar el mar i puc dir que em passaría hores i hores contemplant el mar que es veu desde qualsevol punt de Cala Ratjada. També és fascinant les formes naturals que prenen les roques que limiten amb l'aigua i és d'admirar que tot i el moviment turístic que hi ha a la zona, s'hagi pogut mantenir aquesta imatge neta, natural i salvatge d'algunes cales.

Tram entre Son Moll i Cala Pedrusca

Cala Ratjada és el punt més proper a l'illa de Menorca i pertany al conjunt de punts turístics agrupats dins el nom First Sun Mallorca, és a dir, la zona més oriental de l'illa. Prop del nucli hi ha diverses cales i platges a les que es pot arribar caminant seguint el passeig, aquestes són en sentit contrari a les agulles del rellotge: La Pedruscada, Son Moll, Cala Ratjada, Cala Gat, l'Olla, Cala Lliteres, Cala Agulla i Cala Moltó.

Cala Pedrusca

Text i fotografia: Vanesa Hereu

ANEM... a la fira Dolç Maremagnum

Per si el sol fet de ser cap de setmana no fos suficientment bo, el centre comercial Maremagnum ha preparat una fira que farà embogir als més llaminers. Aquest cap de setmana la terrassa de la segona planta del centre comercial acollirà la primera fira-mercat de reposteria creativa, un esdeveniment que reunirà en un mateix espai els millors professionals de rebosteria, dolços i cupcakes de Catalunya.

A "Dolç Maremagum" els amants dels pastissos i els dolços podran participar en demostracions i workshops gratuïts, agafar idees per a les creacions casolanes i aprendre nous trucs per a decorar els pastissos com els professionals. Les activitats són totalment gratuïtes i per participar-hi només cal arribar quan encara quedin cadires lliures. En aquest sentit us recomano que us mireu bé les activitats que s'han organitzat i us prepareu un horari. Per facilitar-vos la feina us passo l'horari de les demostracions que es duran a terme durant el cap de setmana així podeu començar a decidir.

Dissabte 13

12h. Decora amb mànega pastissera amb La Casa de los Pasteles

13h. Modelat de Toppers amb Bake and Fun

16h. Pastissos en 3D amb Viviana Serneri de Sucre i Vainilla

18h. Pintura de pastissos a mà amb Indi Cakes

19h. Decoracions florals per a galetes amb I Love Cookies

Diumenge 14

12h. Farcits i cobertures de pastissos amb Sal i Sucre BCN / Larkins Bakery

16h. Peonia express amb La Casa de los Pasteles

17h. Tower Cake amb Vivian's Delight

18h. Flor joia amb caligrafia amb Be Delight i La Cocina de Carolina

19h. Cupcakes amb Artifondant

Quines ganes de fer-ho tot!! Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua! Si us passa el mateix que a mi ja sabeu què heu de fer aquest cap de setmana: De 12h a 21h al Maremagnum falta gent! 

Text: Vanesa Hereu

ANEM... a la Telecogresca

Com ja he dit alguna vegada, jo sempre estic a punt per una festa, però la Telecogresca ja és una història a part i més amb el cartell d'aquest any. És una pena que no hi pugui anar (seré fora de Barcelona) perquè fa una pinta!! De totes maneres us recomano a tots els que sigueu per Barcelona que compreu les entrades i sortiu a disfrutar del dissabte a la nit. 

Per si encara queda algú que no conegui la Telecogresca, heu de saber que es tracta de la Festa dels Alumnes de Telecomunicacions i que es celebra des del 1978. Aquesta edició, com ja ha passat els darrers anys, la festa es farà al Parc del Fòrum, però la Telecogresca ha passat per diversos espais al llarg de la seva  història entre els que destaquen "El bosquet" i el Sot del Migdia a Montjuïc. 

Un dels motius que han fet que la Telecogresca es converteixi en la festa universitaria per excel·lència és el cartell d'actuacions. El d'aquest any, com ja he dit abans, és sublim.

A les 19h, per començar la festa i trencar el gel, actuarán "Bonobos". L'únic dels cinc grups que no coneixía però que després d'escoltar la seva cançó de llençament m'han convençut i ja han passat a formar part de la meva llista de reproducció. "Bonobos" és una banda jove però amb molta projecció, van iniciar la seva aventura musical el Sant Jordi de 2012 regalant el seu primer senzill "La vida" i aquest any ja han guanyat el premi Engresca't 2013. Tenen un estil propi que ells mateixos han anomenat Mestifunk i que podríem definir com el resultat de barrejar mestissatge, funk i reggae.

La segona actuació està prevista per les 20h i serà la de "La Troba Kung-Fú". Qui no ha cantat, ballat o escoltat alguna vegada el seu "Clavell morenet"? El grup liderat per Joan Garriga es pot considerar una de les bandes europees més importants de música del món i és que desde la creació de  "La Troba Kung-Fú", l'any 2005, el grup ha grabat dos discs i ha fet diverses gires per Europa, Mèxic i Estats Units. Està clar que la rumba catalana proposada per aquest grup barceloní  no deixa indiferent a ningú.

L'equador dels concerts arribarà a les 21:30h de la mà de "La Pegatina", un altre grup conegut arreu del món i no és cap exageració, ja que a les seves gires sempre hi ha un bon grapat de concerts fora de les nostres fronteres. Segur que el fet de tenir un repertori políglota (català, castellà, euskera, gallec, italià, anglès i francès) hi ajuda! Des dels seus inicis, l'any 2003, el grup i la seva música han anat evolucionant fins a convertir-se en el que coneixem avui, una fusió de rumba urbana amb merengue, cumbia, ska, la música disco i la ranxera.

Tot seguit, a les 23:30h, els "Txarango" seguiran animant la festa. Flamants guanyadors del Disc Català de l'any, vencedors de la darrera edició dels premis Enderrock i reconeguts amb el premi ARC a la millor gira de l'any, els Txarango són una aposta segura quan es tracta de passar-ho bé i disfrutar. Aquest grup de ripollencs ha deixat l'anonimat de banda per convertir-se en la banda revelació de Catalunya gràcies a la seva connexió amb el públic en els directes i sobretot al seu repertori, un conjunt de cançons animades i ballables que combinen melodies treballades i lletres espectaculars. Aquest serà un dels últims concerts de la seva gira.

I per acabar, el grup "Bongo Botrako" tocarà des de la 1:30h i fins les 3h. Seguint amb ritmes que barregen la rumba, l'ska, el reggae i el punk, aquest grup nascut a Tarragona serà l'encarregat de posar el punt i final a una nit que segur serà molt animada. Tot i ser una banda relativament jove (van grabar el primer disc l'any 2010), ja han fet prop de 200 concerts a la península ibèrica i França. La seva música senzilla i directa, i la seva entrega en els directes s'han guanyat la simpatia del públic que també s'entrega al 100% en els concerts.  
Crec que amb un cartell així ningú es pot resistir. Feu-me cas, aneu-hi! Balleu, salteu, canteu i divertiu-vos al màxim. És una aposta segura! 
Text: Vanesa Hereu

ANEM... a veure d'aprop el vestuari de "Blancaneu"

La pel·lícula de Pablo Berger "Blancaneu" segueix essent noticia. Ara no es tracta de cap premi, tot i que no n'hi falten, sinó d'una petita exposició en la que es poden contemplar alguns dels vestits i complements que Paco Delgado va dissenyar per vestir aquesta historia en blanc i negre i que van ser premiats amb el Goya al millor Vestuari. Faig servir l'adjectiu petita, no per desmerèixer la mostra, sinó perquè es tracta d'una selecció molt acotada dels estilismes utilitzats a la pel·lícula. Entre les peces més destacades podem trobar els vestits de toreros del grup de nans o, una de les coses que més em van agradar, la mantellina negra que vesteix Maribel Verdú.

Per acompañar la mostra i contextualitzar les peces en exposició, les parets de la sala s'han omplert d'imatges de la pel·lícula firmades per la fotògrafa Yuko Harami. Un total de 36 fotografies en blanc i negre que van ser preses durant el rodatge per l'artista japonesa i que a part de situar els vestits o complements en els seus escenaris corresponents, ajuden a reviure la història que Berger va voler explicar a través de la pantalla.

I a on podeu veure tot això? us estareu preguntant. Doncs la resposta és: a la Galeria Loewe de Barcelona; situada a dalt de tot del Passeig de Gràcia, al número 91, casi a tocar del Palau Robert. Una galeria que, si sóc sincera, no sabia que existía. Sempre que havía passat per allà l'havia confós per una botiga més. Suposo que el nom "Loewe" em despistava. Fins quan? Doncs fins el 10 de maig. 

Text: Vanesa Hereu

Fotografía: Yuko Harami

ANEM... a celebrar el nostre primer centenari

M'agrada celebrar-ho tot i sempre estic a punt per una festa, així que quan vaig veure que avui publicaria el post número 100 vaig pensar: això s'ha de celebrar! Em vaig posar a pensar i d'entre les idees que em van passar pel cap la que més em va convèncer va ser la de fer un repàs al que havia publicat fins ara. Com que està bastant de moda això de fer llistes i rànquings, he decidit fer el Top 10 de les publicacions més vistes. De totes maneres, aquesta llista està basada en el comptador de visualitzacions de pàgina que proporciona Blogger, és a dir que les xifres reals poden ser diferents ja que només es comptabilitzen les visualitzacions directes a l'enllaç, les lectures que s'han fet des de la pàgina d'inici no queden registrades (o no ho sé veure, que també pot ser).

1. ANEM... a fer unes braves amb l'Artur Martí

2. ANEM... a fer un scrapbook

3. ANEM... a berenar a la pastisseria Escribà

4. ANEM... a fer mitja

5. ANEM... a veure Gerònimo Stilton

6. ANEM... a prendre un té a la teteria Samohe

7. ANEM... a veure "Si no ens paguen, no paguem"

8. ANEM... a veure "Impropelis"

9. ANEM... a fer una visita express a París

10. ANEM... en cotxe de Barcelona a Còrdova

Què us sembla? Alguna sorpresa? A mi personalment m'ha sorprès molt gratament el nombre de visites que ha tingut l'entrada dels scrapbooks, ja que en la versió en català gairebé ha arribat al centenar de visualitzacions, però a la castellana ha passat les 600! Moltes gràcies a tots els que em llegiu ja sigui diària o esporàdicament. El proper objectiu és arribar al miler! 

Text: Vanesa Hereu